Plataforma per la Llengua ha fet 30 anys

Plataforma per la Llengua és coneguda com l’ONG del català, perquè és una entitat la prioritat de la qual és que el català sigui una llengua totalment normal en tots els àmbits i en tots els territoris de parla catalana.

Els seus objectius de cara als propers anys, com explica l’actual president, Òscar Escuder, en un article al darrer número de la revista de l’entitat (La Corbella, núm. 43, Estiu 2024, p. 7), se sintetitzen en cinc grans eixos: “normalitzar i incrementar l’ús de la llengua en tots els sectors i els nous mercats; garantir l’ús i el prestigi de la llengua entre els joves; projectar la força de l’entitat i la seva xarxa de socis i activistes arreu del domini lingüístic; exercir com a principal agent de pressió i incidència política i judicial en favor de la llengua, i generar discurs i ser referents en matèria lingüística.”

L’entitat va néixer al barri de Gràcia de Barcelona, arran de la davallada i finalment dissolució de la Crida a la Solidaritat (1981-1993). Un grup de joves hi va fundar el Col·lectiu l’Esbarzer, la llavor de la futura Plataforma per la Llengua, de la qual Martí Gasull i Roig (1969-2012) va ser un dels principals puntals fins a la seva mort en un accident a l’Himàlaia.

Al llarg dels anys, l’entitat ha impulsat nombroses campanyes i molt diverses en defensa dels drets lingüístics dels ciutadans en general, però també en casos concrets o particulars, un dels més coneguts dels quals va ser el del jove de 14 anys Èric Bertran (Barcelona, 1990), acusat, l’any 2004, d’amenaces terroristes a través de l’Exèrcit del Fènix, nom que el jove feia servir per enviar cartes a supermercats demanant l’etiquetatge en català.

Actualment, l’entitat ha superat els 26000 socis i es manté més activa que mai amb projectes i activitats arreu des territoris de parla catalana.

L’enhorabona per l’aniversari, moltes gràcies per la feina feta i pels projectes de futur i tant de bo que, com diu el president en l’article esmentat, “arribi el dia que [Plataforma per la Llengua] s’hagi de dissoldre, en el sentit que això voldria dir que la situació del català ja seria de plena normalitat i no caldria l’existència d’una entitat de defensa dels drets lingüístics dels catalanoparlants.”

Pere Martí i Bertran  (Professor i escriptor)