Follem, follem que el món no s’acaba

Hi ha un grup valencià de Llíria concretament Rapsodes que té una lletra clara sobre el follar i així ho expliciten desacomplexadament:

Tenim calentúria, estem calents, només volem que refregar-se amb tota la gent.
Follem les ments i oblidem les apariències!
També vull follar amb tots i totes vosaltres i tornar a començar al despertar-me!
Rebolcar-me, entregar, calenta
Saps el que dic?
Pots fer-me de tot menys furgar-me el melic

El follar doncs té la seva representació musical en aquesta lletra i segurament en moltes altres.

També la literatura té alguns llibres vinculats a aquesta activitat tant interessant, plaent i edificant. No cal anar gaire lluny ni rebuscar massa entre prestatges. L’excel·lent autora Bel Olid té un llibre que porta per títol Follem? és tota una declaració de principis. Del llibre en diuen amb raó tanmateix, vivim sexualitats condicionades per expectatives, pressupòsits i tabús que ens fan complicat escoltar-nos. Follem? explora els camins que ens poden portar a sexualitats més humanes, a relacions més plaents.

El terme “follar’ però es considera un terme vulgar (ja hem diran!) i popular i sembla que ve del llatí ‘follis’, nosaltres diríem sense massa convicció ni etimològica ni lingüística que potser ve del terme foll, ja que a vegades, certament, embogeixes tot follant.

Si recordem carnaval, que és un temps que diuen, que en principi, és una festa d’exaltació de la carn i per tant el follar crec que s’hauria d’incloure en aquesta festa, vam poder veure i observar com que una de les entitats més antiga de la ciutat i que es reivindica com una de les impulsores del Carnaval va canviar el seu nom es va transmutar per passar a anomenar-se “Follem vilanoví”. Tota una declaració de principis que cal valorar en la seva justa mesura. Follar fa festa i el Follem vilanoví sembla que ho celebra amb entusiasme.

Però, però ja sabem que hi ha aquella dita que diguem de que presumeixes i et diré que no tens (en aquets cas que no fas). Ep! Sense cap mena de retret. 

Sincerament i amb tot el respecte i admiració pels del Follem Vilanoví no me’ls imagino folgant entre les cortines, o en els racons en que venerables vilanovins de tota la vida, amb pedigrí, han arreglat el món i la ciutat mil i una vegada.

L’etern seny vilanoví ben segur s’imposà als desigs lúbrics dels associats.

Ells s’ho sabran. Sigui molt o poc el que hagin follat que els aprofiti.

Però qui sembla que folla és l’Erica, i l’anunci pintat a la paret és prou significatiu.

Folla per interès? I què? Hi ha algun problema? Si folles de manera altruista, al parer del pintaire, ho proclamaria a les parets?

I, sí, la majoria follem per interès.

Interès per la recerca de plaer i gust.

Interès per conèixer més coses i fer-les millor.  

Interès per saber-ne més i aplicar els coneixements de manera pràctica.

Interès perquè folla per què vol.

Interès per follar per explorar i obtenir noves sensacions.

Ara també hi pot haver (i potser s’intueix i tot) al darrera de la pintada una voluntat de suggerir que interès amaga alguna intencionalitat amb voluntat de crítica, maledicència i de censura i carregada de rancúnia i ressentiment.

Hi ha alguna insinuació, molt sibil·lina, malèvola per desacreditar-la.

En la  pintada s’hi intueix una certa animadversió cap a l’Erica.

Però una cosa final. Sí, Erica, folla sempre que vulguis (puguis), amb qui vulguis (puguis) i a on vulguis (puguis) i encara que no s’hagi d’acabar el món d’aquí un temps, folla.

I deixa’t estar aquestes pintades, ni cas, que en el fons no son res més que expressions i excuses que neixen de l’enveja i d’anar mal follats.