Viva? Vols dir?

La veritat és que descobrir en un lateral d’un institut de la ciutat un viva a un dels criminals més recents i repugnants de la historia no deixa de ser una sorpresa de mal gust, inquietant, vaja.

L’expressió “Viva” s’utilitza habitualment com una expressió d’alegria, de felicitat o bé per desitjar-la.

Ara bé, crec que no hi ha massa gent que vulgui desitjar precisament al sr. Putin, ni alegria ni felicitat.

No cal desitjar la desaparició de ningú, però també és cert que el món sense alguns dels seus dictadors estaria força millor del que està. Només caldria que s’apartessin de les direccions del seus països.

Si segueixes la biografia de Putin, costa d’entendre que algú proclami algun Viva en el seu honor.

No negarem que té els seus partidaris però per més que en tingui no l’autoritzaria a tot un seguit de persecucions a qualsevol que es posi al seu davant, ja sigui com els pretenen guanyar-lo a les urnes i acaben morts o els que volien fer-li un pols, amb armes o sense, i acaben desapareguts quan s’estavella l’avió en que viatgen.

Té més de carnisser per la seva crueltat que d’estadista.

I a més està reclamat pel Tribunal Internacional de Justícia per crims de guerra i contra la humanitat. Cal victorejar-lo?

Només cal veure els conflictes que ha mantingut en diversos països que va culminar amb l’intent, de moment aturat, d’envair Ucraïna, guerra que encara dura i que sembla que no té cap mena de perspectiva de final: I sí, ja se sap que en una guerra tots els bàndols tiren a matar però el que ha fet Putin desafia fins i tot els lleis que s’han indicat al voltant dels conflictes...

Però l’expressió aquesta de Viva i al darrera algun personatge o fet no és nou.

Sempre s’ha volgut victorejar a alguns personatges.

Hi ha almenys tres “vivas” que tenen una certa popularitat.

Viva la Pepa, i no és precisament un cant d’alegria per la senyora Pepa (la tia que va matar un gall) sinó que fa referència a la constitució liberal del 1812 que va ser promulgada un 19 de febrer a Cadis, coneguda doncs com la Constitució de Cadis que popularment es va conèixer com la Pepa, tot i que avui un “Viva la Pepa” ha adquirit un significat força diferent de la celebració de l’esmentada constitució sinó una sensació de desgavell, de xauxa i rauxa, o d’algun excés.

Però qui no recorda un altre Viva famós: Viva Zapata! que correspon al títol d’una pel·lícula d’Elia Kazan i interpretada per Marlon Brando on es magnificava la figura del revolucionari mexicà Emiliano Zapata que va aixecar-se contra el dictador Porfirio Díaz a l’any 1910.

Per tan tant Zapata com la Pepa es deuen remoure a les seves tombes que hi hagi qui pugui pintar un Viva Putin en un paret d’un institut que és sens dubte un espai d’educació, de reflexió de tolerància de diversitat... i embolicar-hi un caduc i arrogant dictador sanguinari no lliga per cap banda.

Però ens queda un altre viva que es prou conegut i més ranci. I aquets viva cal dir-lo en veu alta, cridant i si es pot de manera sincopada. No es ni més ni menys que el “Viva el Rei!”. Res més a dir!.

I un viva la vida interessant és el que cridava Coldplay en la seva cançó que feia referència a la caiguda del rei en la revolució francesa.

El fragment diu:

Va ser el vent malvat i salvatge

Enderrocar les portes per deixar-me entrar

finestres trencades i el so dels tambors

La gent no podia creure el que m'havia convertit

Revolucionaris esperen

El meu cap en safata de plata

Només una titella en una corda solitària

Oh, qui voldria ser rei?

Potser que el que ha pintat el Viva Putin escolti al caçó… Ha caigut el rei, (el dictador) roden caps, el poder efímer...

En fi que esborrin ja la pintada que ofèn, avui per avui, a la mateixa vida!

Tonteries les mínimes...