La batalla contra la bardana?

La bardana (Xanthium strumarium) és una planta exòtica invasora que genera unes llavors punxoses, inspiració del disseny del velcro, i que és present a bona part de la platja de Ribes Roges de Vilanova i la Geltrú. A part de les molèsties òbvies que genera a banyistes i passejants, és una planta que tendeix a ocupar cada cop més espai a la sorra, afectant també la fauna i la flora de l’ecosistema dunar. És per això que cal eliminar-la, un fet que no qüestionem, sinó el com i el quan s’està fent a Vilanova i la Geltrú, concretament a la zona protegida on nidifica el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), ocell protegit catalogat com a vulnerable.

Respecte al com, des de la nostra entitat, La Foixarda Vilanovina, que col·labora activament amb les administracions en el seguiment i conservació del corriol camanegre a la platja de Ribes Roges des de ja fa quatre anys, considerem que s’hauria de fer de forma manual, i no amb tractor, arada i garbelladora, com s’està fent des de fa anys.

L’arada i la garbelladora mecàniques no són gens selectives i no només arrenquen les bardanes, sinó també tota la resta de vegetació dunar autòctona. A més, temporada rere temporada, observem que tampoc funciona quant a erradicació de la bardana, ja que el garbellat no elimina les seves llavors, sinó que més aviat les sembra per tota la platja ⁽¹⁾. Només cal baixar a la platja aquests dies, després de les garbellades, per veure que encara hi ha centenars i centenars de llavors a la sorra.

És per això que, amb ànim de col·laborar i aportar, a partir també de l’experiència i l’èxit d’aquestes retirades manuals a altres platges properes, com a les gestionades per l’Àrea Metropolitana de Barcelona o les de Calafell, ens vam oferir a dur a terme una jornada de retirada manual de bardana el passat 29 d’octubre, en col·laboració amb les entitats ARBA Litoral i Custòdia platges Garraf, el departament de Medi ambient de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i el Consell comarcal del Garraf, a la qual va participar personal tècnic del consistori i la mateixa regidora de Medi ambient. La jornada va ser un èxit i ens vam emplaçar a calendaritzar futures actuacions, ja que, vista l’experiència d’altres platges, cal dedicar moltes hores en successives temporades a eliminar manualment la bardana, i fer-ho abans que les plantes escampin la llavor. L’experiència en altres platges ens indica que si es persisteix s’acaba debilitant el banc de llavors del sòl i s’aconsegueix erradicar-la. Si la gestió a Ribes Roges es fes de manera manual, tal com ja s’està fent en la majoria de les zones de nidificació de platges del nostre entorn, aconseguiríem preservar la vegetació autòctona i regenerar l’ecosistema dunar, molt necessari en el moment que vivim per protegir les nostres platges enfront de fenòmens meteorològics extrems i la pujada del nivell del mar.

SEO-BirdLife i la Diputació de València també han dut a terme amb èxit retirada manual de bardana i altres espècies exòtiques en 11 platges de la província de València, el 2022, acompanyada de plantació de flora dunar autòctona, des de Sagunt fins a Oliva, amb l’objectiu de renaturalitzar-les, restaurar part del sistema dunar i millorar l’estat de conservació de l’hàbitat del corriol camanegre⁽²⁾

A principis de febrer, el nostre voluntariat, que fa torns de seguiment del corriol camanegre a Ribes Roges, va observar diàriament com alguns nois de Brins d’Oportunitats, una empresa d’Inserció laboral vinculada amb Càritas, feia tasques de retirada de bardana, que s’han anat fent un parell de setmanes, fet que ens va semblar molt positiu, tot i que pensem que potser s’hauria d’haver començat molt abans, donant continuïtat a la jornada feta el mes d’octubre, ja que els primers corriols, tal com explicàvem en aquest mateix diari el 31 de gener (Un any més, el corriol camanegre torna a Ribes Roges Fins quan?), havien arribat a Ribes Roges.

I aquí és on entrem en el quan, i en les darreres actuacions fetes a la platja. El passat dimarts 20 de febrer, amb quatre parelles de corriols força establertes a la platja, es llaura tota la zona de nidificació. Posteriorment, entre el 21 i el 29 de febrer, es passa la garbelladora per la mateixa zona, eliminant absolutament tota la vegetació present, només una setmana abans de l’inici de la temporada de nidificació, que comença l'1 de març, en què també entra en vigor cada any la restricció d’accés amb gossos al tram comprès entre el dic de ponent i la passarel·la de Pasifae. A la platja del Far i les que queden a sud de Pasifae es pot continuar accedint amb gossos, fins a l’inici de la temporada de bany.

Zona de nidificació llaurada i garbellada a Ribes Roges, 21 de febrer de 2024

Feia dies que havíem contactat amb el consistori preguntant sobre diversos aspectes referents a l’inici de la temporada, per tal de coordinar-nos, entre ells sobre si hi havia prevista alguna actuació a la zona de nidificació. Se'ns respon que llaurades mecàniques de l'estrat herbaci, fet que ens preocupa a les dates en què estem, i demanem més detalls sobre l’actuació, que no arriben mai. Pensem que l’ajuntament hauria de mostrar un comportament més empàtic envers les entitats i persones que dediquen hores i hores del seu temps a projectes com aquest, sense subvencions i de forma totalment voluntària, fomentant la participació de la ciutadania a la gestió del territori i molts altres aspectes de la política municipal.

Tornant al quan, ens trobem que aquest tram de platja, que concentra històricament el 70% dels nius de l’espècie, ha estat completament aplanat després de llaurar-lo, i s’ha eliminat totalment la vegetació que hi havia, a només una setmana de l'inici de la temporada de nidificació.

Segons les recomanacions de la comunitat científica i del Libro Rojo 2021 elaborat per SEO-Birdlife, cal fomentar a les zones on nidifica tècniques de neteja manual, sense el suport de maquinària pesant, evitar el deteriorament de la vegetació dunar i no fomentar un ús públic més intens de les platges. També s'han d'evitar les tècniques de revegetació dels ecosistemes dunars basades a crear una elevada cobertura vegetal, especialment en dunes mòbils i embrionàries, on les plantacions no haurien de permetre una cobertura final major del 10-20%, clau perquè l'espècie pugui ubicar-hi els nius, així com el control d'espècies vegetals invasores de caràcter entapissant o que assoleixin cobertures vegetals elevades en hàbitats característics de l'espècie. Però mai eliminar totalment la cobertura vegetal, ja que el corriol la utilitza sovint per protegir els seus nius, com hem pogut observar les darreres temporades.

Primer niu de la temporada 2023 a Ribes Roges, 27 de març de 2023

Per tot plegat, el 22 de febrer vam escriure un correu adreçat a l’alcalde, regidores de medi ambient i urbanisme de l’Ajuntament de Vilanova, personal tècnic del servei de medi ambient, agents rurals i servei de fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya, preguntant quin és el motiu d’aquesta actuació, en quina mesura creuen que afectarà la nidificació de l’espècie, i si ha estat avalada per agents rurals i el Servei de Fauna i Flora del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, ja que actualment tenim 4 parelles de Corriol camanegre ja establertes a la platja, totes elles a la zona afectada per la intervenció amb maquinària pesant, i ens preocupa enormement l’afectació que pugui tenir sobre aquesta fràgil població.

Femella de corriol camanegre a la zona llaurada i garbellada a Ribes Roges, 21 de febrer de 2024

També vam aprofitar l’escrit per adreçar-los tres qüestions més: en quina data està previst instal·lar els tancats de protecció addicional de la zona de nidificació? Quines mesures es prendran per tal que s’apliqui la restricció d’accés amb gossos a la platja, que entrarà en vigor el pròxim 1 de març mitjançant decret d’alcaldia, com en temporades anteriors? Quan té previst el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural publicar el Pla de Conservació de l’espècie?

Respecte al Pla de Conservació del corriol camanegre, fa anys que esperem que la Generalitat el publiqui, un pla que hauria de contemplar de manera rigorosa quin tipus d’actuacions i com s’han de dur a terme en qualsevol intervenció en un espai tan sensible com aquest, on la temporada passada vam tenir 7 parelles nidificants i el major èxit reproductiu de tot el litoral comprès entre el Tarragonès i el Garraf, on la població de l’espècie es troba en una situació crítica.

I respecte als dos primers, el fet d’haver arrasat tota la vegetació a la zona i haver-la aplanat implica que els individus presents a la platja han quedat completament exposats, sense espai on amagar-se, en un moment en què ens trobem diàriament amb desenes de gossos deslligats corrent lliurement per la platja. Per no parlar de la gran quantitat de gent que cada dia hi passeja. Sense tancats ni vegetació la pressió que patirà podria fer que la petita població que tenim es vegi forçada a desplaçar-se, fet que podria implicar la seva extinció local com a reproductora.

Esperem que no sigui així, i que com a administracions competents, Ajuntament i Generalitat prenguin les mesures adequades per tal de no posar en risc aquesta espècie protegida i en perill d’extinció.

Però ens preocupa llegir, en un article publicat al Punt Avui, Batalla contra la bardana, una planta invasora, a Vilanova i la Geltrú, segurament com a resposta a la indignació que l’actuació ha suscitat en xarxes socials, que un tècnic de jardineria de l’Ajuntament de Vilanova manifesta, entre altres coses, que “passarem la garbelladora. Passarem dues o tres vegades, les que faci falta, per anar traient totes les llavors que puguin sortir, a banda d’altres coses que queden soterrades amb la sorra”. Ni un esment en tot l’article al corriol camanegre i a la necessitat de preservar-lo. Tampoc en la resta de propaganda llançada en xarxes socials per l’Ajuntament per defensar l’actuació.

Potser convindria recordar que qualsevol actuació que afecti fauna protegida ha d’estar avalada pel Servei de Fauna i flora de la Generalitat de Catalunya, segons el Decret legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, i que l’Article 334 del Codi Penal imposa pena a qui destrueixi o alteri greument l’hàbitat d'espècies protegides de fauna silvestre.

Per tot plegat, demanem que totes aquestes actuacions s’aturin de manera immediata, que es publiqui el decret d’alcaldia restringint l’accés amb gossos a la zona de nidificació, que es faci complir aquesta restricció, i que s’instal·lin a temps els tancats provisionals de protecció, no com va passar la temporada passada, en què no es van instal·lar fins que una sòcia de La Foixarda va trobar un ou aixafat a la platja.

1. https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/biodiversidad/temas/inventarios-nacionales/xanthium_strumarium_italicum_tcm30-70176.pdf
2. https://ecosistemalitoral.dival.es/index.php/el-corriol-camanegre/