Millor parlar d’en Guimerà

Tot just acabem de tancar un any dedicat a la figura il·lustre d’Àngel Guimerà nascut en terres llunyanes però amb uns importants vincles familiars al Vendrell. Un any amb exposicions, llibres, xerrades, teatre  i mil històries més que han anat omplint l’agenda d’unes quantes persones que han assistit a aquestes propostes.

Fa unes poques setmanes l’Ajuntament del Vendrell es va despenjar amb la presentació de l’Agenda Urbana del 2030 que la tenim aquí a tocar i en una legislatura i mitja ens hi situem sense donar-nos compte. Aquesta és una proposta amb 48 propostes que està molt lluny de la realitat del Vendrell i de les seves possibilitats econòmiques i socials reals. Segurament tindrem una nova edició del Pla de Barris que ens tenia entretinguts ara fa més de 10 anys on s’havia de restaurar l’edifici centenari de la Cooperativa Agrícola i el Casal Familiar del Vendrell i la cosa està igual ara per ara. Tot i que el de la Cooperativa de Valls cada dia està pitjor i la seva situació és més que lamentable. Evidentment en aquesta agenda celestial que ha de durar 5 anys més està inclòs, però segurament tot aquest fum passarà de llarg i aquesta gran obra de César Martinell seguirà la seva degradació constant al mig del municipi.

En la passada campanya electoral de Som Poble ERC es van realitzar unes activitats molt interessants que malauradament no van gaudir de la participació que la iniciativa mereixia. Consistia en parlar del demà en diferents trobades obertes a tothom que abastaven diferents àmbits municipals: comerç, comunicacions, societat, etc. S’ha de tenir en compte que era una mena d’assaig general i estava organitzat per un coalició de partits abans de la cita amb les urnes.  La cosa doncs es va acabar aviat amb les eleccions locals. Aquest procés s’havia fet a nivell institucional fa uns anys per dissenyar el Vendrell o la comarca a uns 10 o 20 anys vista. Fruit d’aquest treball de grup s’elaborava un dossier amb les propostes més destacades i un full de ruta. Servia   com una guia consensuada per anar dissenyant el municipi o la comarca que volem en els propers anys a mig o llarg termini.

A partir d’aquesta ruta s’anava dissenyant les diferents obres i actuacions públiques i privades per aconseguir el màxim compliment de les seves fites.

Una de les coses normals en un poble amb moltes mini entitats és que pugui dissenyar el poble del futur amb la participació dels diferents sectors socials i econòmics del municipi perquè tothom hi participi. Evidentment també hi ha de prendre part les diferents formacions polítiques. Entre tots anar posant graons en aquesta escala pel demà. Un exercici que implica a tothom i que s’ha de fer amb el màxim consens i amb l’evidència que no sortirà el municipi de tothom sinó que de mica en mica la majoria anirà agafant terreny a les minories que també aporten el seu gra de sorra. L’aventura pot durar un parell d’anys perfectament i s’ha de comptar amb el màxim de representants. No veu igual el Vendrell una persona que viu a Coma-ruga que una que viu a Mas Levi que algú que viu al carrer Josep Carner.

L’actual agenda urbana 20230 del Vendrell segurament la va  atorgar el deu Ra al seu ambaixador a la terra en el temple del Tabaris un dia que estava lliure de la cita menys pensada. Tot seguit aquest el va repartir entre els seus fidels de la Baixada de Sant Miquel. El proper pas, doncs anar a buscar empreses especialistes en la venda de fum i grans discursos per en moltes paraules no dir res pagades per un pressupost municipal intervingut fins el 2030.

El Vendrell igual que molts municipis tenen por de parlar del present com aquella persona que no vol anar al metge a fer-se una analítica i un dia se’l troben estirat al menjador de casa i ningú sabia que estava malament fins que algun virus silenciós el va fora de joc sense treva. 

Parlar de Guimerà, Pau Casals, Benvingut Socias i de les campanes de Sant Vicenç està molt bé, però manca aquest espai compartit per parlar del nostre futur a mig i llarg termini. Dissenyar un municipi a gust de tothom i no aquests obres faraòniques que no porten enlloc amb un cost estratosfèric que deixen a la vila amb la mínima capacitat financera per als propers anys. Parlem molt de passat, però massa cops oblidem el futur que és el que en principi ens tocarà viure. Del passat en podem treure lliçons, però tenim un futur que ens espera aquí a la vora.