I encara en falten més…

La simpàtica senyal en mig d’una plaça és sens dubte una crida a la convivència, però tot i essent certes les actituds molestes manifestades a través de la grafia es queda curta, i molt...

Anem a pams, les molèsties a les ciutats han anat creixent de manera exponencial. I segurament també el personal ens hem tornat més sensibles i més perepunyetes i decidits a no aguantar segons què.

M’expliquen que això de jugar a pilota al carrer era força habitual fa uns quants anys, gran partits de futbol a la Plaça de les Casernes convertit en un Maracanà o un Sant Mamés local i també entre els arbres de la Rambla amb els taps de corona ”xapes” i fins i tot amb alguna pedra més o menys rodons es feien autèntics partits que riu-te’n d’una final de Champions… I no passava gran cosa. Ara sí, intenta creuar la plaça de la Vila un divendres a la tarda. Mentre els pares prenen la cerveseta asseguts els fills s’entrenen i entretenen al personal tot xutant veure qui ho fa més fort contra les voltes de la porta de l’ajuntament… Molestaven abans? Molesten ara?. Ara, procura que no t’enganxin, la trompada està garantida.

El tema soroll és segons el parer dels experts un dels temes que causa més conflictes veïnals. L’equilibri entre la sorollositat ja sigui habitual o induïda és una de les molèsties més denunciades pels veïns de pobles i ciutats.

Ens hem acostumat a moltes coses incòmodes però sembla que això dels sorolls crispa la nostra convivència i ja no diguem quan és a l’estiu, llavors el conflicte pot esdevenir una guerra oberta i causa moltes situacions gens agradables.

Està bé que a les places s’hi indiqui situacions que poden generar conflicte, però si en posem dues vol dir que altres situacions que poden tenir el mateix nivell de conflictivitat no estaran prohibides o si més no censurades.

Si un dia entre 5 i 6 de la tarda en una plaça els nens i nenes juguen a futbol causen moltes molèsties?… Clar, que aquí veiem que s’assimila a un personatge amb un megàfon que no sabem massa si és habitual llevat que  sigui una protesta organitzada o un venedor ambulant que pregona les virtuts dels seus productes. Però no crec que les dues coses siguin comparables. Els jocs amb els crits desaforats. 

I els lladrucs d’un gos a les matinades? I si toquen les campanes? I si canta un gall? I els mugits de les vaques? Oju!, eh, que aquestes darreres situacions han arribat als tribunals, de manera poc exemplar però clara, diria jo, que han acabat amb el gall a la cassola, les campanes emmudint i prou…

Però no crec que sigui comparable la cridòria alegre i temporal de la canalla a que ens passi una, dues i tres vegades, i les que convingui, el descerebrat que va amb una merda de moto i el motor trucat (Marc Márquez ha fet molt mal), o que el cotxe discoteca aparqui sota el balco mentre va sonant la música de tendència lolailes i el “quillo” espera. En fi mil i una manera de poder queixar-se del soroll i el tema és quan això ja traspassa a qüestions col·lectives o socials. Ara no vull una entitat perquè fa soroll, ara que no hi hagi festival aquí, tot es pot fer, eh, però no davant de casa meva. Eterna discussió. Potser moderació per part de tothom.

Perquè si l’espai es compartit, es podria fer tot o gairebé tot amb una certa acceptació pactada sense explicitar, l’ús raonable els espais, el seny en les actuacions que si facin es el millor antídot contra les queixes, reclamacions, molèsties, empipaments que la majoria de les vegades amb les paraules sense crits, ni imposicions ni raons apriorístiques podrien deixar el conflicte en un no res.

No és fàcil a les ciutats conciliar la quietud amb la bullanga, l’oci i la tranquil·litat però això és la ciutat, un lloc on tot sigui possible en condicions que tothom s’hi pugui sentir còmode malgrat en algun moment hagis de patir els petits (o grans)  excessos dels altres.

Avui per mi demà per tu.

Del contrari haurem d’anar posant senyals i més senyals fins a semblar una boscúria que se’ns farà inintel·ligible, pals amb indicacions, suggeriments, propostes, prohibicions i direccions obligades. Tot plegat no ajudarà a viure millor.

I qui trobi la solució que permeti una convivència equilibrada entre totes les activitats possibles a la ciutat s’haurà guanyat el cel...

Però molt ens temen que seguiran proliferant els conflictes, els senyals de recomanacions i/o prohibicions i les inconveniències entre veïns.

Coses de la ciutat...