Alerta “vicino” que no passaràs

És d’agrair l’avís que ens fa qui va pintar aquesta gran indicació, ja que això farà que no hi entrem si no és necessari ja que haurem de girar cua i fer marxa enrere.

Sempre hi ha qui de manera altruista ens ajuda amb els seus advertiments gratuïts. Gràcies.

El camí de les Hortènsies és un trencall del Camí del Mas Torrat que discorre entre dos referents, Camí del Pas el Bou i Camí de les Camèlies en la urbanització del Pas del Bou. Hem mirat i remirat els plànols diversos que es poden consultar fins i tot els oficials i en el del nomenclàtor local però no hem pogut trobar el carrer batejat com de les Hortènsies. Però no hi ha dubte que en la realitat i sobre el terreny ja veiem que la placa i el carrer encara que no tingui sortida existeix.

Si que en els plànols intueixes que el carrer acaba sobtadament i sense connectar amb res més, es perd, queda aïllat. Aquesta és una zona amb forces noms de flors, previ a trobar el trencall de les Hortènsies, passes pels camí dels Desmais o el dels Clavells, però també noms de flors més exòtiques com Gessamins, Nenúfars, Araucàries, Sequoies... En fi la comissió de nomenclàtor deu tenir un apassionat de les flors i va voler retre un sentit homenatge a les plantes florals de jardí... Bon gust tanmateix.

Però els de les Hortènsies no té sortida segons la pintada (la veritat és que no ho vam comprovar, ja ens ho creiem i a més no som “vicinos”). No és el primer carrer sense sortida, no massa lluny d’aquí, a Torrelles de Foix, hi ha el “Carrer que no passa”, vindria ser el mateix, si hi entres hauràs de girar cua a no ser que en siguis “vicino”, i hi tinguis la parcel·leta o la caseta i l’hortet.

Això del carreró sense sortida és una imatge que ha saltat al camp de la metàfora i ara quan tenim alguns problema que es va entortolligant, que cada cop és complica més, i sense que ningú hi vegi la sortida anem de pet al carrer sense sortida. O sia que de carrer de les Hortènsies a la vida ens en podem trobar, i molts, la gràcia està com podem resoldre-ho o senzillament saltar la tàpia, deixar el carrer enrere i seguir avant… que fa pujada o baixada…

Però això de carreró sense sortida diuen que no deixa de ser una fórmula traduïda del castellà i en l’idioma nostrat hi ha expressions prou significatives, el conegut ja de “Carrer que no passa” però també podria ser Carrer que no trau cap i altres acceptacions i nombroses i variades versions dialectals.

Però a la mateixa vida ens he trobat en carrerons sense sortida -atzucacs, seria millor- en situacions en la que no veiem cap possible sortida, o almenys sortides que ens puguin convèncer. Però el que no podem es quedar aturats davant el punt en que carrer s’acaba, el punt en que sembla que no hi ha sortida possible. Per l’experiència acumulada de molta gent i experiències diverses i complexes creiem, que la majoria de les vegades, els carrers sense  sortida acaben tenint una escletxa per on passar, per on colar-se i deixar-lo enrere. I encara diuen que el carrer sense sortida està més en el cap que en el cor.

L’autor ha tingut una feinada en fer l’advertiment tan gran si es compara amb la placa del nom del carrer. Generositat? Imprecisió? Manca de proporció? Reclam inevitable pels despistats? Posar-ho en dimensions notables perquè ningú no tingui excusa per passar pel carrer i trobar-se engabiat i haver de girar cua, o haver de repetir, ja t’ho deia jo.

Hi ha una cert malbaratament de pintura per una informació que potser es podia posar amb molta més discreció sense massa problema, però possiblement l’home o dona que ho ha fet ja estava fart d’haver de fer advertiments o trobar-se masses curiosos que entraven a casa seva pensant que trobarien la porta i el camí de sortida.

Però el que ens ha agradat i sens dubte destaca, i molt, és el terme “vicino”.

Per una banda el terme ens fa creure que potser algun italià està instal·lat en el carrer i encara no ha fet el canvi de xip en la llengua i ha fet una barreja d’idiomes que sigui entenedor per tothom, però em fa notar el col·lega que m’acompanya que la formula “vicinos” i un ús significat de la lletra i és també propi dels magrebins que comencem a usar l’idioma castellà, vaja una mena de deformació del llenguatge que en aquest cas es fa entenedora per tothom.

Advertits estem.

Carrer Hortènsies, carrer sense sortida. No hi entreu que no quedéssiu atrapats tota l’eternitat buscant la sortida.

Qui avisa, diuen, que no és traïdor.