La Guerra del francès al Penedès històric

Jordi Romeu s’ha distingit per treballar en el gènere de novel·la històrica. En aquest cas descriu els tràgics episodis de la Guerra del Francès entre 1808 i 1811 a la comarca del Penedès històric, territori que coneix a bastament. La novel·la recull algunes accions de més impacte d’aquesta guerra que va enfrontar un exèrcit poderós, el napoleònic –fins llavors invencible−, amb exèrcit format per sometents locals i tropes regulars desorganitzades i mal armades.

La Guerra del Francès, en la historiografia espanyola, Gerra de la Independència,  va iniciar-ser més com una insurrecció popular contra les arbitràries i abusives tropes napoleòniques que no pas com una defensa del territori per part de l’exercit del regne. Malgrat tot, les circumstàncies reals que van portar a l’alçament popular estaven molt relacionades amb l’escandalós clima de malestar per un sistema polític com era el de l’Antic Règim en què els privilegis dels grans hisendats i la noblesa repercutia directament en la vida dels baix poble. El rei, Carles IV i el seu fill, Ferran IV, s’havien venut el regne a Napoleó per un vitalici anual de quatre milions de francs francesos cadascun, fugint a França, a Bordeus, amb tota la Cort. A part de l’ignominiós vitalici; la venda del regne també incloïa la promesa de casar l’hereu, Ferran VII, anomenat el rey felon (traïdor) de casar-lo amb una princesa de sang reial. Però el ‘felon’ de Ferran VII no va poder satisfer el seu desig d’emparentar-se  amb cap alta dama de la reialesa europea, totes el van defugir perquè tenia fama (mala fama) de posseir un aparell sexual fora mesura; de fet es conta que els basters reials li havien confeccionat una mena de giny de protecció, que a l’hora de l’acoblament es col·locava entre ell i la partenaire per tal de no ferir la dona.