Un any més, el corriol camanegre torna a Ribes Roges Fins quan?

Uns dies abans de les dates en que ho havia fet els darreres anys, tres exemplars de Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) ja han arribat a la platja de Ribes Roges, donant inici a una campanya que esperem sigui tan positiva com l’anterior a Vilanova i la Geltrú, en que les 7 parelles que van nidificar a la platja van poder tirar endavant 17 volanders. Un èxit reproductiu molt alt, indubtablement, i més comparant-lo amb la temporada 2022, en que només van sobreviure 10 volanders. Un miratge, però, si analitzem les dades que GEPEC (Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans-Ecologistes de Catalunya) publica respecte al litoral proper. Sumant Torredembarra, Calafell, Cunit i Cubelles, les aproximadament 15 parelles que hi han nidificat només han pogut tirar endavant 11 volanders. Uns resultats nefastos comparats amb el 2022, en que a les mateixes platges van tirar endavant 21 volanders.

Segons els estudis publicats sobre l’espècie, la població adulta experimenta un 10% de mortalitat anual (si tenim 50 adults, estadísticament només 45 arriben a la temporada següent), mentre que els juvenils volanders tenen un 20% aproximadament de supervivència el primer any (dels 27 volanders, estadísticament només 5 arribaran a la temporada següent). Xifres que ens parlen, en el millor dels casos, d’una població estable, però molt reduïda i vulnerable, propera al perill d’extinció.

A Vilanova, però, la temporada no va estar exempta d’incidents: el conflicte per la retirada dels tancats permanents a la platja de Ribes Roges i el llaurat indiscriminat del fons de platja (Protegim la nostra biodiversitat: torneu a posar els tancats a Ribes Roges), que es van tornar a ubicar a la platja gràcies a la pressió ciutadana, la pèrdua d’un primer ou degut a que l’ajuntament va ubicar tard els tancats de protecció provisionals, la presència de maquinària pesant a la platja (Hem denunciat als Agents Rurals les darreres actuacions a la platja de Ribes Roges), cap avenç en quant a figura de protecció de l’espai i en quant al pla de conservació de l’espècie, i, per rematar-ho, la celebració de la regata preliminar de la Copa amèrica a la Platja de Ribes Roges, que va estar a punt de provocar el desplaçament forçat dels exemplars de l’espècie que encara eren a la platja.

Afortunadament, la situació es va poder anar gestionant i reconduint, gràcies en bona part a la feina coordinada del voluntariat i del personal tècnic del departament de medi ambient del consistori, i les set parelles de Corriol van anar tirant endavant molts dels seus pollets (17 dels 26 nascuts), demostrant una resiliència enorme, tot i la gran quantitat de perills als que s’exposen per la nostra negligència. Lamentablement, tal i com hem explicat abans, dels 89 ous que es té constància van posar a la resta de platges del nostre entorn, només van tirar endavant 11 volanders. A tot el Baix Penedès no en va sobreviure cap.

Per què no es publica ja el pla de conservació de l’espècie? Per què no es fa cap cens en condicions per saber quina és la seva població real?

Sabem que a l’Alt Empordà, gràcies als tancats i també a la recuperació de dunes, la seva presència s’ha triplicat la darrera dècada, passant d’unes 25 parelles fa deu anys a les 70 actuals, però les darreres dades publicades respecte a la població del Delta de l’Ebre són del 2007, amb unes 1500 parelles reproductores, el 35% en aquell moment de la població de tot l’estat, i des de llavors ha crescut moltíssim la pressió turística en aquell territori. Tot i que multitud d’ornitòlegs el visiten regularment, les observacions d’individus d’aquesta espècie són cada cop més escases.

La impressió compartida per moltes persones expertes és que, en realitat, la seva població ha caigut dràsticament, com per estar catalogada com en perill d’extinció, tal i com proposa SEO Birdlife al seu Libro Rojo, publicat el 2021.

I aquí és a on la Generalitat de Catalunya hauria de fer la seva feina, que al nostre entendre no està fent, avaluant de manera rigorosa l’estat de l’espècie a les nostres platges i definint adequadament la seva figura de protecció. Potser ens cal un Pla de recuperació, associat a la catalogació d’en perill d’extinció, més urgent, que no pas un Pla de conservació, associat a l’actual i probablement desfasada categoria de vulnerable, que l’administració del nostre país li atorga. Potser quan aquest pla arribi ja serà massa tard.

Diverses veus autoritzades de la pròpia administració han afirmat que els plans porten ja temps redactats. Per què no es publiquen doncs? Potser perquè poden arribar a qüestionar i canviar dràsticament els plans d’usos de les nostres platges? La celebració de la regata preliminar de la Copa Amèrica a la platja de Ribes Roges potser ens dóna alguna pista al respecte.

La circulació de vehicles a gran velocitat per la zona protegida, la ubicació de banderoles de l’esdeveniment als tancats de protecció i moltes de les actuacions que es van fer a la platja abans i després de la celebració d’aquest esdeveniment presenten elements idèntics a la definició del codi penal per delictes contra la fauna i la biodiversitat, i podrien ser constitutives de delicte segons allò establert a l’Article 334 del Codi Penal, ja que suposen actuacions que destrueixen o alteren greument el seu hàbitat. De fet els corriols, que encara no havien iniciat la seva migració post-nupcial cap al sud, es van haver de desplaçar forçosament aquells dies degut a la pressió que van patir. Afortunadament, poc després d’acabar l’esdeveniment van tornar a la platja, a on encara es van quedar algunes setmanes més.

La coherència amb el suposat compromís de les administracions amb la lluita contra l’emergència climàtica i la pèrdua accelerada de biodiversitat potser entra en conflicte amb interessos econòmics poderosos, aliens als de la majoria social. Potser si aquesta lluita fos real i no simbòlica, implicaria canvis dràstics quant a model de gestió territorial i d’espais públics que qüestionarien les polítiques i les praxis actuals.

Ara ens preocupa enormement l’anunci de què les platges de Ribes Roges i de Darró acolliran els dies 7, 8 i 9 de juny l'inici de l'Arena Handball Tour 2024, que preveu la mobilització i la presència de 1.500 esportistes de tot l'Estat, amb més de 150 equips masculins i femenins, i imaginem que molta afluència de públic, en plena època de nidificació del Corriol (Vilanova i la Geltrú presenta a FITUR el potencial de la ciutat per acollir esdeveniments esportius). Esperem que l'ajuntament i la Generalitat requereixin els informes previs necessaris de l’afectació que tindrà la realització d’aquest esdeveniment sobre les espècies protegida, tal i com estableix el Decret legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, i prenguin totes les mesures necessàries perquè no afecti per res a la temporada de nidificació. Nosaltres continuarem amb la nostra tasca de seguiment de l’espècie, com hem fet les quatre temporades anteriors, i denunciarem a fiscalia de medi ambient i agents rurals qualsevol actuació que posi en perill la nostra petita i fràgil població de corriols.

Des de la Foixarda Vilanovina, entitat impulsora, entre moltes altres, de la campanya contra la celebració de la Copa Amèrica a Vilanova i la Geltrú, creiem que aquests macroesdeveniments esportius no aporten res a la majoria de la població local: són inflacionaris, generen un consum energètic i d’aigua enormes, una despesa pública inacceptable, tenint en compte moltes altres necessitats bàsiques de la població, gentrifiquen la nostra ciutat, dificulten l’accés a l’habitatge, especialment de la població la més vulnerable, i no fan altra cosa que agreujar la crisi ecosocial que estem patint, els efectes de la qual s’estan incrementant de manera exponencial.

Caldria invertir molts més recursos en protegir la població front la crisi ecosocial que patim, reforçant les cobertures socials per una banda i preservant i recuperant espais agrícoles i naturals per una altra. La insistència per part de partits polítics i administracions en seguir potenciant un expansionisme insostenible i destructiu, un model econòmic basat en la precarietat i la pobresa per una majoria creixent, mentre enriqueix desorbitadament una minoria, només ens porta a escenaris futurs d’enorme patiment social, com ja estem observant a molts països de latituds més meridionals que la nostra, especialment a l’Àfrica i l’Orient pròxim i mitjà.

Afortunadament, cada cop ens trobem amb més persones conscienciades de la situació que patim i que lluiten per canviar-la, dins i fora de les administracions. A Ribes Roges concretament cada cop és més freqüent veure gent observant el reducte de natura i biodiversitat que, tot i el terrible impacte que la sequera persistent està tenint sobre flora i fauna, constitueixen la desembocadura del Torrent de Sant Joan i la platja de Ribes Roges, a on desenes d’espècies d’ocells, insectes i un parell d’espècies de rèptils s’alimenten, descansen i es reprodueixen. Un espai sense dubte a preservar, també com a defensa front l’escalfament global, per la capacitat d'absorció de diòxid de carboni de la seva vegetació, la inevitable pujada del nivell del mar, pel seu cada cop més recuperat sistema dunar, i de la nostra salut, ja que la preservació de la biodiversitat ens protegeix front de patògens i malalties infeccioses. A tall d’exemple destacar la funció imprescindible dels ocells insectívors com a reguladors de la població de mosquits, vector important en la transmissió de malalties que l’emergència climàtica està apropant cada cop més a nosaltres.

A Ribes Roges la restricció d’accés amb gossos entrarà en vigor a partir de l’1 de març, des del dic de ponent fins a la pasera de Pasífae. Des de Pasífae cap a sud i a la platja del Far podrem seguir accedint amb gossos sense restriccions. Respectem-la i podrem seguir gaudint de la presència del corriol a les nostres platges.