Carta oberta: On són les famílies quan arriba la secundària?

«Són molts els estudis que associen l’èxit acadèmic i educatiu d’infants i joves amb variables que depenen directament de l’acció i la participació de la família en els processos escolars. En aquest sentit l’OCDE va seleccionar com a indicador de qualitat de l’informe PISA (2006) la participació dels pares i mares en el centre educatiu». 

El grau d’implicació de les famílies, principalment les mares, al llarg de l’escolarització infantil i primària, és extraordinari, si ho comparem amb la participació ciutadana en altres àmbits. Participació en consells i comissions, gestió d’activitats extraescolars, projectes de millora dels patis i els camins escolars, mobilitzacions contra la reducció de línies i recursos, organització de xerrades, col·laboració amb la biblioteca escolar i altres serveis i activitats del centre,... La feina realitzada des de les associacions de famílies és ingent i repercuteix en el dia a dia del centre, en els resultats acadèmics, en la vinculació i cohesió de la comunitat, i en una forma d’entendre el paper de la ciutadania en una societat democràtica, que també és educadora.

«La participació de les famílies en el procés escolar dels fills i filles és un dret però també és un deure, que no acaba amb la primària».

Tal com es percep des de la Coordinadora d’AFA de Vilanova i la Geltrú, i constata l’AFFAC, la implicació de les famílies amb l’arribada a l’educació secundària obligatòria pateix una davallada abrupta que mereix ser objecte de reflexió. A què es deu el trencament del vincle amb l’escola entre 6è de primària i 1r d’ESO?

Alguns estudis al voltant de la relació entre famílies i instituts constaten dificultats i desavinences (Bolívar, 2006; Enguita 2007; Romaní, 2011; entre d’altres), apuntant tant al neguit per part dels docents, com a la dificultat de les famílies per trobar el seu lloc en l’organització escolar. L’autonomia de l’alumnat augmenta i la comunicació famílies-institut disminueix. Quin ha de ser el rol de les famílies en aquest context?

«En un model participatiu, famílies i escola se senten part d’un mateix projecte i comparteixen objectius i significats. Cadascú, des del coneixement i el reconeixement de l’altre, actua dins del seu rol i competències de forma complementària» 

L’inici de l’educació secundària coincideix amb una etapa vital on l’acompanyament emocional i la bona comunicació serà imprescindible. Precisament perquè el rol i la influència de la família durant l’adolescència variarà, la complicitat entre la família i l’institut és encara més important. Què podem fer per afavorir aquesta aliança? Els centres educatius han de facilitar que les famílies puguin exercir les seves responsabilitats. I les famílies han de mantenir-se vinculades i proactives, obertes a les oportunitats de col·laboració i disponibles per afrontar els reptes que sorgeixin, coordinament amb el centre.

No és el moment de retirar-se. En paraules de l’especialista en adolescència, Sara Desirée Ruiz, ens necessiten, encara que no ho sembli.