-
Cartes a la direcció
-
Ferran Savall
- Vilanova i la Geltrú
- 15-09-2024 19:10
Ferran Savall
S’ha trencat la peixera? O en un descuit de qui la vigilava la carpa ha fet un bot i pam i pipa, ha fugit d’on la tenien presonera?
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
La tenien per l’estrany gaudi dels que la miraven i li diuen coses inaudibles i inintel·ligibles per la pobre bestiola? O el sofert peixet enyorava, la bassa, el riu o el pantà de torn i ha fugit intencionadament?.
Hem buscat algunes de les característiques d’aquests peixos i així ja sabem que és un peix d'aigua dolça que pot arribar a fer fins a 1 m de llarg i 20 kg de pes.
És omnívora. S’alimenta d'invertebrats del fons dels rius i de restes de plantes. La femella pon milers de petits ous al llarg de diferents postes entre abril i juliol, que diposita entre la vegetació del fons del riu. Resisteix aigües brutes i contaminades, si bé n'agafa el regust i l'olor. Com el barb, no es mou gaire del lloc on viu, només quan ha de reproduir-se puja riu amunt buscant aigües menys profundes i tranquil·les. La carpa és originària de l'Europa Oriental. Va ser introduïda a l'antiguitat. (XTEC,cat)
Però buscant una mica més hem trobat que La carpa és un peix exòtic a Catalunya i a la resta de la Península Ibèrica. Es va introduir per fer pesca recreativa i ara és considerada una espècie invasora extremadament nociva per les espècies autòctones. (Genius.cat)
Qui ho diria que la carpa és una espècie extremadament nociva. El cert és que no ens ho podem creure ni volem, perquè nosaltres som un poble lligat a una carpa. Tothom sap o hauria de saber que la Carpa Juanita és una de les icones més celebrades i venerades de la nostra ciutat. Quan ningú gairebé no ens trobava en un mapa, la projecció de la Carpa a molts mitjans de comunicació Vilanova va constituir-se en un indret a visitar, sobretot per aquells que volien veure elements i curiositats peculiars, entre elles l’experiència d’un peix menjant fideus i bevent en porró. S’explica, a més, que algun sobre postal amb el dibuix de la carpa bevent en un porronet servia com adreça per arribar fins a les mans del propietari. Projecció mundial, doncs, i tot gràcies, la paciència de sant del l‘ensinistrador del peixet, el Sr. Roig Toques, paciència, observació i molta tranquil·litat que més que lloada per arribar a aconseguir que la carpa acabés essent protagonista de molts reportatges en diversos mitjans de comunicació tant d’aquí com de la resta del món. La paciència del Sr. Roig ha esta comparada amb la del patriarca Job.
Quatre fideus que el peix menjava i un rajolí del porro i així anar fent.
La fama del peix va ser famosa durant molt de temps.
I com a record i homenatge a la carpa a l’any 1985 es va promoure la construcció d’una imatge festiva de la Carpa i el Porró que va apuntar-se ràpidament a les cercaviles de la Festa Major. De caràcter inofensiu llença foc (no massa potent) i fum i es va convertir en un entremès amb voluntat d’integrar a tothom. Ja sabem que en aquest poble això de la festa és principal. I de que hem construït animals festius a dojo, teníem la mulassa i el drac i ja anàvem bé, però mica en mica se’n hi ha afegit de nous, la mateixa Carpa i el Porró, el Porquet de Sant Antoni, l’Helena, la Sirena Diabólica del Tronats... I clar, la Milana que aixeca passions (enfrontades) entre el públic. Queden encara alguns animals mítics de la ciutat, el burro del Mariano, el gos de l’estanquera (aquet seria potser problemàtic), i ha parlat també algun pocasolta de la cabra de la ronda.
Bé, en algun moment la Carpa i el Porró deurien allitar-se amb la voluntat de procrear i van sortir al cap d’un temps una munió de “carpetes” que acompanyen en algunes ocasions a l’entremès mare (l’actuació al Monument a Macià l’11 de setembre, antològica). I potser una d’aquestes s’ha cansat de que la facin servir de joguina, que un nen la faci ballar contra la seva voluntat, marejant-la inútilment.
La carpa vol fugir, tornar al seu estadi natural i que la deixin en pau, no vol ser espectacle ni que algun nen a vegades en contra de la seva voluntat (la del nen, però també la de la carpeta) la porti a passejar amunt i avall fins a marejar-la.
Ves que no s’amagui a les clavegueres i d’aquí neixi la llegenda urbana que per sota Vilanova, a les seves clavegueres hi ha carpes gegantines (els taurons a Nova York) que si no anem amb compte potser ens acabaran cruspint-nos.
Deixem la carpa i les carpetes en pau! Deixem-la fugir ja han saltat massa.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!