La vida, com el lleu / fimbreig dels branquillons...

Ens ofereix una obra bellíssima on hi senyoreja l’instant de la fotografia i la intensitat de la tanka japonesa. Ambdós es fusionen en un cant a la vida amb la sempiterna presència del pas del temps que ens portarà a la mort.

L’obra s’estructura a partir dels equinoccis i dels solsticis. La força de l’albada i del capvespre és l’eix on pivoten les imatges i els versos. Les fotografies comencen el 21 de desembre del 2020 fins el 19 de març del 2023. Consta de dos pròlegs i al final hi trobareu els mapes de les rutes que l’autor ha anat resseguint a peu.

Les fotografies juguen amb la verticalitat i l’horitzontalitat, dirigint l’ull de l’observador vers la importància del paisatge, des de la petitesa de les flors, les herbes, o les pedres omnipresents, fins a la immensitat de l’horitzó. Com si cada pàgina fos una mena d’escola a plein air, on la feblesa i la intensitat de la llum acolorís les imatges bevent un xic de Turner o dels impressionistes (hi ha alguna fotografia que frega els lliris de van Gogh). Llums i ombres retenen el canvi de l’entorn.

T’acosta a la bellesa del paisatge que tant de temps l’església catòlica va esborrar, res panteístic en allò que es pintés, ben al contrari del que fa l’autor. La seva obra és un cant a la natura en les imatges i en l’estrofa escollida, la tanka, que li demana vincular l’ésser humà amb la natura i amb temes transcendents com el pas del temps, o transmetre una filosofia de vida existencialista, on l’entorn i el període vital de l’individu marquin el propi temps a la terra. Sabràs què fer, quan moris,/ del temps que tindràs lliure? ... Es tan aviat/ que les paraules/ no tenen so.

La quotidianitat de la seva imatge i del seu poema es van trenant amb els ocells, els gats, les pedres, la força del camí, el real i el metafòric, que curulla d’excelses personificacions les pàgines del llibre...el capvespre mandreja.. L’instant que en aturar-te podràs sentir la vida... La força de les rutines és un dels missatges potents del llibre. L’ésser retroba la pau en l’entorn que l’envolta i que coneix, en el silencis i els sorolls del seu paisatge que l’aferra a la terra que el veu viure i l’asserena i tranquil·litza. I mentre jo camino/ la muntanya és qui escriu. La força del camí i del caminar, en sentit literal i simbòlic, van recosint i a la vegada acolorint el missatge imprès en el llibre. El camí, que esdevé corriol o muntanya emboscada i es perd com la vida mateixa. La sempiterna presencia del camí cobreix el text i les imatges ...Per la carena els pins/ caminen de puntetes/...compartim camí...

La mort es va fent present com qui no la diu, però recorre l’obra, ja sigui en la mort de la mare, en la mort del dia i de la nit, en la dels animals i en la pròpia, bellament expressada en la vellesa,... si vas seguint el marge, la tarda et porta enlloc...El pòsit de l’absència. Filosofia de vida i de mort: d’on vinc? on vaig? Preguntes de vida per nosaltres que sempre correm atrafegats per no anar enlloc, mentre pensem amb el pas del temps i comprovem que el que ens cal és més filosofia de vida: deixo de córrer i endreço els dies. Hi ha tantes maneres belles de dir la vida i la mort, que no m’hi caben en aquest text.

I no podem deixar de dir la força del llenguatge que xopa els seues versos d’un lèxic que se’ns perd (emboscar, sang ensargantanada, furgar, corriol),  testimoni d’una manera de viure. Les paraules senzilles, són un altre eix clau de l’obra, juntament amb l’enginy dels seus versos per dir-ne el canvi de la Natura (on el camí abandona / persisteix la muntanya). La persistència (un altre tema clau), de les pedres (...que eren marge retornen a l’ermot), dels marges, de la terra...

Tot al servei del jo, que mostra el món des de l’ull de la càmera fins la força de la paraula que diu la imatge. Un encreuament d’arts que caminen vers la recerca de l’art total.

Títol: Breviari d’Albades i Capvespres
Autor: Ramon Sicart i Batet
Editorial: Sic/ Art Edicions
Lloc i any d’edició: Llorenç del Penedès 2023
Nombre de pàgines: 342  

Anna Ruiz Mestres. Professora de Literatura i Crítica Literària