Homes que lideren el camp

Així seria el titular si encapçalés un reportatge de pagesos i les seves explotacions agràries. Potser sense cap pagesa visible ni anomenada. D’allò més normal del món. El món és d’ells. Només cal veure les notícies i qui mou els fils. Cap persona troba injust que en una taula rodona, un congrés, un cicle de conferències o d’exposicions, cap dona hi hagi estat convidada. Ho veiem com pura casualitat. Doncs perdoneu però no. És una causalitat. Un producte del patriarcat pur i dur que està ben viu tot i els plans d’igualtat municipals, els punts liles i les escoles d’estiu feministes. En la pagesia, la ramaderia, la ciència, la política, l’empresa, la literatura o el cinema, nosaltres només som unes intruses. Sí. Unes intruses. Ens posem allà on no ens demanen.

Només que al segle XXI ja no ens poden dir: tú calla, que no saps de què parles! Les mares i àvies saben de què parlo. Com que vivim en un món on tot és bonic i res és radicalment transgressor, s’ha inventat un sistema que ens deixa entrar en tots els terrenys, però deixant ben clar que nosaltres només som dones i mai el nostre discurs es considerarà universal, Mai el que diguem representarà homes i dones perquè nosaltres “només” tenim autoritat en tant que dones. Reflexionem-hi: les dones que lideren el món rural, Dones i TIC, el cinema dirigit per dones, les dones i la política, les dones i la medicina i mil exemples més!!

Per què caiem en la trampa, tan feministes com som!? Tanta equitat i igualtat que pretenem aconseguir! De veritat que per mi és escandalós que separem les disciplines de la nostra condició de dones, en comptes d’apropiar-nos de les professions, que tenen la seva versió en femení. És com si ens haguéssim d’excusar per ser protagonistes, tenir autoritat moral per generar discursos, pràctiques o teories universals!! Què tenen a veure els nostres ovaris amb tota la creació del saber, la ciència o les arts? És el que penso i tinc la mania d’expressar-ho públicament.

Soc una dona que “parla” amb nom i cognoms, i ho faig per totes aquelles “anònimes” i les que havien de signar amb pseudònim perquè a la seva època una dona era una menor d’edat, i per tant, sense criteri vàlid.

El reportatge del vostre diari: les dones que lideren el món rural, es podria titular: Les líders rurals o Les líders pageses. Més impactant i més atractiu. Oi?Dic jo...