Votar en clau feminista

Lluitem per assolir una societat on homes i dones tinguem iguals drets i deures, iguals oportunitats, igual tracte social i políticament.

Som apartidistes en el sentit que no estem ni afiliades a un partit concret ni en tenim especial simpatia per cap, però el que sí  fem és llegir-ne els programes, observar-ne les accions i analitzar-ne les intencions.

En aquests moments de gran incertesa, amb unes eleccions europees a les portes, volem, un cop més, reflexionar sobre el nostre tema: el feminisme.

I ho fem de la mà de la companya Sílvia Carrasco Pons, que ens diu:

“Per a nosaltres és evident que els drets de les dones estan en risc de retrocés a la Unió Europea i no només per l’avenç de l’extrema dreta”.

Retrocés que està passant a nivell mundial i a nivell local, que està passat dins les mateixes institucions que ens haurien de protegir, des de la Organització de les Nacions Unides fins el Parlament Europeu, des del govern de l’Estat espanyol fins els diferents governs autonòmics i en la majoria dels ajuntaments, amb l’ajut massiu dels mitjans de comunicació.

A tall d’exemples:

• No estem avançant en les reivindicacions més essencials, com acabar amb les diferències salarials, una desigualtat que acaba repercutint en nivells de pobresa més alts i en pensions de jubilació més baixes.
• Les dones tenim uns nivells de formació més alts, especialment les dones joves i, en canvi, els sectors laborals més feminitzats tenen els salaris més baixos. Sense tanta formació, els homes cobren més.
• La violència contra les dones causa anualment més de 100 víctimes mortals a l’estat, i cada vegada més criatures. Sense comptar les ferides, i les afectades psicològicament.
• Malgrat això, la judicatura continua atorgant custòdies compartides a homes maltractadors de les mares. I forçant règims de visita que les criatures rebutgen.

En concret a Catalunya només es concedeixen la meitat de les ordres de protecció necessàries, mentre es gasten els diners del Pacte d’Estat contra la Violència Masclista en activitats molt vistoses, que no hi tenen res a veure.

• Les agressions sexuals s’han disparat més del 40% i es diu a les dones que denunciïn, però després no es posen els mitjans per protegir-les.
• Paral·lelament creix el negacionisme de la violència entre els nois joves -també entre moltes noies- sense programes seriosos de sensibilització i prevenció.

Anem enrere. I si parlem de lleis, el panorama és desolador. Aquests dies hem assistit estupefactes a dos espectacles indignants:

1. El Parlament Europeu per fi ha aprovat una directiva per lluitar contra la violència masclista però ha deixat fora la violació! El motiu ens deixa sense paraules: els europarlamentaris no s’han posat d’acord sobre què és el “consentiment”
2. Al Congrés dels Diputats sí que s’han posat d’acord sense problemes els partits catòlics i de dretes i els que s’autoanomenen d’esquerres -una esquerra cada dia més difícil de reconèixer- per votar contra una mínima modificació del codi penal que, tot i ser insuficient, hauria permès avançar en la persecució dels proxenetes, els que s’enriqueixen prostituint dones pobres al tercer país del món amb més explotació sexual (cal dir que si la proposta hagués estat seriosa, el PSOE hauria intentat pactar-la abans de portar-la al Congrés i menys enmig d’una campanya electoral). Les excuses són de vergonya aliena.

Contemplant cóm els famosos governs “més feministes de la història”, que sort que eren “dels nostres”, a més de no avançar en l’abolició de la prostitució i la prohibició dels infames ventres de lloguer, deixen que es promocionin impunement amb el suport d’ajuntaments i universitats tot i ser formalment il·legals.

Per a rematar-ho, ara ens han esborrat com a dones a les lleis; qualsevol home mediocre pot arrabassar premis esportius i cinematogràfics, ocupar quotes reservades a les dones, entrar impunement als espais protegits -com ara tots els banys de dones, inclosos els dels centres educatius-, obligar les recluses a compartir cel·la amb agressors sexuals que ara es declaren dones, i tergiversar totes les estadístiques per saber si avancem en igualtat.

En nom de la “llibertat”, si discrepem i protestem, a part d'insultar-nos amb qualificatius despectius, ens pot caure una multa sense judici.

Ens estan imposant idees anticientífiques que només serveixen per enriquir un negoci mèdic i farmacèutic d’escala global basat en idees contràries a la ciència i al sentit comú.

La recerca sobre la qüestió “trans” i les nefastes conseqüències per la salut física i mental d’infants i adolescents, especialment per les noies (que representen un 75% dels casos), es vol mantenir oculta o se’ns boicoteja quan les investigadores feministes la volem donar a conèixer. I això tenint en compte que altres països europeus ja estan fent marxa enrere i la mateixa Organització Mundial de Salut s’acaba de pronunciar contra l’hormonació i la mutilació de menors que rebutgen el seu cos sexuat.

Les feministes fa temps que estem alertant del què està passant, però els mitjans de comunicació de masses que arriben a la majoria de la població no n’informen ni ens donen veu. I els partits que diuen defensar-nos estan legislant contra nosaltres, encara que tinguin el feminisme a la boca contínuament.

És per això que ens hem organitzat i que, en aquestes eleccions europees del proper 9 de juny, comptem amb una candidatura feminista, progressista de debò, la única de la Unió Europea.

Això tampoc no ha estat notícia als grans mitjans i per això hem escrit aquest article per a la premsa local, amb l’esperança que puguem avançar i revertir tot aquest retrocés des de les institucions europees».

Associació de dones feministes la Frontissa. Vilanova i la Geltrú.

Font: Sílvia Carrasco Pons. Professora a la UAB. Escriptora. Antropòloga feminista. Candidata a les llistes del PFAC per a les properes eleccions europees.