Festa i més festa al Vendrell

Mentre un important sector de la societat catalana està immersa en el món de Carles Porta, analitzant nous crims o buscant qui va ser el veritable assassí de Sansa en un poble que deu tenir més turistes que mai tot i que és Tor, però amb personatges com aquests el millor és fer una escapada al Pirineu i veure en directe el caliu que allí s’hi respira sense filtres.

El Vendrell viu una vida paral·lela inspirada en la primavera vendrellenca que et garanteix durant aquesta estació anual uns quants concerts els caps de setmana en algun espai del municipi per començar a donar vida, calor i festa a les nits de cap de setmana vendrellenques fins que arribem a dalt de tot amb Santa Anna i les seves nits de traca i mocador. Al Vendrell teníem aquests grups que van tocant aquí i allà. Generalment són gent de casa  o no tan populars com a la festa major i que també es mereixen el seu dret a fer concerts en públic i que no siguin sempre els mateixos els qui s’emporten tots els bolos. Doncs davant aquestes ganes d’augmentar la festa i com això de celebrar nous membres del Santoral ja no es porta ni tampoc hem necessitats els seus serveis per sortir de la sequera o evitar el morrut de la palmera ens hem de buscar altres històries per donar gresca a aquesta setmana. Doncs la cosa és senzilla de tant en tant ens anem traient celebracions populars que sembla que s’hagin fet des de que Pau Casals jugava a bitlles a la plaça del Centro. Fa anys es van treure el dia de l’Embarcada que aplega un gran part dels balls de cultura popular. Un dia de primavera doncs és el torn de la seva festa amb cercavila, sopar i concert. Molt bé. Genial. Un altre dia davant la transcendència històrica i importància dels seus  protagonistes ens traiem de la màniga el dia dels Administradors de festa major i anar fent. Doncs un tastet del que serà la propera festa major i això ho acabem amb una mica de música.

Clar que passa aquí, que hi ha col·lectius que encara no s’han integrat dins aquest santoral de cultura popular del Vendrell, doncs res, mirem el calendari i vingui el dia del Diable. Seguint el mateix protocol que la resta. Cercavila, colles convidades, sopar i concert al centre de la vila. Els Nens ja tenen Sant Zacaries  i fa anys que s’han apuntat al tema però enguany tornen a la festa amb noves propostes d’alt nivell.

Davant aquest panorama doncs encara tenim pendent altres jornades festives com el dia dels gegants i nans del Vendrell que deuen esperar als 100 anys dels gegants antics per tirar el tema endavant. Això ès fa un any i s’acostuma a celebrar en els proper  anys per la gran feina de les entitats per fer-ho possible perquè és una cosa que s’ho creuen i la gent s’hi implica de valent en fer com més coses millor amb el menor pressupost.

Amb els animals de foc podem tenir una festa que els impliqui a tots, però jo crec que seria més racional d’un amb un perquè cada entitat és una història i que s’ho vagi tornant i cada any ho faci uns per deixar el relleu a uns altres el proper any.

El Vendrell és com els Nens del Vendrell que pot anar al concurs de Castells de Tarragona i tornar campió o per altra banda venir amb zero punts. Aquesta és la realitat d’un poble que està en els primers llocs de la província en despesa social per atendre a les persones més necessitades i per altra banda és una de les que té més festa gratuïta al carrer durant tot l’any.

Si venim de dia veiem cues per demanar hora per serveis socials, si venim de nit ens podrem trobar qualsevol festa al carrer que per menys de 1.000 euros no tens res a sobre l’escenari.

Aquest és un Vendrell peculiar que per festa major ha de fer dos pobres castells i encesa del campanar en comptes de fer una cosa única amb mica de dignitat. Un Vendrell que va sense rumb ni  timoner i mentre hi hagi modificacions de crèdit no passa res. Si els 5 anys de Cabrot. Una diada castellera amb els guanyadors del concurs de Tarragona que ens hem tret de sota la màniga i suma i sigue i visca el Fem Pinya.