De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel…

Així expliquen els llibres sagrats, en concret el Fets del Apòstols, la vinguda de l’Esperit Sant, que entre altres elements s’ha assimilat a un colom que sobrevola sobre el cap del deu totpoderós.

Posant els dits creuats al llavis i escopint com una fórmula de jurament de la ja llunyana infància puc afirmar que jo no l’he vist l’esperit sant. Ni hi estat a prop, Però si que he contemplat una escenificació més que real. Situem-nos a una missa del dia de Nadal (no la del gall, potser aquella hora de la missa el gall ja era al forn), i en el moment més important de la consagració, en mig d’un raig de llum que venia d’algun dels vitralls va aparèixer un colom sobrevolant l’altar. Estupefacte, corprès, em vaig posar la ma al cap per veure si tenia una llengua de foc que m’infondria una saviesa total. Res tot plegat va ser un moment màgic per algun colom que s’havia colat a l’església de Sant Antoni i res més… Però la potència de la imatge es monumental, tant que em va sortir de l’ànima allò de... He vist coses que vosaltres, els humans, no us creuríeu mai de la vida.

No creiem doncs que aquest colom sigui l’esperit Sant fet present al Pavelló d’esports Isaac Gálvez per donar suport a alguns dels equips que en aquell moment tenien competició.

Però si no és l’esperit sant ben segur podem plantofar-li alguna garrotada perquè deixi tranquils els seients i no molesti als jugadors seguint la pilota esperitat.

Els colom s’han convertit en una clara plaga a les ciutats, han perdut la por als ciutadans humans de Vilanova i fan el que volen.

De res han servit els anuncis de l’ajuntament advertint que no se’ls hi donés menjar ja que es reprodueixen amb més força que no pas la reacció de l’administració. Ni pinso amb productes esterilitzants, ni posar algunes aus de cartró pedra en lloc estratègics, ni falcons caçadors volant. Res ha servit i aviat els coloms seran més que els ciutadans humans de Vilanova i potser caldrà recórrer als ciutadans no humans de Vilanova, coneguts altrament com a gats, a ensinistrar-los per eliminar els coloms -ara ja ens cauran les crítiques, per gairebé incitar a l’odi contra els animals-.

Potser no hem vist mai la degradació del prestigi d’un animal. El colom com ja hem dit ha estat símbol de l’esperit sant, el tercer de la trinitat, -pare, fill i esperit sant- i això no és poca cosa.

Però és que el colom se l’ha tingut molts anys com a símbol de la pau, aquella imatge d’un colom amb una branca d’olivera al bec ha estat llargament distribuïda i ha constituït una icona que s’ha fet servir en nombroses imatges contra la guerra i a favor de la pau. A la Grècia clàssica ja se’ls considerava un símbol de l’harmonia i la connivència i per això n’hi havia de sagrats en alguns temples. Era considerat el símbol de la deessa Afrodita que era la deessa de l’amor.

També com element de referència en les icones per la pau hi té un protagonisme essencial.

I encara hi ha una funció important dels coloms ja que algunes espècies destaquen pel seu gran sentit de l’orientació, i per això s’han utilitzat per a transmetre missatges recorrent grans distàncies fins a tornar a la llar. D’aquí els coloms missatgers que es feien servir per enviar missatge d’amor però també com a missatgers en temps de bel·licositat volaven alt i eren difícils d’interceptar. Per això durant molts anys la cria de coloms era força controlat per l’exèrcit... Paradoxa, ús habitual com a missatgers de l’exèrcit i símbol de la pau.

Però d’aquestes funcions reconegudes avui s’han convertit gairebé en rates voladores, són en un exèrcit molest, en una plaga gairebé bíblica. Joaquim Nadal, escriptor, polític, historiador escrivia al Diari de Girona un text parlant de l’excessiva quantitat de coloms a les ciutats. : Però finalment hem de convenir que ha passat ja l’època d’una certa poètica dels coloms i els gavians, la poètica del colom com a símbol de pau, el vol d’una gavina com a símbol d’elegància en el cel argentat, ha passat la mitificació de les gavines marineres i les seves havaneres. Ha passat l’època d’anar a la plaça de Catalunya de Barcelona a donar veces als coloms, o a alguns jardins i places de Girona.

És veritat que l’àliga de Girona porta un colom al bec i que s’allibera al final de la cavalcada dels Reis o de la processó de Corpus com a símbol de llibertat. Però la gràcia singular, el simbolisme individual, és una cosa i la problemàtica general n’ès una altra sobre la que cal incidir i actuar amb determinació.

Tota la raó del món.

Però la imatge del colom dintre del Pavelló Isaac Gàlvez té un toc de tendresa, d’irrealitat, de serenitat fins i tot...

Potser manca ja de determinada fe no reconeixem ja l’esperit sant.

Tot s’ha anat perdent...