Prohibit prohibir

Hi ha moments a la historia de la humanitat que succeeixen fets que generen molta literatura, sentències, frases rellevants, refranys que seguiran pronunciant-se i expandint-se durant anys.

Tot això s’estudia en la ciència de la paremiologia que es defineix com l’Estudi dels proverbis, sobretot com a expressió de l’ànima i dels costums populars. La voluntat de transmetre algun ensenyament o reflexió o advertiment està moltes vegades en les frases motiu d’estudi.

Un dels fets històrics que va causar una major quantitat de frases proverbials va ser el Maig del 68. La revolta dels estudiants francesos contra De Gaulle. Revolta que va generar una quantitat important de reflexions, idees, estudis, llibres i també te la seva paremiològica. Algunes de les frases que van estampar-se a les parets de la Sorbona i de tot Paris s’han mantingut en l‘imaginari popular, sobretot en el dels progres i dels rebels.

Algunes són de coneixement universal i d’ús encara habitual.  

Soc marxista, tendència Groucho

Siguem realistes, demanem l'impossible

Sota les pedres, la platja

I el que s’ha convertit en un autèntic lema reiterat és el famós lema llibertari del 1968, “prohibit prohibir”.

Però la realitat és que les prohibicions van en augment. I prohibicions de coses que fa uns anys eren tolerades avui es prohibeixen, el recorregut passa primer per recomanar l’abstenció de fer determinada cosa per acabar esdevenint prohibició. Vegis com en la cultura popular s’han anat arraconant algunes expressions fins a prohibir-les, la història de la cita prèvia, està prohibit anar a determinat lloc i esperar que t’atenguin sinó tens una cita prèvia... I altres que podrien anar explicant, el tabac, segons quines begudes, els mòbils...

Però la prohibició és inherent a la nostra societat i sobretot les prohibicions que ajuden a que no s’envaeixi un espai que no et pertany o una certa regulació de l’espai públic i d’ordenar la mobilitat.  

Hem viscut amb les prohibicions, formen part de la nostra educació ambiental, podem recordar aquelles prohibicions més necessàriament sabudes d’antany  com prohibido fijar carteles, prohibido escupir, prohibida la palabra soez (ho transcrivim amb la llengua en que els varem observar). I encara hi ha alguna prohibició acompanyada d’una reflexió positiva: “Prohibit embrutar les parets. La netedat és un gran senyal de civilització”.

En la foto que hem pogut copsar badant pel carrer, en aquest cas un camí rural no ens ha sorprès massa la prohibició ja que hi estem acostumats a trobar molts cartells que ens indiquen que ens abstinguem de passar per determinat indret o per algun tram de camí.

Alerta però, perquè en alguns d’aquest passos o camins són de per sí passos de lliure accés, pas franc, és a dir que és una prohibició “fake”. Es pot entendre que els propietaris dels terrenys circumdants a un camí vulguin protegir la seva propietat però en altres cops camins històrics han estat tallats amb senyals de prohibit el pas o amb cadenats que impedeixen la circulació.

Hi ha debat, hi ha casos judicialitzats...

Per tant el cartell no ens ha sorprès pel tema de la prohibició en sí que ja aquesta és usual quan vas per aquest camins foravilers.

Una certa sorpresa ha estat per l’ús del català i el castellà. Perquè els termes són molt semblants que no cal traducció  És voluntat de que l’entenguin els passavolants que campin per l’indret, però posats a fer ja ho podria haver escrit en altres idiomes per donar-li major èmfasi i que ningú pugui al·legar ignorància. Els dos idiomes oficials semblen prou per advertir de la prohibició. La torre de Babel va caure per no entendre’s... Lliçó apresa.

Però on rau la major incògnita de voluntat és el “particula” en el dos idiomes, i els punts suspensius què donen a entendre que les hi manca una “r” substituïdes pel punts. Què hi ha implícita: una incògnita?. Una  amenaça? Un punt de reflexió? I ja veiem que en la versió catalana de la prohibició s’ha hagut de taxar el “no” de camí per donar-lo validesa. Es va distreure a l’hora de fer-ho en català? És una picada d’ullet al catañol?. Què sabem de les intencions de l’autor del cartell?

Estalvi de lletres, estalvi d’energia.

Prohibit amb peculiaritat lingüístiques però en el fons prohibir.

I ja se sap seguirem invocant el “prohibit prohibir” amb molt poca sort, que ens  quedi clar.