La tortuga d’en Hans ja en té vint

Celebrem que continuï “enganxant” els petits lectors, tant en l’edició catalana, de la qual el 2005 es va publicar una versió en format d’àlbum il·lustrat, com de l’edició en castellà, amb una traducció de M. Jesús Casado (Anaya, 2011). També compta amb una versió en braille, amb il·lustracions tàctils (Centre de Recursos Joan Amades, ONCE, 2006).

El relat ens parla d’una tortuga mediterrània, autòctona de la Costa Brava, que va a parar accidentalment a Alemanya, a les mans d’un nen, en Hans, que la cuidarà. Un dia, però, el pare li regala un llibre sobre aquests rèptils, i pren consciència de la importància que la seva amiga retorni al seu hàbitat natural. A partir d’aquell moment, farà mans i mànigues per fer-ho possible, amb la complicitat del pare i la mare, tot i que haurà de ser pacient.

Pere Martí i Bertran, amb la seva mirada sensible i la seva destresa narrativa, transforma la vida quotidiana dels protagonistes en una aventura on les decisions personals i les accions concretes que es duen a terme, en marquen el pas. L’escriptor busca que el lector gaudeixi, no obstant també posa sobre la taula qüestions que el facin reflexionar, com ara la necessitat de respectar la natura, la curiositat per la cultura d’un altre país, l’empoderament, el diàleg entre generacions, l’acceptació del pas del temps, o el fet de viure les vacances com un període que permet afrontar situacions que ajuden a madurar. També hi trobem un homenatge a la literatura, ja que el desencadenant de les decisions d’en Hans és justament la lectura d’un altre llibre, escrit als anys vuitanta, que l’autor admira: Retorn al país de les tortugues, d’Irina Korschunow.

Barcanova, 2004

Les il·lustracions, de Carmen Queralt, estan realitzades amb ceres, una tècnica molt expressiva amb la qual la il·lustradora representa les formes amb textures boniques i càlides. Preval la seva intenció de mostrar les emocions dels personatges i crear imatges divertides, que dinamitzin estèticament la lectura, davant la voluntat d’establir una correspondència amb el to realista i ple de detalls de la narració.

Anaya, 2011

Tanmateix, en l’edició traduïda al castellà, les il·lustracions de Rocío Martínez sí que sintonitzen més amb els continguts i el to del llibre: els protagonistes són més realistes, estilitzats, amb trets germànics; s’introdueix informació complementària que eixampla la lectura del llibre, ajudant-ne a la comprensió; i s’estableix una metàfora visual sobre el viatge, transformant la capsa de cartó, on va la tortuga, en un cotxe construït pel mateix Hans.

En tots aquests anys, són molts, els nens i nenes de segon de primària que han llegit el llibre, i són moltes, les escoles que han convidat Pere Martí i Bertran, curs rere curs, a parlar-ne. Inspirats per la lectura, els alumnes escriuen la continuïtat de la història, en fan comentaris personals, en treballen el llenguatge, en construeixen maquetes, en fan dibuixos nous…

2018, Escola L’Assumpció, Deltebre

Com a anècdota final, podem explicar que, en una de les escoles que Pere Martí i Bertran va visitar, un pare d’una alumna, Roger Quevedo, també va llegir el llibre i es va animar a dibuixar-ne un parell d’il·lustracions, que podeu veure a continuació.