Comencen els contactes per salvar l'Ortoll

L'Ortoll és una de les poquíssimes zones costaneres de la província de Barcelona sense edificar i fins fa poc una zona força degradada. Això ha canviat radicalment. Des de 2011 s'han recuperat quilòmetres de camins i marges de pedra seca, plantats milers d'arbres i arbustos i netejat la zona de tones de brossa. 
 
Cada any es realitzen més de mil hores de treball físic de voluntariat al sector. 
Com a resultat, la natura i el patrimoni de l'Ortoll es troba avui en un estat infinitament superior a la que tenia l'any 2001 quan es va aprovar l'actual Pla General que considera l'Ortoll zona urbanitzable i com tothom reconeix, ha quedat desfasat. 
 
Una conseqüència de la recuperació és que els històrics camins de l'Ortoll ara formen part de ni més ni menys que tres vies verdes de gran importància: 
 
1) el Camí Ramader de Marina (d'uns 230 km) que connecta la Cerdanya amb la costa i està promogut per Vilanova i la Geltrú. Transcorre per deu comarques catalanes, una regió francesa i més d'una cinquantena de municipis. 
 
2) la ronda d'Adarró, que és un circuit senyalitzat de 4,6 km per a passejar a peu o amb bicicleta de muntanya pels camins de l'Ortoll. 
 
3) la via verda entre Vilanova i la Geltrú i Cubelles, té 4,2 km i passa per diferents camins de l'Ortoll i s'uneix amb el camí Vell de Cubelles. 
 
Urbanitzar l'Ortoll amb edificis i carrers trossejaria les vies verdes, que perdrien la seva funció d'accés a natura i devaluaria greument el valor patrimonial que té la zona. També impediria que l'Ortoll fos part d'un corredor biològic entre el mar i els parcs del Garraf, Olèrdola i Foix. 
 
Els últims lustres s'han reintroduït plantes i arbres desapareguts del sector com l'estepa blanca i negra, el bruc, la savina, el ginebre, el boig i l'arboç i s'ha reforçat la presència d'altres espècies com per exemple l'alzina per afavorir la biodiversitat i evitar un predomini excessiu del pi blanc. 

Disposar d'espais naturals amplis i de qualitat com l'Ortoll és fonamental per a la salut física i mental dels vilanovins. En conseqüència, no és gens sorprenent que tanta gent, d'edats i condicions molt diferents, actualment utilitzi l'Ortoll per a una gran varietat d'activitats (passejos, pícnics, esports, etc.). És evident  que la zona no solament ha adquirit un paper important per a la flora i la fauna, cada vegada més diversa i rica, sinó també per al benestar de la ciutadania. 

Garraf Coopera vol que el nou POUM garanteixi i potencií aquestes funcions de l'Ortoll.  

Per això s'ha elaborat un document abastament il·lustrat que reuneix tots els arguments exposats, i molts altres, per salvar l'Ortoll com a zona verda. Va ser presentat al govern municipal just abans de l'estiu i ara l'associació vol divulgar-ho a tots els partits polítics, entitats, la premsa i la població amb la intenció que entre tots plegats es trobi la manera  de salvar l'Ortoll com a pulmó verd de la ciutat.   

El document pot ser consultat aquí.