-
Cartes a la direcció
-
Josep Carbó, Neus Solé, Ferran Carbó i Arnau Carbó
- Avinyonet del Penedès
- 30-11-2023 11:17
Vinyes arrencades . Eix
Nosaltres volem continuar exposant el nostre desacord de projectar 50 habitatges nous en un nucli com Avinyó Nou
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Des del 2005 estem en desacord amb aquest POUM d’Avinyó Nou. En aquells moments, en els que hi havia una bombolla immobiliària desbocada, vam haver de claudicar pel fet de ser minoritaris en el projecte del Pla Parcial. Un més dels que en plena borratxera del totxo i el quitrà es van acabar implantant a la comarca, amb el resultat visible anys després de carrers buits de cases, d’ermots pendents d’urbanitzar i d’illes de cases que viuen completament a esquenes del poble al qual pertanyen.
A casa som pagesos i estimem la terra, i hem passat sempre per davant la preservació de l’entorn natural per sobre de les xifres econòmiques draconianes que se’ns oferien a canvi de les nostres terres, ja que sempre hem cregut que tot espai conquerit pel ciment per sempre més ja serà això, un bloc de ciment.
Ha arribat l’hora de tirar-ho endavant i s’ha arrancat parcialment les vinyes afectades i en breu començaran les obres per tal de construir-hi carrers i cases. Nosaltres volem continuar exposant el nostre desacord de projectar 50 habitatges nous en un nucli com Avinyó Nou. Som un poble amb cases buides i 600 habitants i el volen fer créixer més d’un 25% amb lo que això suposa.
Al llarg de les repetides crisis la societat s’ha conjurat a que s’havia de canviar la manera de fer, ens trobem que un cop passades s’ha continuat pel mateix camí o pitjor. No sortim de la via de devorar el territori en favor d’uns beneficis econòmics per un pocs amb els perjudicis ambientals que hauran de costejar el conjunt de la societat. La banya del capitalisme més salvatge des de la nova llei de sòls de l’any 98 es va clavar en tots i cadascun dels racons i, malgrat les repetides crisis que han representat una esmena a aquest sistema econòmic, s’ha continuat endavant de manera acrítica. I això és el més greu de tot plegat, el canvi de les condicions objectives i materials del nostre entorn econòmic, polític i sobretot social no ha fet que canviessin aquestes polítiques econòmiques i urbanístiques assumint com a vàlids projectes i pretextos de temps pretèrits.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!