-
Cartes a la direcció
-
Ferran Savall
- Vilanova i la Geltrú
- 10-11-2024 13:04
Ferran Savall
Quin és model canònic d’una taronja per exemple?
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Ens hem acabat acostumant a veure la uniformitat en les caixes de fruita o de productes del camp.
Les grans superfícies, que avui per avui, són les que generen més vendes i per tant necessiten més productes han establert una seguit de condicions sobre els productes que possiblement mai havien estat utilitzades pels pagesos que tenien ells mateixos el control de la venda directe dels seus productes. Hi ha alguns paràmetres que cal superar per poder ser posada a la venda: un determinat calibre, que no presentin cap mena de possible tara, que no hagin adquirit formes estranyes o que el seu color sigui el que estem habituats a veure.
Ens han fet doncs habituar a un consum de productes en formes prèviament determinada pels que controlen la distribució i venda dels productes.
Els productes considerats “lletjos”, és a dir els que no segueixin els paràmetres que marca la direcció de l’empresa són rebutjats per ser mostrats en els aparadors i taulells de venda. Hi ha un seguit de producte que es malbaraten perquè no estan en la “normalitat” que marquen els compradors al por major. No es té en compte ni gust ni qualitat, és tracta de trobar les formes més polides possibles deixant una mica al marge tota la qualitat que podria donar un producte imperfecte però perfectament comestible.
És cert allò que diuen que moltes vegades mengen pels ulls, i tanmateix veure formes “perfectes” dels productes ben segur ajuden a que els comprem per la seva perfecció precisament, malgrat després tinguem la decepció de que el seu gust tendeix a ser inexistent o directament horrible.
L’avís que hem trobat mentre badaven per la botiga ens ha generat una certa rialla perquè reconeixien i demanen disculpes per les “imperfeccions“ en les formes.
Però que són imperfeccions en les formes?
Un bony inesperat?
Una taca que trenca la uniformitat del color de la fruita?
Un pes una mica per sota del desitjat?
Quin és model canònic d’una taronja per exemple?.
En fi que una societat imperfecte, un humans imperfectes i reclamant fruita perfecte. Vet aquí la paradoxa.
I a sobre els culpables de la imperfecció són les condicions climatològiques...
Si anem de pet als canvis climatològics ens anirem trobant amb cada cop més “imperfeccions” i ens hi haurem d’acostumar malgrat les gran operadores comercials seguiran buscant la perfecció formal de la fruita, la verdura i dels productes deixant en segon pla el seu gust i la seva qualitat i fins i tot l’economia dels mateixos pagesos que ben poca cosa poden fer en les formes si segueixen una agricultura sostenible.
Però davant algunes de les exigències que han fet aquests grans compradors i de la tirania de les seves condicions imposades als productes ja hi ha hagut alguns pagesos que han decidit poder vendre les seus producte imperfectes de manera directe al client final sense intermediaris que exigeixen determinades formes als productes.
Potser no ens entraran tant bé pels tan ulls però és un producte de qualitat i evitarà les pèrdues que molts productors els hi genera l’haver de fer una selecció dels seus productes i rebutjant-ne forces per les seves “imperfeccions”. Però la història també la tenim en que en molts mercats locals i botigues de proximitat, aquest tipus de fruites i verdures són venudes sense problemes, ajuden a la producció i donen la necessària segona oportunitat als productes.
Diuen que un aproximadament 28% de la superfície agrícola mundial es destina a aliments que acabarem desaprofitant. La xifra és colpidora per una banda per malbaratament de productes i d’esforç, però per l’altre perquè amb aquets productes es podria alimentar a molta gent necessitada. Per això i de manera encara incipient moviments ciutadans i organitzacions estan impulsant campanyes per aconseguir que els grans compradors i venedors canviïn la mentalitat i els paràmetres de “perfecció” i per altra que hi hagi canals de distribució segura cap a indrets necessitats.
Potser l’advertiment de la foto és un primer pas, petit, però pas endavant,
Que no es quedi només en la imatge...!!
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!