-
Cartes a la direcció
-
Anna Ruiz Mestres
- Vilafranca del Penedès
- 07-08-2024 11:15
Un llibre encantador que us ajudarà a passar la calor de l’estiu mentre us divertiu i apreneu del nostre passat que tant ens han amagat, i comprovareu que ens ve de lluny no estar ben organitzats quan cal foragitar l’invasor
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
‘Germans de Guerra’ de Jordi Romeu Carol.
Tres amics contemplen encuriosits l’entrada de les tropes de Napoleó a Vilafranca i des d’aquí viuran un munt d’aventures que els canviaran la vida per sempre. Durant la guerra faran camins diferents i es retrobaran defensant Tarragona, i després fugint d’en Regomir, un sense escrúpols, fins arribar a Sant Pere de Riudebitlles, on van passar la infantesa.
Però el que us encisarà és el ritme trepidant amb què passen els fets i el teló de fons on passa l’acció. La precisió dels espais, que alguns reconeixereu bé, i d’altres no tant. Però és un luxe el domini de la geografia que envolta els fets, (Barcelona, Tarragona -molt treballats els espais de les dues ciutats-, Alt i Baix Penedès: masos i turons que coneixem avui...) En fi, una tasca molt rigorosa de l’autor.
Més us diré... Fila molt prim amb la minuciosa descripció dels vestits militars, de les diferents classes socials, de les dames, dels menestrals i pagesos. I cal citar una novetat dins la novel·la històrica: hi trobareu codis QR que us ajudaran a conèixer bé com vestien els miquelets, els francesos, els sometents, entre moltes d’altres informacions. Tota una descoberta.
La novel·la s’estructura en XXV parts i 109 capítols que faran anar al lector d’un lloc a l’altre, d’un personatge a l’altre, solidificant aquest ritme àgil i nerviós, i us trobareu en mig de l’acció, com un personatge més.
Els personatges principals es mouen en classes socials properes, però diferents. El “dolent” Regomir és el mal personificat, i les dames que es vinculen als tres herois aporten un aire fresc que donen un toc feminista al text, malgrat que l’època no ho era gaire. Els salts que fa l’autor d’un personatge a l’altre tensionen el lector que frisa per saber què succeirà. Sovint amb escenes emocionants, cruels, però també hilarants, que us divertiran mentre aneu descobrint l’argument.
He de dir també que la novel·la està molt ben escrita, i que hi ha una cura exquisida de la llengua i que la riquesa lèxica ajuda a fer versemblant el moment històric (arriar-lo, llepamitges, faldilla arrugassada, conxus,...) i també molts llatinismes quan apareix el clero.
Un llibre encantador que us ajudarà a passar la calor de l’estiu mentre us divertiu i apreneu del nostre passat que tant ens han amagat, i comprovareu que ens ve de lluny no estar ben organitzats quan cal foragitar l’invasor. Potser tot llegint aprendrem el que no hem de fer. Qui sap!.
Anna Ruiz Mestres. Professora de Literatura i Crítica Literària
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!