D. Sam Abrams, el compromís amb la literatura

Vaig un xic tard per homenatjar el D. Sam Abrams pel seu aniversari, però no per parlar de la ingent tasca que ha fet per la literatura en general i per la catalana en particular. El llibre: D. Sam Abrams, el compromís amb la literatura compta amb els imprescindibles pròlegs d’Isabel Graña, Vicent Alonso, Francesc Parcerisas i Antoni Vidal Ferrando, un luxe de prologuistes que no pot tenir tothom. Ha estat editat per Granya ED.

Abrams, nord-americà, arriba a Catalunya el 1970 per estudiar F. Hispànica a la UB i des de llavors no ha deixat mai de lluitar a favor de la nostra llengua i de la nostra cultura. Debuta amb 21 anys com editor de l’obra completa de Santiago Rusiñol, i als 32 fa una antologia català-anglès de poetes catalans. Heus aquí una altra gran tasca que ha fet de difusió de la nostra literatura arreu.

Ha creat, com a crític i analista literari, un corpus inigualable i de qualitat. Aquest país ha viscut d’esquena a la crítica com a disciplina necessària i ell l’ha reivindicada sempre, i n’ha fet una tasca de gran rigor. Llegint-lo aprens a ser crític, aprens com ha de ser un text literari, com analitzar-lo, etc. El llibre n’és una mostra excel·lent. Necessitem més llibres com aquest perquè no es perdi la feinada que ha fet pel país. És de justícia fer-la assequible a les generacions actuals i futures.

La seva tasca com a professor és immillorable, i sé de què parlo. Sempre que fa classe educa i, sortosament, opina. Cada opinió, una bella perla. Les seves sentències són aclaparadorament formadores. Una frase seva val una classe sencera. S’hi respira l’amor a la vida, a la bellesa i a l’Art, en el sentit més profund.

El devessall d’autors que ressenya passa per la literatura catalana, anglesa, nord-americana, europea,... ( Piera, Blixen, Madelstam, Larkin, Sampere, Bartra, Eliot, Thomas, Graves, ...)  M’ha cridat l’atenció la reivindicació del memorialisme en la nostra literatura, Gaziel, Pla, Bladé, molt silenciats en els nostres dies, i també la de la literatura de l’holocaust, en persones com Amat- Piniella. I no em puc estar de dir-vos que fascina la recuperació de la poesia d’autors com J. Sales, o el vessant de gran escriptor de Tàpies. I no s’està de mostrar que la Literatura Catalana és massa eurocentrista, i desconeix la tradició nord-americana. Val a dir que ell en aquest sentit ha fet molta feina, però penso que encara no hem superat del tot l’escull. També en els homenatges als autors reclama menys parafernàlia i més revisió des d’una mirada crítica i actual. Ell ve d’una altra literatura i pot expressar-se sense prejudicis vers la nostra. Quina sort tenir-lo vetllant pel nostre patrimoni literari!

No defalleix en relacionar l’estètica de l’Alta modernitat en autors com Espriu, Vinyoli, Bartra al costat d’Eliot, Joyce, Musil, Montale. Vindica dones oblidades i sovint mal valorades: Murià, Laveroni, però també Carson, Plath... Fa parada en els grans poetes del XX i trenca tabús, en G. Ferrater, per exemple. Quina anàlisi de la seva obra en poques línies! I l’elogi dels grans traductors: Traduir és posseir deia Vergés. En fi, en paraules del seu admirat Bartra Sóc encar qui vol néixer... El desig dels lectors és que la seva energia no pari per poder continuar gaudim del seu mestratge. Gràcies Sam per la feina feta, i per la que faràs per a la literatura i la llengua d’aquest país, des de les altres literatures que tan bé coneixes i domines.

Anna Ruiz Mestres. Professora de Literatura i Crítica Literària