Estem a les portes del paradís terrenal?

Certament l’advertiment és més que inquietant.

Hom podria pensar que està a l’entrada d’una selva amazònica i que l’anunci és un clar advertiment del perill que ens espera i per tant que hi entrem previnguts i en mode defensa i atac. O, que no hi entrem.

Però, no, la imaginació pot ser molt poderosa però el cartell en qüestió està just a pocs metres de la Masia de Carro, abans d’arribar a la rotonda on mor la carretera de Ribes.

Per tant, això és molt a prop. I hem volgut investigar una mica més i ens hem trobat un text del Rafa, així a seques, que diu amb unes potetes minúscules. Sens dubte els animals més temuts i més comuns al Garraf, les serps, ens sorprendran pel camí o les trobarem atrapades en alguna de les múltiples cisternes d’ús agrícola abandonades pel massís; a on cauen o entren per caçar dracs i després no poden sortir. Estem parlant de l’escàs escurçó, de la serp verda, la blanca, la llisa o la ferradura. Totes molt beneficioses com a controladores de les poblacions de rosegadors (senderisme en Transport Públic).

Llegit això doncs potser ens hauria de tranquil·litzar una mica i no ens hauria de sorprendre tant trobar algun rèptil que de manera traïdora ens ataqués.

Per tant tranquil·litat sí però no abaixar la guàrdia, perquè les “serpientes” són un dels animals més traïdors que es coneixen, el silenci, el reptar de manera lenta però segura, el seu camuflatge les fa potser més perilloses del que realment semblen. 

Fins ara estàvem acostumats a trobar cartells en moltes de les cases aïllades que hi ha per la contrada i en les “apaleadas” de les urbanitzacions amb el lema de “gos perillós”, “Cuidado con el perro” i en altres versions de la mateixa història. Era i és encara un clàssic, després el gos potser no ho era tant de perillós, però l’advertiment sempre pot eludir responsabilitats posteriors. I sempre hi ha el mític. Qui avisa no és traïdor.

Ara però fem un pas més i el perill ja indica la presència d’altres animals que poden suplir el gos en el tema vigilància de la casa i l’hortet.

I de serps quan vas per aquest camins te’n pots trobar alguna, tampoc tantes, però la seva presència es palesa moltes vegades en trobar-te la seva pell, que han mudat i l’ha deixat, i com que està sencera pots adonar-te de com era l’animal en qüestió. Són animals vertebrats i són carnívores i això ajuda a eliminar molts insectes, alguns d’ells potencialment perillosos o perjudicials i encara tenen una altra capacitat fascinant, tenen una mandíbula laxa i es poden cruspir alguns animals de dimensions extraordinàries si les comparem amb el seu propi cos.

N’ hi ha una quantitat notable d‘espècies i naturalment hi ha les verinoses que ens han de fer més por que els altres... sense generar pànic generalitzat però alerta sempre!.

I clar les serps també tenen una certa llegenda que els fa ser animals presents a la nostra història.

Que va passar al Paradís Terrenal? Ho tenim clar una, serp va enganyar a Eva perquè donés de menjar una poma de l’arbre prohibit a Adam i això els va fer caure en el pecat (l’original) i van ser expulsats del Paradís i condemnats a treballar. O sigui tot plegat la serp ens va portar a la Putada original...

Una segona visió és la de les serps enlairant-se mentre el personatge que generalment sembla un perro-flauta va tocant una mena de flautí peculiar. No sabem com s’ho fa perquè segons expliquen els experts les serps no hi senten i es mouen per les vibracions, potser la vibració de la música, més aviat estrident, les anima i es llencen a ballar de manera desenfrenada i genera un espectacle realment ancestral i hipnòtic.

I finalment la imatge que ens ve és la d’alguns experts exploradors, coronels tapiocas de pacotilla, energúmens xulesc o simplement un pirrat pels ofidis que es cargola amb aquelles serps gruixudes, llargues i llefiscoses, amb el perill de ser triturats si la serp s’emprenya i començar a estrènyer.

En fi que estem advertits i per tant no cal acostar-se a uns terrenys que no fos cas que ens trobéssim alguna sorpresa desgradable d’haver de lluitar amb una anaconda violenta que vigila el tros.

O també el cartell pot ser una broma de dubtós gust. No seré jo qui vagi a comprovar-ho

A la vinya del senyor  ja sabem que hi ha de tot i serps també.

Per si de cas es recomana quan ens acostem el terreny anem cantant aquella cançó d‘Espinàs i Burrull per amansir la seva suposada fúria.  

Serp, serpeta, serp, serpassa
si et plau no t'acostis massa...
Serp que em mires tant i tant,
jo t'estimo... De lluny estant!.

Si algú ho prova, sort, molta sort, ja ens ho explicarà.