-
Cartes a la direcció
-
Coordinadora d'AFA VNG
- Vilanova i la Geltrú
- 15-07-2024 09:55
L’inici de l’educació secundària coincideix amb una etapa vital on l’acompanyament emocional i la bona comunicació serà imprescindible
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
«Són molts els estudis que associen l’èxit acadèmic i educatiu d’infants i joves amb variables que depenen directament de l’acció i la participació de la família en els processos escolars. En aquest sentit l’OCDE va seleccionar com a indicador de qualitat de l’informe PISA (2006) la participació dels pares i mares en el centre educatiu».
El grau d’implicació de les famílies, principalment les mares, al llarg de l’escolarització infantil i primària, és extraordinari, si ho comparem amb la participació ciutadana en altres àmbits. Participació en consells i comissions, gestió d’activitats extraescolars, projectes de millora dels patis i els camins escolars, mobilitzacions contra la reducció de línies i recursos, organització de xerrades, col·laboració amb la biblioteca escolar i altres serveis i activitats del centre,... La feina realitzada des de les associacions de famílies és ingent i repercuteix en el dia a dia del centre, en els resultats acadèmics, en la vinculació i cohesió de la comunitat, i en una forma d’entendre el paper de la ciutadania en una societat democràtica, que també és educadora.
«La participació de les famílies en el procés escolar dels fills i filles és un dret però també és un deure, que no acaba amb la primària».
Tal com es percep des de la Coordinadora d’AFA de Vilanova i la Geltrú, i constata l’AFFAC, la implicació de les famílies amb l’arribada a l’educació secundària obligatòria pateix una davallada abrupta que mereix ser objecte de reflexió. A què es deu el trencament del vincle amb l’escola entre 6è de primària i 1r d’ESO?
Alguns estudis al voltant de la relació entre famílies i instituts constaten dificultats i desavinences (Bolívar, 2006; Enguita 2007; Romaní, 2011; entre d’altres), apuntant tant al neguit per part dels docents, com a la dificultat de les famílies per trobar el seu lloc en l’organització escolar. L’autonomia de l’alumnat augmenta i la comunicació famílies-institut disminueix. Quin ha de ser el rol de les famílies en aquest context?
«En un model participatiu, famílies i escola se senten part d’un mateix projecte i comparteixen objectius i significats. Cadascú, des del coneixement i el reconeixement de l’altre, actua dins del seu rol i competències de forma complementària»
L’inici de l’educació secundària coincideix amb una etapa vital on l’acompanyament emocional i la bona comunicació serà imprescindible. Precisament perquè el rol i la influència de la família durant l’adolescència variarà, la complicitat entre la família i l’institut és encara més important. Què podem fer per afavorir aquesta aliança? Els centres educatius han de facilitar que les famílies puguin exercir les seves responsabilitats. I les famílies han de mantenir-se vinculades i proactives, obertes a les oportunitats de col·laboració i disponibles per afrontar els reptes que sorgeixin, coordinament amb el centre.
No és el moment de retirar-se. En paraules de l’especialista en adolescència, Sara Desirée Ruiz, ens necessiten, encara que no ho sembli.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!