Fets!, no paraules

Fets i no paraules és una frase feta  que s’usa per afirmar que, amb la intenció no n'hi ha prou, sinó que cal posar els mitjans per acomplir allò que es pretén, sobretot referint-se a altres persones. Va ser el lema de la campanya del PSC del 2008, un eslògan que servia per presentar a qui va ser president de la Generalitat, José Montilla.

És una frase que m’ha agradat molt sempre i és que cal predicar amb l’exemple, cal fer més i dir menys. Un lema que representa a les persones que fan coses, que s’atreveixen, que actuen. Els administrats demanem als nostres representant polítics que els seus fets coincideixin amb les seves paraules.

Per aquest motiu no podem obviar les experiències recents en la política cubellenca, quan coincidim amb l’inici de la campanya electoral per les eleccions municipals d’aquest 28 de maig de 2023.

Segurament i per un municipi com Cubelles no som gaire exigents, tenim un poble bonic, amb més de 3 quilòmetres de platja i on la seva gent demana honestedat i sobretot compromís. Representar als ciutadans i ciutadanes del nostre municipi demana implicació, rigor, treball i sobretot servei.

I és aquí on no podem acceptar que ens intentin vendre “paraules i molts menys fets!”. Cal en primer lloc ser honest i acceptar que no és pot fer seguidisme del partit polític majoritari del Govern actual i presentar-se com alternativa. Formar part d’un govern implica acceptar que cadascú té la força que te, però també, una responsabilitat.

No poden fer la “puta i la Ramoneta” quan els interessa i quan no.

'Fets! i no paraules' és una frase feta per molts polítics mediocres que massa vegades l’han usat per tal de justificar escasses capacitats discursives i oratòries. Polítics que creuen que els pot servir com a cortina de fum, mentre ocupen càrrecs públics i poltrones institucionals.

També cal saber que la nostra participació en un Consistori, no ens ha de permetre jugar amb avantatge en una convocatòria laboral dins del propi ajuntament. No és que legalment sigui possible, però és lleig. I més quan ets la parella de la regidora, que a més és la tinent d’alcalde de l’ajuntament. A ulls de tothom, mai serà una garantia d’imparcialitat, d’honestedat i transparència...

El pitjor que pot fer una candidatura, és perdre el temps intentant aconseguir excuses per tot allò que no ha fet durant la legislatura, i descarregar sempre la seva responsabilitat a factors externs, o fins i tot en terceres persones. 

Una llista electoral ha de respectar en la seva composició la paritat pel que fa referència a la participació de les dones i els homes, però també en la seva preparació i compromís. També ha de poder comptar amb els i les joves del poble. Malament quan en una llista electoral la mitjana d’edat està per sobre dels 50 anys, aquest fet esdevé un motiu de desconfiança.

Les joves com a col·lectiu, esdevenen un motor de canvi social i, per tant, una finestra per anticipar com pot evolucionar la societat del futur. Per què els joves i els adults es comporten diferent? Hi ha diferències entre els diversos grups d’edat, si no hi hagués aquestes diferències, no tindria sentit preguntar-se sobre la participació, la implicació i les preferències polítiques de la gent jove.

Perquè la realitat és, què més enllà de les paraules, de FETS NI UN! Resulta evident, que amb aquestes actituds es pretén corregir més, la manca de sintonia entre governants i governats que no pas un suposat desinterès ciutadà pels afers polítics? Els i les joves, que sovint es troben allunyats de les institucions i dels espais de decisió, i que valoren molt la immediatesa, estan reivindicant altres formes de participació i quotes de decisió.

Les campanyes electorals existeixen per ajudar a determinar a totes aquelles persones que estan indecises quin és el/la millor candidat/a per representar-los/les. Les campanyes electorals determinen el futur i les polítiques que es duran a terme i esdevenen un punt d’inflexió en la història política de la nostra societat.

Cadascuna de les persones que volen ser escollides com a representants dels seus veïns i veïnes, han de sotmetre’s, des del moment en que són escollits candidats, al ritme frenètic de les campanyes electorals. Aquest fet obliga als candidats/es a entendre la dinàmica, el llenguatge i el ritme que suposa una campanya electoral i al fet de participar en política.

Una llista no pot esdevenir l’aixopluc dels jubilats, que cerquen un complement de la seva pensió, els nostres polítics han de ser persones actives, que vulguin exercir els seu càrrec des del compromís i no des del revengisme, per venjar les males experiències laborals i als companys/es de feina. A banda que, en aquest sentit qualsevol lligam laboral amb l’administració, perjudica la seva imparcialitat i  desvirtua el seu treball al servei dels propis treballadors/es municipals i dels administrats.

El respecte per les i les votants no ha de permetre als candidats i candidates fantasma, que desapareixen misteriosament després de les eleccions, en benefici d’altres components de la llista.

Una cap de llista ha de ser una persona intel·ligent, negociadora, amable i pacient. El que cal és que sigui un molt bona conductora d’equips, davant d’un escenari molt fraccionat, és necessària una persona flexible, amb capacitat d’arribar a acords i d’integrar un equip de gent heterogènia.

Els integrants de la llista han de ser persones disposades a treballar moltes hores a la setmana per al seu municipi com una tasca voluntària i poc o gens remunerada. No anar a guanyar sous, anar a treballar pel municipi!

Per aquestes eleccions, cal anar a votar, pensant en els 365 dies de l’any, pels propers 4 anys que han de situar un govern amb veïns i veïnes compromesos, treballadores i sobretot que practiquin l’honestedat. Caldrà doncs, castigar a aquells i aquelles que no son mereixedors de la nostra confiança, els que s’han mostrat febles, submisos i sobretot mancats de lideratge. És el moment de demostrar que NO TOT S’HI VAL i que alguns projectes necessiten de la nostra reprovació.

“Les nostres accions parlen sobre nosaltres tant com nosaltres sobre elles”, Mary Ann Evans.

Joan Rodríguez i Serra, regidor i tinent d’alcalde del 2003-2010, vice-president del Consell Comarcal del Garraf del 2003-2010 i ex-president comarcal d’esquerra republicana de Catalunya al Garraf.