Quinze anys del skatepark; estat de la qüestió i reptes

Vilanova i la Geltrú estrena un Skate park de referència per a la competició i els novells. Amb aquest titular obrien els butlletins de la premsa local ara fa quinze anys. Aquell 12 de desembre de 2009, Vilanova i la Geltrú presentava en societat el flamant skatepark municipal, una instal·lació esportiva de referència fins i tot a escala nacional, amb 836 m² d’espai patinable que permetria als aficionats al monopatí de tots els nivells practicar aquest esport en un entorn acondicionat i específic. Aquesta infraestructura va tenir un cost de 256.646 euros per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, i es convertia en una aposta determinada per dotar a la ciutat d’una nova instal·lació esportiva de primer nivell.

I així seria. Esdevindria un èxit, un punt de trobada per als aficionats locals a l’skate, però també una pista de referència nacional que a més formaria part del circuit català de competició. L’àrea habilitada i l’enjardinada sumaven, ja aleshores, més de 850 m2 i constaven d’una bowl o piscina el·líptica de parets verticals, circuits street amb escales i baranes que fan d’obstacles per als usuaris més experimentats i nombroses possibilitats graduals per als novells a la plaça rígida. Vilanova i la Geltrú entrava per la porta gran en el panorama nacional de l’skate i altres  disciplines de patinatge, amb una infraestructura pionera que situava la ciutat com el punt de referència del monopatí, i que esdevenia l’enveja de municipis i usuaris i usuàries veïns.

Avui, 15 d’ençà de la inauguració, la instal·lació esportiva ha anat quedant obsoleta comparant-la amb els circuits patinables que en aquests tres lustres s’han anat construint en ciutats veïnes, i paral·lelament, addueix a simple vista una patent falta de manteniment que menyscaba la seva funcionalitat. Aquests són els motius que van portar a Transformem VNG a presentar una moció al ple municipal el passat mes d’octubre, després d’un procés amb usuaris i usuàries que coneixen de primera mà les necessitats de la instal·lació, i amb l’objectiu de recuperar la funcionalitat esportiva i de promoció per la ciutat que l’skatepark complia en el seu dia.

Per una banda, els acords de la proposta que es va aprovar per unanimitat al consistori vilanoví, reclamen actuacions bàsiques i urgents de manteniment com el revestiment de formigó i repintat de parts patinables que posen en risc la seguretat dels i les skaters, a causa de canvis de relleu i rugositats de la superfície, i repensar els extrems del circuit que sovint acaba ple de terra i fang a causa del vent o la pluja, atès que no hi ha barreres físiques que resguardin la zona patinable de la terra que l’envolta. Problema que es repeteix amb els fruits de les palmeres presents en la zona annexa. Es va aconseguir en aquest sentit, el compromís del govern municipal de realitzar durant el primer trimestre de l’any 2025 aquelles accions de manteniment i millora més prioritàries.

Però a banda de posar de manifest aquestes deficiències de manteniment i reclamar-ne l’adequació, la proposta perseguia quelcom més ambiciós i menys immediat. Posar novament l’skatepark municipal, aquell que un dia va ser un orgull municipal, al centre del taulell de joc de l’Ajuntament, instant a la reflexió i al debat als diversos grups municipals amb representació al consistori vilanoví, per tal d’obtenir un acord per poder tirar endavant un estudi per redissenyar i ampliar una instal·lació esportiva important per la nostra vila. Una infraestructura que va ser un referent fa quinze anys, però que ha quedat gairebé obsoleta, o com a mínim, àmpliament superada per skateparks veïns de nova construcció, que en aquests anys han anat arraconant el de Vilanova i la Geltrú, i a la que la falta de manteniment i deixadesa han acabat de dinamitar.

Arribats aquí, des de Transformem VNG entenem que és moment, quinze anys després, d’avaluar l’estat i els usos d’aquest equipament, i emprendre entre tots i totes una reflexió sobre cap a on ha de caminar a mitjà i llarg termini, i partir d’aquí plantejar un projecte consensuat i de ciutat que busqui el finançament d’administracions supralocals, com ara la Diputació de Barcelona, per tal de fer-lo una realitat.