Temps de postureig i perversions

Se suposa que representem la part més racional dels éssers que habiten la terra a part dels marcians que sembla ser que de tant en tant es deixen caure per aquestes contrades però oficialment ningú ho reconeix.

Fins fa quatre segons com aquell qui diu en la història de la humanitat l’home ha decidit convertir-se en un Déu amb peus de fang i desafiar l’univers. Nosaltres que som tant llestos que ens matem per banderes, fronteres i pel control de les canonades del gas hem estat capaços de dissenyar amb orgull armes que en un obrir i tancar d’ulls poden acabar amb tota l’espècia humana. No una vegada, sinó unes quantes per si algú resisteix la embestida. A part de la destrucció de la nostra atmosfera des dels pets de les vaques fins els avions que sobrevolen la popular Ricarda del Prat hem anat destruint poc a poc un seguit de mecanismes que ens garantien que tot seguia igual. Evidentment jo sempre he cregut que la Boing ha fet més mal que els pobres animals que aporten el seu producte per la Llet Nostra que ens trobem cada dia a l’obrir la nevera. No hi ha estudis que ho avalin científicament, però la cosa va per aquí.

Doncs res. Quan jo era petit, no fa tant, doncs encara no he anat a la Seguretat Social a veure quan em queda per la jubilació jo recordo que les festes de Nadal combinàvem els torrons amb la collita de les olives. Ara poc després de la Fira del Vendrell ja tenim cofins plens d’olives per molturar. No parlem de la versió moderna de la castanyera amb màniga curta. 

Per altra banda, ara amb una collita excepcional de bolets, que ves per on surten en el temps que sempre han sortit. Aquests no han modificat la seva estacionalitat. La gent que s’apropa a les muntanyes properes veurà grans atemptats ambientals amb grans cases al mig de rieres, càmpings ocupant una gran part d’una llera fluvial (en aquest cas no cal anar fora del Vendrell) i altres històries com cabals de rius i rieres modificats. Aquesta mania que ens porta a tenir un port a cada poble costaner, alterant les corrents marines que després ens obliga a portar durant un mes sorra d’un poble veí a un altre amb la possibilitat que la força del mar en un parell d’hores ho torni tot tal com ho havia deixat. Som unes tristes formiguetes sobre la terra. No som més.

Tot això que en els darrers anys s’ha fet amb el consentiment de polítics, tècnics comparses i altres elements professionals que han mirat a un altre costat per tal d’afavorir que els rics fessin les seves martingales a canvi d’un complement personal a la nòmina o un alt càrrec en alguna administració superior.

Fins aquí encara la cosa podria aguantar a un nivell límit, però el proper pas és la política. Eliminant o deixant en una guingueta pinxa peces claus dels sistemes d’emergències socials d’un territori. Allò que no passa mai i quan passa resulta que ningú ho tenia previst perquè feia molt que no passava. Fa uns anys teníem l’aspirina que ens va ajudar a treure el mal de cap, a reduir les migranyes i altres petites complicacions que no requerien anar al metge. Ara els polítics només parlen de la policia que sembla ser que ha de ser la panacea universal. Un problema de convivència fora dels paràmetres normals, la policia; un aiguat, la policia; nens que no van a escola, la policia i molts altres casos. Per ser policia només has de tenir el graduat escolar i fer un curset i potser durant 9 mesos a l’escola. No estem parlant de personal amb una preparació per resoldre tots aquests problemes que tenim a casa nostra. Alguns són molt competents i altres més aviat mediocres i llavors tenim el del mig que ni una cosa ni una altra. Els polítics com a responsables d’aquests departaments posem algun amic per compromís polític que potser ha fet un curs per google i endavant. Ja ho tenim tot. Per ser un conserge és demana molt i per ser un polític no res. Aquest és el nostre problema. Els polítics haurien de tenir uns mínims coneixements del seu departament i sinó res, la universitat Juan Carlos I fa miracles. Estem pervertint el medi ambient i els nostres mecanismes per evitar tot això. Al final els de baix han de fer front a la realitat perquè els que hi ha per sobre ves a saber per quin motiu hi són. A vegades tot va tan ràpid que agafa tot el sistema fora de joc. Vull aprofitar per donar el meu sincer condol a tots els afectats. Hem de canviar moltes coses perquè cada dia com a societat som més fràgils encara que ens puguem autodestruir mil vegades.