La màgia i el talent enlluernen el “Mirabent Magrans”

El passat 8 de desembre de 2024, l'històric Casino Prado Suburense de Sitges es va omplir de melodies i talent en el decurs de la 28a edició del Concurs de Cant Josep Mirabent i Magrans. Organitzat per aquesta família, aquest prestigiós certamen reuneix cantants de diverses nacionalitats, que van deixar el  públic bocabadat amb interpretacions d’òpera, sarsuela, oratori i lied.

En Josep Mirabent i Magrans, fou un industrial i polític sitgetà, que des de jove va mostrar interès per la cultura, i es va convertir en un gran dinamitzador cultural a la vila. Va ser també un talentós actor de teatre, que destaca en produccions com "Orfeu" i "Egmont" al Casino El Prado, entitat que també va presidir durant uns anys.  El 1972, va fundar les Joventuts Musicals de Sitges i pocs anys després els cicles de Concerts d’Estiu al Racó de la Calma. El seu llegat continua viu amb aquest  Concurs que van crear les seves filles el 1992 per recordar la important tasca del pare.  Consta de dues s seccions, la de Música de Cambra i la de Cant. 

Els alumnes de l'assignatura Música i Comunicació de 1r de batxillerat de l’Institut Dolors Mallafrè i Ros de Vilanova i la Geltrú van tenir l’oportunitat de passar un diumenge emocionant gaudint de les veus i  del repertori i a més, van poder entrevistar diferents artistes i també als organitzadors. 

La competició va començar a les onze del matí, amb la presentació de Jordi Pujal, president de l’Associació d’amics de l’Òpera de Sitges, qui després de donar-nos la benvinguda i agrair a tothom la seva presència, va presentar el  jurat,  compost per figures destacades del món de la lírica com són  les sopranos Carme Bustamante i Luciana Serra, el tenor Raúl Giménez, el director de la Revista “Òpera Actual”, Fernando Sans Rivière, i el Director artístic de la Fundació Òpera Catalunya (FOC), Jordi Torrents.

L’ambient de la jornada va estar carregat  d’emoció i expectació quan  cada un dels trenta-quatre participants, la gran majoria, sopranos, feia un parell d’interpretacions d’estils diferents, acompanyats d’un/a pianista. El senyor Jordi Pujal, ens va concretar que “el més important per guanyar aquest concurs és buscar que el cantant sàpiga expressar les seves emocions i que pugui fer sentir el que està cantant, tenir la capacitat de projectar la veu sense necessitat d’un micròfon i musicalment estar afinat. Qualsevol artista, un cantant, un actor, un pintor el que busca és transmetre emocions”.

Va ser al final del dia, després de nou hores de cant, que es va conèixer el resultat de la deliberació del jurat. Els guardonats  van ser, la soprano Rosa Maria Abella, amb el 1r premi, les sopranos Aseel Massoud i Violeta Alarcon, 2n premi ex aequo, i el tenor Oscar Encinas, que rebé el 3r premi.

Abans de donar els premis, el Prado va projectar un petit vídeo reportatge homenatjant al crític d'òpera Roger Alier que ens va deixar aquest any. Alier ha sigut membre habitual del jurat de Sitges, i conferenciant entranyable de les xerrades d’òpera que organitza Amics de l’òpera de Sitges.

Com a punt a analitzar, ens vam preguntar com és que un concurs d’aquesta categoria, quasi igualable al Concurs Francesc Viñas del Liceu, -però amb la diferència que aquest té l’entrada gratuita-, no omplís tot l’aforament.  De fet, el baríton alemany Josua Bernbeck ens va dir que quan va veure a la seva ciutat que hi havia aquest certamen va tenir molt clar que era on s’hi volia presentar.

Aquest concurs el gestiona la familia Mirabent i Magrans amb l’ajut de l’Ajuntament de Sitges i altres particulars. En relació amb aquest punt, Ramón Artigas Coll, organitzador i descendent de la familia, ens va dir que  “el repte més gran per poder afrontar aquest concurs és la qüestió económica. La cultura en aquest país té molt poc recolzament econòmic.”. Nosaltres creiem que potser l’Ajuntament de Sitges, el Consell Comarcal del Garraf, la Diputació de Barcelona, el Departament de Cultura de la Generalitat, o empreses privades, haurien de tenir cura del patrocini d’iniciatives particulars com aquesta.

D’altra banda, vam parlar amb Jordi Torrents, i després de donar-li l'enhorabona pel seu nou càrrec com a director artístic de la Fundació Òpera Catalunya substituint la senyora Mirna Lacambra, li vam preguntar si la FOC s'està plantejant comptar amb la vila de Sitges com a nova seu per portar les produccions operístiques itinerants que s’organitzen des de Sabadell. En relació amb això ens va respondre que “Sitges és un poble molt bonic que per si mateix ja atrau al públic, però caldria determinar un local per fer-ho. Una òpera requereix un gran espai on garantir que capigui una orquestra i una mínima escenografia. Tinc entès que hi ha un hotel amb un auditori que sí que podria donar la talla per fer-ho”.

Pel que fa a la nostra opinió, l’alumnat de l’artístic escènic hem de dir que poder tenir l'oportunitat de viure un esdeveniment com aquest va ser al·lucinant. Vam viure una experiència nova i vam poder sentir-nos com si fóssim periodistes culturals. Vam posar en pràctica els continguts apresos a les matèries del nostre batxillerat i vam aprendre repertoris nous, i a la vegada vam conèixer artistes amb veus molt boniques, que de ben segur seran famosos en un futur.

Agraïm novament que es facin activitats com aquesta i que siguin gratuïtes.

Alumnat de la matèria de Música i Comunicació del batxillerat d’arts escèniques de l’Institut Dolors Mallafrè i Ros