Pregó de la Festa Major de Sant Joan 2024

En primer lloc, donar-vos les gràcies per haver-me donat el privilegi de fer aquest pregó, jo crec que era de les poques coses que em quedaven fer a la vida, fer de pregoner al meu barri. Intentaré fer-ho el millor possible, donat que escriure no ha estat mai una de les meves millors aptituds.

He de dir que amb aquesta intervenció vull fer una modesta aportació a la història del barri i de l’associació. Em consta que hi ha persones en aquesta sala que fa temps que estan fent un treball de recerca que ben segur que servirà també per donar a conèixer la nostra història en la pròxima celebració del 50è aniversari de la creació de l’associació de veïns de Sant Joan.

He de dir que no és el primer cop que es fa un pregó de la festa major del barri, en els seus inicis era un seguici amb música i un nen pujat en un ruc que anàvem pels carrers i places llegint el pregó convidant veïns i veïnes a participar a la festa major del barri.

Els orígens del nostre barri podríem dir que els situaria en els primers pobladors dels assentaments humans, molt possiblement ibèrics, als voltants de la Quadra d’Enveja i de la mateixa època que els d’Adarró. Ens podem sentir orgullosos, encara que no sé si som massa conscients o les valorem prou, de dues edificacions singulars que, com destaca la informació municipal quan parla de l’ermita i la torre d’Enveja, diu:

Situada al recinte de la torre de la quadra d'Enveja, és la capella més antiga del municipi, del s. XIII, i d'interior d'estil gòtic. Al seu redòs existí el cementiri de la quadra. L'ermita ha donat nom a la muntanya, la creu, el camí, el barri i la parròquia.

La llegenda explica que la torre fou conquistada el dia de Sant Joan de l'any 1125, fet que comportà la reconstrucció de l'ermita, però la història només demostra que ja existia l'any 1290 i que era la capella del castell i quadra d'Enveja.

Donades les característiques de l'ermita, encara que molt modificada i reconstruïda, no hi ha dubte d'un origen romànic.

Entre els anys 50 i 60 és quan comencen a construir-se nuclis d'habitatges aïllats, alguns d'autoconstrucció, en el que una plana agrícola amb petits horts i algunes masies. A poc a poc es va convertint en el segon eixample de la nostra ciutat.

Vilanova acabava a la Rambla Samà. A final del carrer de l’Aigua hi havia una porta que donava pas a la Rasa d’en Miquelet, el que avui es el carrer Pare Garí, i als camps de la masia que encara existeix a la plaça Catalunya. Amb l’obertura del carrer Francesc Macià es comencen a construir els Blocs Baqués i al final els Blocs de L’Esmeralda, avui ja considerat el barri del Molí de Vent. Posteriorment, es construeix el primer equipament al barri, l’institut Manuel de Cabanyes, que es va inaugurar el curs 1969-1970.

Amb l’obertura del carrer de l’Aigua es construeix la nova barriada de la Obra Sindical del Hogar, els blocs 21 de Enero, inaugurada l’any 1957, allunyada del nucli urbà i, als voltants, els carrers Bailèn i Lepant van conformant el petit nucli d’habitatges.

Un altre petit nucli d'habitatges d'autoconstrucció es el que aleshores s’anomenava el Racó del Banderer que serien els actuals carrers Castellet i Gornal.

És als anys 70 quan realment el barri es comença a consolidar, és un barri de gent treballadora que amb esforços i estalvis es pot comprar un habitatge o el construeix ell mateix. Una bona part dels habitants del barri provenen d’altres regions de l’Estat espanyol. Aquesta diversitat lingüística i cultural és una de les característiques que defineix el nostre barri. És durant l’any 1975 quan un grup de veïns prenen consciència de la situació de degradació i de la manca de zones verdes, d’equipaments i serveis, fruit d’aquest ràpid creixement urbanístic, i es comença a reunir al Bar Estudiantil el grup promotor del que després seria la nova junta de la primera associació de veïns legalitzada i aprovada al mes de març de 1976 a Vilanova i la Geltrú, la de Sant Joan.

Per què he volgut fer una pinzellada del que era el barri als anys 70?  En primer lloc, perquè era la primera festa organitzada pels veïns i veïnes d’un barri. Una altra festa que es feia uns dies després, per Sant Pere, era la Setmana del Mar, de caràcter més oficialista i, per tant, no organitzada pels veïns i veïnes del barri de Baixamar, i perquè en aquells primers anys l’associació de veïns de Sant Joan va saber combinar els actes lúdics i festius, de cultura popular i reivindicatius, en les festes majors del  barri que, a més, tenien un objectiu de cohesió social.

Abans us he explicat que una bona part del barri està constituït per persones vingudes d’altres regions i penso que l’associació va jugar un paper important en aquesta cohesió social.

La primera festa major del barri es va fer l’any 1976 i a l’esplanada del carrer Bruc, al costat de l’Institut Manuel de Cabanyes. En aquella ocasió, amb un pressupost de 150.000 pessetes uns 900 euros, que es recaptaren anant casa per casa repartint el programa (us ho imagineu?). És aquí on vull destacar el que us deia abans amb el títol d’aquesta xarrada. En aquesta festa participen els Diables de Vilanova i els Bordegassos i es posa la primera pedra de la plaça Xoriguer, que és un projecte dissenyat per la mateixa associació de veïns.

Altres exemples:

1977: inauguració dels Jardins Francesc Macià, basats en un projecte consensuat amb l’associació de veïns i, ja amb la plaça Xoriguer finalitzada, estrena de la recuperació del Ball de Bastons de Vilanova.

1978: participen a la festa major sardanistes, Bordegassos, Falcons, Ball de Bastons petits i grans, Ball de Cintes…

1979: primera cercavila amb la Cuca del Truc, Drac de la Geltrú, Gegants petits de Vilanova, Ball de diables, Falcons,

1985: primera pedra del centre cívic, que també va anar acompanyada de balls populars: Ball de Bastons, Pastorets, Ball de Panderos i Drac de la Geltrú.

Resumint: per Sant Joan, durant uns anys el barri es converteix en l’escenari on s’estrenen alguns dels balls populars de Vilanova. Era la primera festa del cicle festiu de l’estiu i això permetia als nous balls populars donar-se a conèixer abans de la festa major de Vilanova. Que jo tingui constància, possiblement com a mínim, la recuperació del Ball de Bastons, i l’estrena dels balls de Cercolets i Panderos.

Hi ha dues fites importants més de les celebracions de la nostra festa, i espero que l’any que ve n’hi hagi una de nova.

La primera va ser la recuperació de la revetlla a la Quadra d’Enveja, lligada també a la reivindicació de la construcció del parc i l’arranjament dels voltants de l’ermita. Durant molts anys, al barri hi havia dues festes de Sant Joan: a la plaça Xoriguer, on es feien la majoria d’actes, i l'organitzada per l’associació de veins; i les del carrer Lepant. Des de la comissió que organitzava la festa de l’associació va sortir la idea de proposar als veïns del carrer Lepant fer una única festa. He de dir que no va ser una tasca fàcil, hi havia reticències en ambdós llocs, però a poc a poc vàrem anar llimant diferències i l’any 1994 es va tornar a celebrar per primer cop després de la Guerra Civil a la Quadra d’Enveja. Va ser complicat compaginar dues maneres d’organització, però al final ho vàrem aconseguir.

Teníem uns objectius comuns, només calia gestionar les diferències. Aquella festa va servir també per pressionar les administracions, sobretot l’Incasol, propietari dels terrenys, per preservar la torre i l’ermita i que fos una realitat l’actual parc de la Quadra d’Enveja.

La segona fita va ser l’estrena del Ball d’Enveja l’any 2004. Aquest any fa ja vint anys. Allò que en un principi va ser una picabaralla carnavalesca entre entitats, amb el temps es va convertir en un nou ball popular.

La història comença quan des de l'Associació de Veïns de Sant Joan, pel Carnaval de 1999, es fa públic que vol crear un nou ball popular que fes la competència a l'Agrupació de Balls Populars i al seu elitisme. A l'Arrivo d'aquell mateix any, l'associació fa una paròdia dels balls populars de "l'Agrupa" i és en aquest moment quan comença a sorgir la idea de crear realment aquest nou ball.

El 23 de juny de 2004 es fa la primera representació del ball als peus de la Torre d'Enveja, tradició que any rere any continua celebrant-se al mateix indret. El ball es constitueix com l’entitat Associació Cultural Ball d’Enveja, però molt lligada a la festa major de Sant Joan.

Abans he dit dues fites i molt possiblement una tercera: la presentació de la Víbria de Sant Joan. Esperem que l’any vinent puguem ja disposar d’aquesta nova bèstia de foc i que porti el nom del nostre barri arreu.

Com podeu veure la simbiosi entre la festa i la cultura popular ha donat peu a la reivindicació de nous espais de relació i convivència i, per tant, de cohesió social. La plaça Xoriguer, els jardins Francesc Macià, el parc de la Quadra d’Enveja o el mateix centre cívic de Sant Joan on avui ens trobem i que va ser un dels primers centres on les entitats i la ciutadania troben espai per a les seves activitats, han estat fruit d’aquestes lluites i reivindicacions que sovint oblidem i que pensem que han vingut caigudes del cel.

És per això que la Festa Major de Sant Joan ha ajudat a aconseguir aquests objectius. Jo us animo a seguir per aquest camí, que no és ni ha estat mai fàcil, però en perspectiva podem veure que, malgrat tot, hem avançat, i molt. Us animo a continuar treballant per la millora del barri i a apostar per la cultura popular, aquella que neix de la societat civil, del treball de cada un de nosaltres col·lectivament.

Us desitjo, ens desitgem

Que aquesta festa major serveixi per continuar cohesionant els veïns i les veïnes del nostre barri.

Que la pròxima nit de Sant Joan llencem a la foguera i cremem totes aquelles coses negatives que ens han passat i encetem el nou solstici d’estiu amb ganes i empenta per continuar treballant per a un barri millor.

Visca la festa major de Sant Joan!

David Rubio Manchón