Elogi de l’exlibris, més que unes memòries

Conec l’autora des de fa molts anys, tants com en té ella mateixa. Per proximitat, he anat seguint la seva trajectòria professional, si bé vista des de fora, ja que una profana com jo no sap ben bé en què consisteix des de dins el fet de dibuixar amb art, i què motiva dedicar una part important de la vida al dibuix, en el seu cas al disseny d’exlibris. Teresa Costa-Gramunt m’ho va haver d’explicar moltes vegades, què és un exlibris, en alguna de les seves exposicions. Jo feia que sí amb el cap, però en profunditat no en sabia res. Ara, després de llegir aquest llibre dens, amb molta informació, he comprès la vàlua artística i psicològica d’aquestes marques que assenyalen la propietat dels llibres i que per la seva bellesa són motiu de col·leccionisme, tot un món que desconeixia.

Ara ja podria explicar què és un exlibris: Costa-Gramunt fa una bona llista de definicions autoritzades a més de la pròpia. Però en aquest llibre de memòries hi ha molt més, com indico en el títol de l’article: s’hi llegeix la descoberta d’una vocació i l’ànim per llançar-se de ple al disseny d’unes obres que si no es mostren queden ocultes en la contracoberta dels llibres. S’hi llegeix també la vida i circumstàncies de l’autora en paral·lel a la tasca del disseny d’exlibris, la preparació que requereix qualsevol pràctica artística, ja sigui en l’època de formació acadèmica o en la del treball, afegint-t’hi, i no és poca cosa, les dificultats que va tenir per tirar-la endavant en aquella època essent una dona amb família. S’hi mostra també la marató increïble que suposa fer un centenar d’exposicions al llarg d’una dècada, així com es llegeix amb interès la narració de les alegries experimentades, però també algun disgust que ha anat trobant pel camí, encara que aquests quedin minimitzats per les amistats que va fer en l’univers exlibrístic a través dels congressos internacionals als quals va assistir, a la fundació l’any 1989 de l’Associació Catalana d’exlibristes, a les conferències i articles que ha escrit sobre el tema. I, més valenta encara: en aquestes memòries hi ha ressenyada la valoració que l’autora fa de la pròpia obra en la seva qualitat d’observadora i articulista d’opinió crítica, una cosa així com veure’s des de fora també en funció sobre el que s’ha escrit sobre la seva obra. També podem llegir en el relat de conjunt les seves reflexions sobre el fet artístic en general, sempre un misteri. Un bon testimoni escrit tant pel que fa a les seves vivències com pel que fa a les opinions d’índole cultural en un llibre singular en el seu gènere.

Juntament a les novel·les que llegeixo de grat, amb els anys he anat augmentant la lectura de llibres d’història -ens n’han amagada tanta, als fills de la postguerra-. Ara també m’interessa llegir llibres de memòries. Aquests testimonis escrits des de la subjectivitat donen cos a la història explicada en abstracte. Per aquest motiu m’ha resultat impactant, com he dit abans, la lectura d’Elogi de l’exlibris que de manera adient l’escriptora ha subtitulat Memòries i reflexions. En aquest llibre trobem una cosa i l’altra: Teresa Costa-Gramunt reflexiona a fons sobre el seu mester creatiu, però també reflexiona sobre el que l’envoltava i la preocupava llavors, però també ara, en el moment present de l’escriptura, i tot això dit amb un estil literari que essent culte, elevat, es fa proper al lector pel seu to a cau d’orella. Hi havia moments en què em semblava sentir la seva veu.

Amb bon criteri editorial el llibre s’acompanya d’un bon nombre d’exlibris de l’autora que parlen per ells mateixos d’un camí traçat en el minoritari camp de l’exlibrisme que ha donat els seus fruits en una experiència personal que enllaça amb la història de l’exlibrisme contemporani a Catalunya, encara ben desconegut, i que l’autora posa de relleu.

«A Elogi de l’exlibris no només es dona fe d’una història sinó també d’un pensament al voltant d’una activitat creativa que ha omplert de llum i alegria moltes hores de la meva vida», afirma en el seu epíleg l’escriptora que fa atractiva la lectura de les memòries i reflexions expressades a Elogi de l’exlibris.