Les noves torres de vigilància de les platges de Vilanova

Els darrers dies el govern municipal ha anunciat la millora del servei de salvament i socorrisme de Vilanova. Anteriorment, havia comunicat que la manca de pressupost impedia fer-ne. Sigui com sigui ara anuncien que l'han millorat, fet que és sempre una bona notícia. Recordem però, que aquestes millores han estat reiteradament demanades per diferents grups municipals i per un servidor, en diverses ocasions. 

No obstant això, hi ha aspectes en les millores efectuades que des de la visió tècnica fan necessari que es revisin amb cura. Per exemple, pel que fa a les noves torres de vigilància on enmanca informació tècnica o directament no s'hi veuen coses que es consideren importants en elles. 

Plantejo doncs alguns punts sobre aquestes. Alguns ja són impossibles d'aplicar si no s'han determinat prèviament a la compra, però d'altres, encara poden dur-se a terme. Tanmateix, possiblement ja estan previstos i s'apliquin aviat. 

Les torres han de poder identificar-se concretament. S'aconsella una numeració visible a distància a tots els laterals i al sostre. La senyalització permet que siguin diferenciades tant pels equips d'emergència que arribin al lloc, terrestres, aeris o marítims, com pels usuaris de la platja. La numeració no hauria de ser inferior a 0,75mx0,50m.Si la torre és de color groc, s'aconsella usar color vermell per a la numeració. 

En referència a la utilitat general de la numeració de les torres, cal pensar que tant infants com adults poden desorientar-se i la identificació concreta de cada torre és un punt de referència. 

Les finestres abatibles han d'informar, quan estan baixades, que no hi ha servei de socorrisme i que cal trucar al telèfon 112 en cas d'emergència. 

Així mateix, cal poder comprovar que en el disseny, en l'elecció dels materials i en la construcció de l'estructura s'assegura que els vidres de les torres filtren els rajos UVB i UVA. També que la inclinació d'aquests és, en la seva part alta i en el pla vertical, no inferior a 10° i no superior a 25°. 

No podem oblidar la necessitat que el fabricant pugui garantir que l'estructura protegeix contra l'impacte de llamps. És a dir, que en cas de tempesta elèctrica on es produeix la caiguda d'un llamp en la torre, aquesta actuï com una "gàbia de Faraday", protegint al socorrista. 

La sortida hauria d'estar oberta al davant per a proporcionar la via més directa a la mar utilitzant una rampa amb sòl antilliscant. Evitar sempre les escales, per la seva perillositat degut risc de caiguda i per la dificultat d'accés. Recordem que els professionals solen accedir a les torres mantenint la visió de la seva zona de cobertura, donant l'esquena a l'accés o surten corrent en cas d'intervenció, per la qual cosa les escales no són segures. En cas que s'utilitzin escales cal garantir un sistema antilliscant de gran eficiència per evitar caigudes.

Pel que fa a l'espai, ha de permetre que el socorrista pugui vigilar tant des de l'interior com des d'exterior i aplicar el mètode dels 5 minuts. Aquest sistema permet mantenir l'atenció del professional durant les hores de vigilància, i es basa en el fet que el socorrista ha de poder canviar la seva posició corporal i perspectiva visual cada 5 minuts. Per tant, és el professional qui decideix si vigila des de dins o des de fora, ja que dependrà d'aspectes com l'afluència de persones, meteorologia etc. i naturalment ha de ser possible estar assegut tant dins com a fora de la torre. 

Aquestes són tan sols algunes de les especificacions sobre les torres, que si es consulta a experts, preferentment sense conflictes d'interessos, haurien de formar part de les especificacions tècniques i operatives de la instal·lació. 

Finalment, de nou agrair al govern municipal l'esforç pressupostari i sobretot el fet de prendre mesures, que com he dit anteriorment han estat demanades ja anteriorment per grups de l'oposició, per a actualitzar un servei públic tan vital. No oblidem però que les millores aplicades són tan sols un primer pas del camí perquè Vilanova disposi d'un servei públic de salvament i socorrisme digne de la seva gent i digne de les seves platges. 

Queda camí per recórrer, camí en el qual em trobaran sempre, per col·laborar, això sí, sense abandonar l'esperit crític que sovint fa que un no sigui com es diu habitualment "profeta a casa seva".