El món Lgt.... a la recerca de la normalitat

En moltes localitats està de moda el món Lgt... cosa que trobo molt bé perquè al llarg dels segles la veritat és que en alguns casos alguns ho han passat molt malament i altres han viscut com a reis mentre la resta de la societat mirava cap a una altra banda i aquí no passava res. Tenim totes les casuístiques, però sempre hem de pensar en aquells sectors que pel motiu que sigui els ha costat molt donar sortida a la seva sexualitat real i vital que no tenia perquè coincidir amb la gran majoria.

Segle XXI aquí en aquest bocí de món jo crec que la cosa està bastant igualada i equilibrada i crec que hi ha discriminació en alguns llocs com passa en altres sectors quan una persona obesa es presenta a treballar en alguns grans magatzems doncs que no té cap possibilitat d’entrar simplement perquè no és perfil d’aquella marca comercial i haurà d’anar a una que estigui més propera a la seva persona.

Abans en els nostres carrers només passejaven catalans i algú vingut de fora que sempre era aquell que s’havia integrar, tot i que algun cop estava més sociabilitzat que altres que tenien els sis cognoms del poble. Només faltava voluntat.

Avui en dia en els nostres carrers, places i supermercats podem trobar de tot començant per les llengües, les cultures, les tribus urbanes i com no, les tendències sexuals. Jo no recordo aquí al Vendrell que mai a ningú se l’anomenes amb aquella paraula que tots coneixem amb un clar interès de fer mal per aquest motiu quan era homosexual, segurament ha passat, però si ho he arribat a escoltar aquest terme que no dire era sinònim de tonto, idiota i no tenia res a veure amb la realitat del item sinó que era un insult més que està a la reserva de vocabulari en cas de petit conflicte.

Normalitza aquest tema no és muntar una numeret amb la gent que s’hi considera perquè la gent parli. Si és vol realment fer una cosa amb cara i ulls doncs es convida a totes les tendències, homo i bi i hetereo perquè no és sinó una forma més de relació humana i amb la societat. En aquest país no serem presumptament normals fins que el dia de la dona deixi d’existir o es converteixi dia de la igualtat sexual entre homes i dones i.... En l’àmbit laboral. Pel que jo conec potser si que hi ha dones que cobren menys que homes, però la culpa de tot això la tenim nosaltres i en especial els polítics. Però també conec dones amb més poder que tot un consistori en ple. Per exemple quants càrrecs de confiança té l’Ajuntament del Vendrell? 3 quantes dones? 0 Alcaldes de les principals ciutats de la comarca? homes i del consell comarcal? homes.

Per arreglar tot aquest tema el que s’ha de fer és dotar a les persones dels serveis i de l’assistència deguda perquè tot aquest procés sigui més ràpid i econòmic. Facilitar el que sigui en el canvi de papers i tot sigui molt més senzill que no pas ara i no cal donar tantes explicacions. Abans Antonio i ara Carol i punt.

Tota la meva vida formativa he viscut amb una majoria de dones des de lletres a l’institut, fins a filologia àrab a Barcelona fins a la feina i no he tingut cap problema amb tot això que s’està dient perquè tothom sabem els nostres límits. Segurament aquestes situacions de repressió existeixen però s’han de buscar els mecanismes perquè la gent pugui parlar amb llibertat i no hi hagi cap tipus de pressió sobre la voluntat de la persona.

Si volem arreglar situacions realment injustes parlem dels homes i dones que fa anys que estan aquí i no poden treballar perquè no tenen targeta de treball. Van passant els dies i van vivint entre benestar social i altres invents de subsistència. Doncs busquem unes solucions per tothom.

Convertim el món Lgt... en una cosa normal i no li seguim donant aquest toc especial que no ha de tenir en els temps que corren. És una part més del conjunt de la societat. Oi que a l’home no té cap dia a l’any doncs la dona i la resta tampoc, no perquè no s’ho mereixin perquè sinó al final estem creant l’efecte contrari, donant rellevància a un aspecte irreal. Si tu vas a una escola, la canalla ho veuen normal i no necessiten tantes històries. Som nosaltres que ho volem treure d’aquesta naturalitat per no sé quina finalitat però en el fons fem més mal que bé. No acabem de deixar que tot plegat es regularitzi i per problemes seriosos doncs un lloc per atendre amb pressupost i recursos. No té més, com més lletres hi posis a lgt pitjor perquè tothom som humans amb trets peculiars, però persones per sobre de tot.