Rebaixes d’estiu sí, però…

Sí que arriba un moment en que es rebaixa tot per treure’s del damunt el màxim material sobrer possible, però vaja no volem ni creure que això pot passar amb les figures del venerables gegants petits de la ciutat.

Volem creure que tot plegat és una coincidència i broma del destí.

Volem creure que la imatge és d’una causalitat d’aquestes que es donen de tant en tant.

Però un trenta per cent de descompte en els gegantons és realment de misèria.

El valor és immens.

No tenen preu.

Estan per damunt de les transaccions dels diners.

El diner no tot ho pot.

No tot està a la venda.

I si fos el cas vendre’ls amb rebaixes és una ofensa immensa, impròpia de la ciutat. 

El patrimoni festiu de la ciutat mereix un respecte, el màxim respecte pel que representa d’icònic.

Que cony tenen a veure els gegants amb un reclam clarament comercial.

És un abús de la imatge. Es poden demanar drets d’exposició pública.

Els gegants que van i venen, ballen al so de les gralles, hipnotitzen els grans amb els seus giravolts i fan les delícies dels infants que queden bocabadats davant la majestuositat dels seus balls i l’alçaria que els impressiona.

Ja ho deixava escrit l’artista Enric C. Ricard en la seva mítica auca de la Festa Major.

Camina amb molta catxaça

La revinguda Mulassa

Després venen tremolant

La geganta i el gegant

Hi ha al darrera una història que ara no pot quedar amb l’estigma de producte rebaixat per liquidació.

Liquidació? Home, potser és que hi ha un moment en que cal anar deixant llast donat que els cercaviles es fan tant llargs com pesats.

Però alerta! El gegants ni tocar-los. Abans que desapareguin els nouvinguts (i no sabem si benvinguts) com la Milana, el Porquet o alguns dels mil balls repetits. Que prenguin nota abans que desapareixen o liquidin els gegants petits aneu vosaltres. Quedi clar.

A pabordes, a regidors i regidores i al Mossèn, els gegants ni es toquen ni es liquiden, només, i quan calgui, es transformen. Els gegants venen d’una trajectòria molt llarga, una història que es remunta segles enrere. Tot això no pot acabar per més “vell” que sigui com un producte de liquidació o de rebaixa. Hi ha coses que no es poden fer.

Diuen els que en saben, i al nostre poble n’hi ha molts d’aquests, que els gegantons, els gegants xics, o coneguts popularment com l’Hereu i la Pubilla són un bon complement amb vida pròpia dels gegants grans. Connecten amb la terra. Diuen que sempre han tingut una imatge vinculada als pagesos, (i aquí ho som molt de pagesos amb tost els sentits que pot prendre el concepte). Sembla que cap allà l’any 1771 es van estrenar els gegantons vinculats a l’església de Sant Antoni, després van anar sofrint (o gaudint) transformacions fins arribar a com son ara. Prèviament però a l’any 1936 van desaparèixer a la ciutat de Barcelona on havien anat per la inauguració de l’Olimpíada Popular de l’any 1936 contrapesa de l’Olimpíada de Berlin sota el nazisme.

I fou a l’any 1948 que van renéixer de la ma de la gent del Foment Vilanoví i amb una subscripció popular que amb la seva tasca de recuperació dels entremesos va oferir a la ciutat els nous gegants, entre ells els “petits“, l’Hèreu i la Pubilla.

No és pot tancar aquesta història amb una vulgar liquidació amb el 30% de  descompte.

Liquidació? Rebaixes?... res, a cagar a la via!!.