Repelat i ben aprofitat

Han arribat a l’ós, s’han cruspit tot el pernil que envoltava l’estructura i després l’han abandonada en mig del carrer.

Com si fossin uns “carpantes” qualsevulla han devorat fins al final.

Hi ha posat interès i potser gana, fam.

Restes de menjar, d’àpats, vermuts, esmorzars, berenars i sopars sempre em podem trobar.

Hi ha qui és incapaç de recollir les deixalles que provoca.

Però l’os del pernil és realment sorprenent.

No és habitual trobar aquestes restes al bell mig de la ciutat.

Però uns ós de pernil és un os de pernil i del porc, ja ho diuen, s’aprofita tot.

Un bon ós de pernil permet fer uns caldos extraordinaris de gust potent i de textura consistent Ho saben els cuiners i cuineres professionals però ho saben també els que fan la cuina casolana i quotidiana. L’ós dóna un gust potent i característic. Els que tenen el gust massa refinat a vegades no el toleren perquè pot donar un cert regust mínim, això sí, de ranci.

També diuen que se’n pot fer gelatina, aquí cal bullir molt més estona l’ós fins a fer-ne una reducció.

Però difícilment l’ós de pernil que hem trobat pugui acabar servint per qualsevol activitat gastronòmica nova, més aviat aquesta resta podria ser fruit d’un sopar pantagruèlic amb el pernil encara sencer, unes bones llesques de pa amb tomàquet i el vi o la cervesa a gust del personal. I fot-li!

I un cop el sopar acabat. Què fem amb la resta del pernil?

El portem a casa, el deixem en una paperera o contenidor, o simplement i fàcil el deixem on ha aparegut i els serveis de neteja ja aniran eliminat i prendrà el vòmit de la festa, aquest cop amb forma de carcassa de pernil.

I podria haver altres hipòtesi.

Que el pernil fos a un botiga i haguessin deixat les restes en un contenidor i algun animalet (ciutadà no humà) l’hagués agafat per poder fer el ressopó i fart de no trobar-hi “xixa” l’hagi deixat allà abandonat.

Perquè cal dir que ben tallat ho està han arribat fins el “moll” de l’ós en recurrent expressió.

També podria ser que voluntàriament algú ho hagués deixat per si algun animal (ciutadà no humà o no) com un senglar el pugues aprofitar en una acció generosa per part seva.

Vet a saber interpretacions i mil i certeses zero.

Però també cal pensar que ha servit el pernil per fer un bon tec.

No hem pogut llegir amb detall l’etiqueta i per tant desconeixem la seva procedència i no saben ni el seu origen ni la seva qualitat.

Perquè de pernils -segons els experts- n’hi ha de diverses classes, coneixem l’ibèric, el d’aglà, el pota negra i els unes quantes estrelles... Però també hi ha els més modestos i fins i tot els que són purs amuntegament de greix.

El podem comprar del bo a preu d’or o, potser el cas que tractem, és del, tendent a desaparèixer, lot de Nadal en que algunes empreses hi col·loquen  els productes de pitjor qualitat, entre ells el pernil, però ben embolicat dóna compte de la presumpta generositat empresarial.

I així anar especulant, fins l’infinit... i segurament tot plegat té una explicació molt més senzilla i simple.

Podem anar fer exercicis d’imaginació i tot pot obeir a un descuit d’algú que ho havia de fer desaparèixer.

Sigui com sigui la visió de l’ós de pernil en l’entrada d’una cèntrica botiga de roba al punt neuràlgic de la ciutat causa sorpresa. Per l’objecte, l’ós en qüestió i per l’evident manca habitual de trobar-los pel carrer. Per això potser la seva presència es nota més.

En fi que hagi aprofitat tot el que envoltava l’ós.

Que hagi servit per fer una bona teca.

Que hagin gaudit d’un bon menjar en una bona companyia.

I vés, si seguim trobant ossos pel carrers s’haurà de muntar algun negoci... dels ossos en traurem també pans i el que convingui.