Manifest La Frontissa. 25N 2024

Vivim a  una societat capitalista on tot, fins i tot el cos dels éssers humans, especialment dones i menors, esdevé factor productiu, mercaderia i producte comercial.

Els orígens del patriarcat tenen a veure amb la instauració del control de la capacitat sexual, reproductiva i laboral de les dones per part dels homes. Aquest control és avui a la base  de negocis globals com l’explotació reproductiva de dones, el tràfic de dones i menors, el proxenetisme, la prostitució i la pornografia, entre d’altres, que  mouen milions a nivell local i mundial

L’estat espanyol encapçala avui l’exportació d’òvuls per al negoci de les clíniques de fertilitat, connectades amb el negoci de l’explotació reproductiva. Explotadors sexuals de menors tutelades, que podrien ser els seus besavis, surten lliures per l’inexplicable funcionament de la “justícia”.

El treball no pagat o precari de les dones, la privació de drets, absoluta en països com l’Afganistan, relativa aquí, com indiquen la bretxa salarial o la precarietat de treballs considerats “femenins” sosté el capitalisme i es justifica dins el patriarcat.

Com es justifica? Mitjançant la creença que existeixen comportaments, activitats, rols i atribucions específiques i diferenciades per nenes i nens, dones i homes. Com si entre sexe i comportament existís una relació obligada que fa als homes dominants, agosarats, exigents i a les dones afables, abnegades i disposades a complaure. Així es defensa avui la prostitució com a llibertat i apoderament de les dones, l’explotació sexual com altruisme, la pornografia com educació sexual i la sexualitat femenina com a subordinada al domini masculí.

L’any 2023, a tot el món es van comptabilitzar 52.000 dones assassinades per les seves parelles i ex parelles, a l’exposició que tenim aquí hi ha el noms de 84 dones adultes, 7 noies i nenes i 4 nois assassinades a mans de parelles, exparelles, pares, fills, altres familiars, amics, coneguts i algun desconegut des del 25 de novembre de l’any passat fins avui, a l’estat espanyol.

Mentre l’ONU alerta de l’augment global d’un 50% en els casos de violència de gènere en el món i una de cada 3 dones han patit algun episodi de violència masclista, a l’Hospital Cínic de Barcelona confirmen un augment del 52% en la quantitat de dones i noies agredides sexualment que hi tracten.

Segons dades de l‘ONU dos-cents milions de dones i nenes al món han patit mutilació genital femenina, 2 de cada cincs nenes han patit abús sexual infantil. A molts països del món les nenes son sotmeses a matrimonis forçats, de vegades no tan lluny.

Aquí menors accedeixen a la pornografia des dels 8 anys, fet que coincideix amb aquest augment d’agressions sexuals contra noies i dones, ara també exercit per nois menors. Les agressions sexuals comeses per menors s’han incrementat en un 111% en els darrers cinc anys, l’any passat hi havia a tot l’estat 2000 causes obertes.

La pornografia normalitza la pràctica humiliants i perilloses per noies i dones, la sexualitat masculina apareix com a agressiva, violenta i mancada d’empatia.

La violència simbòlica invisibilitza les dones, sota un burka, sota discursos que ens deshumanitzen o, simplement, amb la complicitat i el silenci.

La violència institucional afecta especialment a les dones en situació vulnerable, a mares supervivents de violència masclista, mares en situació precària, sense habitatge, amb problemes de salut, que poden ser privades de la custòdia dels seus fills i filles, dones a qui es neguen ordres de protecció i acaben assassinades, maltractadors que segueixen maltractant la seves ex parelles utilitzant filles i fills.

Apareixen noves formes de violència i explotació contra dones i menors mitjançant les xarxes socials i la intel·ligència artificial.

Comptar víctimes no és suficient, la justícia és necessària, i deixa molt a desitjar, però no és suficient.

Acabar amb la violència envers dones i nenes és un afer d’estat i un imperatiu moral i social.

No existeix cap comportament, preferència, activitat o atribució social que sigui específica per cada sexe, existeixen comportaments, preferències, activitats i atribucions socials que són humanes, i algunes que són una amenaça per la humanitat.

És obligació dels poders públics ensenyar, promocionar i legislar de manera que les dones en particular i la població en general pugui viure lliurement, independentment del seu sexe i sense necessitat d’acatar ni imposar normes, identitats o lleis sexistes ni suportar cap mena de violència.

La lluita feminista és per un món lliure d’opressió i violència sexista, per un món lliure d’opressió i violència, que avui no tenim.

Volem recordar les dones i menors que pateixen guerres i genocidis a Palestina, Sudan, Congo, Líbia, Afganistan i tant altres països. A les dones i menors que pateixen neteja ètnica i desplaçament, racisme i xenofòbia.

Grans i joves, malaltes o sanes, sigui quin sigui el nostre físic, el color de la nostra pell, la nostra orientació sexual.

Les dones som éssers humans i subjecte de  dret per ser-ho.

Visca la lluita feminista!!!