Sempre a l’aguait

Sempre hem tingut clar que la ciutat està plena de superherois i personatges del nostre imaginari que encara que no els veiem actuen, i actuen bé.

Alguns, com l’exministre Jorge Fernández (la fiscalia te lo afina) deia que tenia un superheroi a qui ell anomena àngel de guarda (dolça companyia) i a més en sabia el nom Marcelo. I fins arribava a dir que l’ajudava a trobar aparcament… Home, no és que sigui una feina massa complicada sobretot per un àngel que hauria de fer feines d’aquelles que diríem «Ad majora natus sum», és a dir, que va ser creat per fer coses més importants. Però vaja ja aniria bé, tan de bo tothom tingués un ajuda celestial a l’hora de poder aparcar.

Altre som més laics o descreguts, si es vol, i no confiem massa en els àngels i sí en canvi que invoquem aquells superherois que han tingut presencia a la nostra infància i en primera joventut. Naltros som més de Marvel que del cel i recordem i invoquem de tant en tant als diversos personatges que han fet passar bones estones i també gaudir en algunes de les seves trifulgues, sempre per estar al costat bo de la història. Nomes faltaria!

Persontages com Spider-Man, Iron Man, Capitán América, Hulk, Thor, los Vengadores, los Guardianes de la Galaxia, los X-Men, los Cuatro Fantásticos i Deadpool han tingut cura de nosaltres.

Però no entrarem en un debat, cel o Marvel, que sabem segur que superaria l’espai que tenim.

Cadascú creu en el que vol i segur que fer-ho amb convicció et porta a tenir algunes certeses més de les que tindries si no creguessis en res.

Però cal dir que aquí en al forat hem descobert un dels molts amagatalls que té el Superman a la nostra ciutat. Una base operativa.

Un lloc ben curiós, un forat en al soca d’un arbre, ben a prop d’un semàfor.

I quan temps fa que hi habita?

I hi ha anat sol o l’han ajudat a amagar-se i sempre a l’aguait per si ha de sortir rabent cap alguna cacera d’algun incívic o a fer alguna ajuda d’urgència.

Nosaltres no els veiem però hi són.

I la fotografia n’és al prova.

Amagat, ocult però no distret Superman espera la crida.

Potser, i això ho hauríem d’escatir, hauríem de saber si l’amagatall que té dintre del tronc de plataner l’aïlla de les influències nefastes per ell de la Kryptonita amb les fatals conseqüències que li podrien comportar.

I si no la kryptonita si que la pols, els fums, la contaminació, la merda urbana també el poden afectar i així malgrat aquí al seu cau potser viu més tranquil i a punt de sortir quan calgui per les seves heroiques actuacions.

Ep! potser també es podria donar el fet que la seva companya, la periodista com ell Lois Lane treballés prop i així més comoditat pe trobar-se.

Potser també Superman ha de viure aquí i des de que el Diari de Vilanova va fer figa i com que diuen que treballava allà ara no té lloc on amagar-se i dissimular la seva verdadera personalitat que abans amagava com a periodista, reporter o gasetiller... el que vulguin!

Sense tanta floritura el més probable és que algun nen amb una fantasia desbordada i bona voluntat extraordinària deixies el ninet allà. Li havien regalat però el nen o nena va considerar que si estava al mig del carrer seria més útil per la ciutat, per la nostra Vilanova. Va decidir deixar-lo a resguard i que ell decidís quan calia, o no, actuar.

És d’agrair que es vulguin compartir les possibilitats que té un superheroi i també que es vulgui socialitzar el treball positiu que sempre ha tingut el Superman, el nostre superheroi popular. I per posar-hi un “però” dir que el personatge és un personatge que ens ha arribat com tantes coses per la colonització cultural dels EUA. Aquí va ser adoptat per molta gent que seguia els seus còmics amb interès i es cruspia les històries amb voracitat. El cert és que ara ha perdut presència entre els més joves.

Sigui com sigui tenir l’honor de dir que l’hem pillat, que hem pogut descobrir -sense voler-ho, també és cert és clar, el seu amagatall, és una satisfacció.

No el molestarem, ni descobrirem el lloc exacte de l’amagatall. No seria de rebut posar entrebancs a la seva feina enorme que fa a la ciutat sense que molts no ho sapiguem. Passa desapercebut com a bon superheroi i nomes els ulls innocents -bàsicament nens- el poden veure en directe.

Bona feina Superman!!

PS. Feta al foto hem pogut comprovar que al cap just d’una setmana ja no hi era, segur que sentir-se descobert ha buscat un altre amagatall. Hem torbat, sense voler, la quietud del seu racó. Seguirem buscant!.