Recordatori contundent

La lectura d’aquest document enganxat amb cinta transparent a l’arbre posa damunt la taula l’etern debat: Qui és més net?. Qui més neteja o qui menys embruta.

No hi ha unanimitat en la resposta. Jo m’apuntaria a qui menys embruta  perquè vol dir en l’acció permanent ja es te en compte no deixar poca o cap merda o deixalla. Ara bé, també els que afirmen i es posicionen pels que més netegen diuen que la voluntat de neteja intens i permanent és la voluntat de deixar-ho tot sempre una mica millor del que s’ha trobat.

Però tampoc cal allargar la disquisició, sigui d’una manera o d’una altra del que es tracta és potenciar el valor del civisme i el de la netedat, sobretot en els espais comuns, en els espais que són públics, i per tant, una mica nostres també.

Però no sempre, això que s’hauria de donar per fet, com un fet natural no sempre és així. Ni de lluny.

Perquè a vegades ens trobem en que a la manca de neteja s’hi afegeix la desídia d’alguns ciutadans que, a més, embruten.

És habitual, encara que moltes vegades de manera cíclica, que hi hagi una acumulació de manera innecessària i sorprenent de deixalles i elements voluminosos al carrer.

Passat l’estiu i passades les festes de Nadal es constata una major presència d’aquestes andròmines. Abans la foguera de Sant Joan feia molt bona feina.

Però sortosament sempre hi ha el veí conscienciat, el veí que intenta portar a terme una funció exemplar d’advertir i avisar a la resta de com cal fer les coses bé, que cal respectar l’espai, perquè fer-ho és també respectar les persones.

El que ens ocupa, ha penjant en uns quants arbres i faroles adjacents a uns contenidors aquets nota entre informativa i alliçonadora.

Com si fos l’anunci aquells que es va fer famós d’envàs on vas, ens indica la coloració dels contenidors i el que cal dipositar-hi en cada un d’ells sense cap mena de dubte.

Aquest colors crec que ja estan assumits per la ciutadania malgrat en ocasions encara hi puguin haver algun petit dubte que resoldrem amb sentit comú i fins i tot per comparació entre els elements que llencem.

Però la part, diguem-ne, expositiva del cartell és més contundent, no deixem la nostra “merda fora del contenidor” i si ho fem de manera sibil·lina -i amb raó ens ve a dir que som també una merda.

Contundent, però no mancat de raó l’argument.

Cal ser molt curós amb allò que pot molestar a la col·lectivitat i seguir la normativa que ens marqui qui ha estudiat el sistema de recollida doncs és una bona manera de col·laborar a millorar l’espai comú. I no s'hi val aquell argument tonto de que com que pago ho deixo on em dona la gana... Fals!.

“Els petits canvis són poderosos” ens deia l’enyorat Capità Enciam a les beceroles de l’educació ambiental. Ara tenim els seus seguidors impertorbables que pengen a on poden les proclames a favor de les bones maneres d’exercir el civisme  i alhora posa davant del mirall als que no ho fan i deixen la merda al mig de la vorera.

Quan es miren després de dues o tres vegades d’incomplir el precepte de deixar la brossa a dins del contendit se’ls posa cara de tifa, fan fàstic i ja saben perquè...

Agrair a aquets petits herois que amb les seves accions arriben per conscienciar al personal de que les coses, algunes coses cal fer-les bé i sobretot no deixar la merda arreu, sinó tenir cura de mantenir una certa netedat ambiental.

Ja sabem que hi ha molts ciutadans humans o no que s’han acostumat a deixar la merda on caguen, la brossa on els passa pel cap (per no dir alguna altra part del cos més l’il·lustrativa)  però com a contrapès sempre tindrem els conscienciats i amb voluntat de conscienciar, de fer veure que no cal convertir-se en un fastigós per no fer un gest tan fàcil i tan necessari d’obrir el contenidor, deixar-hi la brossa i tancar de nou el contenidor.

Va home va, que no costa tant!