Carta a un maltractador, 2on premi Edició 2024

Hola pare,

fa un temps que volia escriure't això, però mai sabia com començar. Ara soc gran i he pogut veure les coses més clares, i sé que és el moment de parlar-ne. Tot el que em vas ensenyar i tot el que vaig viure, m'ha marcat d'una manera que no sé com deixar enrere.

La meva infància ha sigut molt diferent a la resta. Tu has sigut el culpable, només sigues conscient del que ens has fet passar a mi i a la mare. Quan la veia patir, sempre pensava que exagerava, que era normal el que li feies. Això és el que tu sempre m'has ensenyat, que la dona ha de fer el que un home li diu, i sinó ha de ser castigada. L'home ha de ser fort i dominant, i la dona és inferior i no té llibertat. Això no és així i m'has fet viure amb aquesta idea tots aquests anys, fins a arribar a un punt que em vaig convertir en el que més odiava. Això és el que volies?

He crescut pensant que estava bé fer mal a les persones que estimava, que era una manera de mostrar poder. He estat en situacions en què jo era l'agressor, jo mateix. Estava en una època molt frustrant, on tenia molts problemes amb mi mateix i em desfogava a través de la violència. Això és el que els passa molt sovint als agressors, que no tenen control sobre la seva pròpia vida i volen controlar la dels altres. Això no només fa mal a les altres persones, sinó també a ells mateixos i el pitjor de tot és quan es fa mal a qui no ho mereix. Jo vaig caure en el mateix error que tu, vaig seguir els teus passos. Vaig fer mal a la persona que estimava, i no em va fer sentir més poderós, tot el contrari. Vaig destruir tot l'amor i la confiança que havia construït. Vaig fer-ho pensant que estava bé, perquè tu també ho feies. Va ser un moment puntual, vaig fer-ho sense pensar en les conseqüències, i ara em fa vergonya el que vaig fer.

Estic intentant canviar, per poder deixar enrere tot aquest dolor i aprendre a ser una persona millor. És important reconèixer els errors, buscar ajuda i treballar per canviar. He començat a anar a teràpia i sé que no és fàcil, però és possible. Vull ser una persona de la qual pugui estar orgullós, poder sentir-me una persona que mereix ser estimada. No vull que ningú més pateixi pel que hem fet, pel que fan molts homes. Sé que no puc fer que canviï tota la societat en la qual vivim, però aportant el meu granet de sorra, puc contribuir a un futur millor. Amb el temps, espero poder construir relacions basades en el respecte i l’amor, i demostrar que és possible canviar i ser una persona millor. 

Algun dia entendràs tot el mal que has fet, no només a mi, sinó a totes les persones que han estat al teu voltant. Espero i desitjo que puguis trobar la manera de canviar i demanar perdó a les persones que has fet mal, com jo estic fent-ho. Serà un pas molt dur, però podrem fer-ho junts.

Cuida’t, 

El teu fill.

Lena Brusis Campos
3 ESO B, Escola EL CIM