La CUP del Vendrell davant la situació del municipi

Al Vendrell fa més de 20 anys que l’esquerra independentista està organitzada a la ciutat, treballant per enfortir un contrapoder conseqüent amb l’estratègia d’unitat popular.

L’estiu de l’any 2002, joves procedents de diferents sectors de l’esquerra independentista i de les JERC, van decidir unir-se i crear el Col·lectiu la Trinxera.

Des d’aquell primer moment, un dels nostre objectius principals, ha estat lluitar contra la degradació progressiva que patia, i continua patint, El Vendrell, causat per la gestió política dels diferents equips de govern municipal. Un Ajuntament, que sempre ha avantposat els seus interessos personals, i de partit, als interessos dels vendrellencs i vendrellencs, al de les classes populars de la vila.

El 2007 vam decidir incorporar un front institucional, presentant-nos per primera vegada a les eleccions municipals, i creant a tal efecte la plataforma Alternativa Vendrellenca. A partir d’aquest moment, un dels objectius prioritaris del front institucional va ser construir una alternativa que, en un futur, aconseguís desbancar els governs socialistes i convergents que s’han alternat, les darreres dècades, al govern municipal i, per tant, els principals responsables de la situació de la vila.

Després de presentar-nos com ALVEN, sense treure regidores, l’octubre del 2009 vam decidir integrar-nos dins de les Candidatures d’Unitat Popular, sense tampoc treure representació a les eleccions municipals del 2011. Posteriorment, vam impulsar la creació d’un espai més ampli d’unitat popular, que va donar com a resultat la creació de Som Poble, amb la participació de l’assemblea local de la CUP, la d’EUiA i el Procés Constituent, conjuntament amb moltes altres persones provinents dels diferents moviments socials i sindicals del municipi.

A les eleccions municipals de 2015, la unitat popular obtenia dos regidors, sent la primera vegada que s’aconseguia aquesta fita des de la II República, quan després del cop d’estat feixista, el POUM, la CNT i posteriorment, el PSUC, tenien representants a l’Ajuntament del Vendrell.

El 2019, després d’un llarg procés de debat obert, es va arribar a un acord per presentar-nos, en coalició, amb ERC del Vendrell. Ho vam fer perquè consideràvem que era el millor per als interessos de  la classe treballadora del nostre poble, tot i que, en diferents aspectes, ens feia sentir incòmodes i ens obligava a assumir contradiccions respecte al nostre projecte polític. Vam obtenir sis regidors i regidores, de les quals, tres en representació de Som Poble, esdevenint la segona força municipal i la principal oposició al govern municipal. Però, tot i això, no vam aconseguir fer fora del govern municipal el PSC, principal responsable de la degradació de la nostra vila.

Durant les eleccions municipals del 28 de maig, Som Poble s’ha tornat a presentar conjuntament amb ERC. Aquest fet, ens ha comportat haver d’assumir noves contradiccions. Per un costat, les polítiques nacionals, socials i territorials del govern de la Generalitat d’ERC, claudicants en l’aspecte nacional, neoliberals i depredadores del territori en la majoria de casos, són totalment contràries als interessos de les persones treballadores de la majoria del país. De la mateixa manera que el PSC al govern municipal, el govern del principat, amb en Pere Aragonès al capdavant, ha demostrat respondre a interessos personals i de partit, estant al servei de les elits econòmiques. Polítiques que sempre hem denunciat, i a les que sempre ens hem oposat i ens oposarem. Com a persones treballadores, les polítiques d’ERC al govern no ens representen.

A més a més, durant el procés que va finalitzar amb la presentació d’aquesta nova candidatura conjunta, vam haver de cedir, encara més, en diferents aspectes importants, per tal que aquesta candidatura fos una realitat, i que la gent del Vendrell tingui una alternativa real, a nivell institucional, als governs municipals dels darrers 40 anys. En alguns casos, l’actual junta local d’ERC ens ha demostrat que, entre partit o poble, la seva prioritat eren les sigles.

Un exemple ha estat la fórmula legal de la candidatura: mentre nosaltres sempre hem defensat presentar-nos com a una coalició de dos partits, per ERC sempre ha estat una línia vermella. Més enllà del programa, el seu interès era que la candidatura s’havia de presentar, jurídicament, com una candidatura d’ERC, ja que per ells era més important que els vots sumessin al seu partit, de cara al repartiment de càrrecs supramunicipals, com consellers comarcals i diputats provincials.

En aquest aspecte ERC ens ha demostrat que la seva maquinària i lògica de partit no és diferent en absolut a la del PSC i Junts.

Tant en les municipals de 2019, com en les d’enguany, hem hagut de cedir, i assumir totes les conseqüències lògiques, que aquest acord ens ha causat al si de la nostra organització. De fet, i a tall d’exemple, acceptar aquest acord ens ha comportat que poguéssim ser expulsats de la CUP. Per sort, sembla ser que, com a mínim per ara, això no passarà.

I si vam acceptar imposicions com aquestes ha estat sempre per la necessitat d’orquestrar un canvi en les polítiques del govern municipal en favor de la gent de la classe treballadora del Vendrell. Davant la dramàtica situació de la nostra vila, amb les penúries que comporten cap a bona part de la nostra gent, no podíem negar la possibilitat d’acabar amb més de 40 anys de governs socialistes i convergents. I no ho podíem fer per avantposar els interessos de la nostra organització. Nosaltres no. 

Quan fa més de vints anys, vam decidir iniciar la nostra militància política i social, no ho vam fer per sentir-nos còmodes, ni per ego, ni per omplir-nos les butxaques. Ho vam fer per intentar canviar les coses.

Pel mateix motiu, per maduresa política, enteníem que El Vendrell no es podia permetre un nou govern del PSC. Cada any que passa, la qualitat de vida dels vendrellencs i vendrellenques empitjora, cada any que passa sota el govern del PSC el poble es degrada més, apropant-nos a un punt de no retorn. No cal fer grans anàlisis polítiques per comprovar-ho. Més enllà dels eslògans de fals optimisme del govern municipal, enganyant a la gent per no perdre la seva poltrona, només cal passejar-se per la nostra vila, pels nostres barris, pels carrers de Coma-ruga, Sant Salvador o el Francàs, per viure-ho en persona.

I les dades corroboren aquesta  sensació de degradació: el nostre municipi està en un índex alt de desocupació i d’abandonament escolar, per exemple. Alhora que ens estan abocant a convertir-nos en una ciutat dormitori entre Barcelona i Tarragona.

Tenim la ferma convicció que, independentment de les nostres filies i fòbies, la candidatura de Som Poble i ERC era, a nivell institucional, no només necessària, sinó l’única alternativa possible. Un cop més, però, el PSC ha aconseguit mantenir-se al capdavant de l’Ajuntament del Vendrell. És una notícia nefasta per la nostra vila.

Passada la jornada electoral, des de l’assemblea local de la CUP del Vendrell volem iniciar un procés de debat obert, per tal de decidir quin i com ha de ser el futur de la unitat popular a la nostra vila. Creiem que és vital reorganitzar-nos, i prioritzar i reactivar la lluita als nostres carrers. L’activitat municipal ens ha demostrat el que ja sabíem: si volem canvis reals és bàsic que les classes populars recuperem els nostres carrers i barris, que estiguem organitzades, actives i en lluita.