Si és teu t’ho quedes

Hem vist i hem llegit tota una gamma àmplia de cartells, cartellets, notes, anuncis, precs amb més o menys  educació, amb més o menys gràcia, amb més mala llet que paciència, tant en el missatge com en la seva producció formal indicant que els gossos no es pixin ni es caguin en determinats indrets. Ja sigui a la porta de casa o al costat d’uns joc infantils.

Però també és cert que els cartells es van sofisticant amb unes imatges més ben pensades i també busquen un cert impacte del propietari, passejador dels gossos al voltant de la necessària presa de consciencia de que es pot fer o no es pot fer a la via pública, aquella que és la de tothom

La població de gossos i altres animals que en van dir de companyia apel·lant a la història de la humanitat ha augmentat de manera exponencial. Això pot ser indicatiu que hi ha molta gent que necessita companyia d’algun ésser no humà o la voluntat de disposar d’una mascota per traslladar-hi part de l’afecte i l’amor que tenim en quantitat notable. Sigui com sigui les ciutats s’han omplert de gossos, gats i altres animalons que evidentment fan el que és propi de la seva qualitat d’animals, a vegades, amb límits per mor de l’ensinistrament que els seus “amos” els han subministrat.

Ens constaria molt tenir un animal a casa, no ens agrada ni tenim les condicions perquè hi visqui amb la comoditat que li cal, però tampoc jutjarem a qui en vulgui tenir i els tingui, això sí, cal que estiguin en les condicions adequades que permetin el seu benestar. Però també advertir que el seu benestar no hauria de xocar amb el benestar dels altres que sense tenir-los en ocasions els pateixen.

I sovint la ciutat pateix l’agressió de l’incivisme i deixar les cagarades del gos n’és un exemple clar. Ja sé que hi ha el pèrfid discurs que com que paguem impostos els seus gossos poden deixar la merda on vulguin. Fal·laç argument, emmerdar l’espai col·lectiu no es deriva de pagar impostos.

I no és un dret. És una marranada.

I naturalment aquesta situació genera preocupació entre les autoritats que saben que els excrements i les pixarades tenen un cost alt pels pressupostos de neteja, no només per la constant necessitat de netejar sinó perquè alguns elements del mobiliari urbà poden quedar força malmesos amb l’àcid de les pixarades del gossos.

Com actuar? Segurament hi ha d’haver un exquisit equilibri entre la repressió de l’incivisme (cosa que creiem que encara no es fa prou ni mai serà prou) i la consciència i intentar minimitzar els impactes. Ara hem pogut llegir que “l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú regalarà ampolles entre les persones propietàries de gossos perquè dilueixin els pixums dels animals al carrer. Avui comença la campanya "No deixis rastre!" que vol conscienciar sobre els efectes nocius dels orins dels gossos en el mobiliari urbà, la vegetació i les façanes. La iniciativa compta amb el suport de l'empresa Valoriza, que ha patrocinat dues mil ampolles que es repartiran gratuïtament.”.

I desprès també regalaran paletes i bosses per recollir la merda?

Ha d’assumir l’ajuntament, via Valoriza, els costos d’elements que haurien de ser ja clarament responsabilitat i de pagament per cada propietari, amo, ensinistrador, protector i/o amic de gos.

El cartell de la foto conté un missatge clar si el gos és teu la seva merda també es teva. La guardes a casa, la congeles, l’emmagatzemes, o fes-ne el que vulguis o  bé la reculls  inqüestionablement.

A la foto cartell recurrent sobre un tema recurrent, amb millores estètiques però el missatge és el mateix, una crida al civisme encara que sigui per defecte.

I gràcies per les ampolles però això no ens farà canviar d’opinió. Els gossos com tot quisqui (o gairebé tot) a cagar i pixar a casa teva i no al carrer, encara que siguin ciutadans no humans de Vilanova (s’admeten, això sí, excepcions per urgències o cagarrines).

Volem una vila lliure de “tifes”.