Les verges trobades

El 8 de setembre se celebra aquesta diada. En el calendari catòlic es correspon amb la festa de la Nativitat de la Mare de Déu. Sobretot, se celebra en aquells llocs on trobem un santuari o ermita dedicada a una d'elles. Al principat, és el cas -per exemple- de la Mare de Déu de Montserrat, la de Queralt (a Berga), la de la Roca, la de Núria (al Ripollès), la del Vinyet (a Sitges) o la Cinta (a Tortosa), entre d’altres.

També hi ha llocs on aquest mateix dia celebren la festa major. Com Olot amb la Mare de Déu del Tura. Montblanc amb la Mare de Déu de la Serra i Solsona amb la Mare de Déu del Claustre. A Andorra, festegen la Mare de Déu de Meritxell, patrona oficial des de 1873, essent també la seva Festa Nacional.

En molts d’aquests pobles tenen lloc romiatges, processons i aplecs, als mateixos santuaris o ermites on fou trobada una imatge de la Verge fa molts anys. S'havien amagat per a protegir-les de la invasió musulmana, després de gairebé 800 anys de presència a territori espanyol. Normalment a entorns naturals i per part de pastors o camperols, gràcies sobretot a comportaments erràtics d'alguna bestiola que n'indicava la ubicació: la sorra d’un rierol, un avenc o cova, la copa d’un arbre o l’escletxa amagada d’un rocam discret.

La majoria d’icones són dels segles XII i XIII. Generalment, es tracta d'escultures tallades en fusta policromada, d’estil hieràtic, típicament romànic. A Catalunya, es calcula que n’hi ha gairebé unes 275 imatges catalogades d'aquest tipus.

Voldria no deixar-me’n cap ni una. Llistar-les totes no és tasca fàcil. A banda de les ja citades, tenim Núria, Vallivana, Alba, Camí, Gardeny, Turó,  Cinta, Lord, Queralt, Montgrony, Arenes, La Roca, Puigcerver, Urgell, Sió, Pi, Arola...

Ja he inclòs la mateixa Moreneta dins d’aquest grup. Fou localitzada per uns pastorets, l’any 880. Fins que 1.001 anys més tard (1881), en ésser proclamada patrona del principat, se situà a la data del 27 d’abril. De pas, val a dir que fou la primera en ésser coronada canònicament en tota la península.

Aquesta devoció sembla ésser que té orígens prehistòrics envers la figura femenina i el propi culte a la fertilitat.

Dit això, ja només em resta felicitar les persones que porten algun d’aquests noms. Els hi desitjo una diada ben reeixida. Tant de bo que ho pugui fer per molts anys. A hores d'ara, no solen ésser noms triats per a posar a gaire nadons. La moda dels monosil·làbics, la creixent laïcitat de l'entorn social amb l'atractiu en favor de noms que surten en sèries televisives són eixos que dibuixen un mapa cada cop més esfilagarsat. Ho trobo una veritable llàstima. Visca les Verges trobades!