I un Bon Nadal…

Potser un àngel que va perdre l’estol que anava explicant als pastors la novetat que hi havia a Betlem és va perdre i va deixar l’empremta de la bona nova a un marge del camí dels Escalons.

“Aleshores, van aparèixer molts àngels al cel, que deien: «Glòria a Déu a dalt del cel, i pau a la terra». Així expliquen com els àngels van testimoniar als pastors que a “Cal fuster hi ha novetats”, que l’Infant ha nascut i que l’estel ens guia cap a Betlem.

Viva Jesucristo sembla que anaven cantant per anunciar al món la bona nova.

I au, cap a Betlem pastors que allà ens esperen i hi falta gent.

Però la pintada també podria obeir a un sobtat rampell de fe i la necessitat d’expressar públicament l’alegria cridant un “viva” prou significatiu.

I clar d’aquest rampells en forma de cançó que són interpretades en moltes celebracions en trobem a dojo, com aquestes:

Viva la fe, viva la esperanza, viva el amor.
Viva la fe, viva la esperanza, viva el amor.
Viva la fe, viva la esperanza, viva el amor.
Que viva Cristo, que viva Cristo, que viva El.
Que viva Cristo, que viva, que viva Cristo
Que viva, que viva Cristo, que viva El! (BIS)

O aquesta altre que cantada per un coro ressona molt.

Viva, Jesús

¡Viva Jesús, nuestra verdad y nuestra vida!¡Viva Jesús, nuestro amor, nuestra luz!!
Nombre del amor, cuando la voz te proclama

¡El corazón revive y se enciende!

¡Viva Jesús! ¡Viva Jesús! Viva Jesús! Viva Jesús!

¡Viva Jesús, Dios la palabra eterna!

Que por amor a nosotros desde el cielo ha

Para librarnos del rigor del infierno

¡La arcilla vil cayó, se encarnó!!

No es que siguin unes composicions ni massa originals ni creiem que guanyin cap mena de concurs de música ni de poesia, però es ben bé igual quan parlem d’essers sobrenaturals i d’una creença cega qualsevol expressió de fe i lloança és prou vàlida i acceptada.

La feina del telepredicador va per aquí commoure els cors i patapam! l’expressió plantifica a la paret. Creiem que és molt de fe exagerada, d’una certa impostura en l’afirmació.

La veritat és que no és massa usual trobar pintades que expressin una vindicació religiosa tant potent, més aviat la condició religiosa s’expressa amb comunitat o a través de celebracions públiques col·lectives, però sempre hi ha algun franc(pintor)tirador que agafa uns quants esprais i es dedica a pintar parets amb jaculatòries i visques a Jesús-Crist.

Però alerta, eh, que aquí ja vam conèixer això del Cristo Rey i les visques corresponents i la veritat no és que ens plagués massa.

Un grup ultra que es va dedicar a causar terror en un moment determinat en la història. Usar el nom de crist com en si fos nova creuada, anar contra els descreguts i contra qualsevol que estigués a favor d’una convivència democràtica. Així ho conten Els Guerrillers de Crist Rey van ser una sèrie d'individus i grupuscles que van protagonitzar nombrosos actes violents durant la Transició. Malgrat no tractar-se d'una organització a l'ús amb una estructura i lideratge definits, els Guerrillers de Crist Rey es van convertir en el braç armat de l'extrema dreta i les seves accions van ser instrumentalitzades per sectors de la dreta immobilista, per les Forces de Seguretat de l'Estat i fins i tot pels mitjans de comunicació.

El seu famós crit de guerra “Visca Crist Rey!” i la seva proximitat a la violència van suposar que aviat anessin un dels majors baluards del terrorisme vigilant i un d'aquests actors secundaris manipulables i manipulats que van protagonitzar la transició espanyola.

Per descomptat la pintada no té res a veure amb el Crist Rei violent i antidemocràtic però aquestes expressions a les parets fan un cert tuf de fanatisme que no encaixa amb la pràctica religiosa més aviat personal i íntima.

Però vaja que en la setmana que celebrem el Nadal que algú és despengi amb la pintada ho valorarem com un moment exultant i fervorós que amb alegria fa expressar aquest “viva”

Doncs res, Bon Nadal i que Viva! Com deien els més devots i apassionat!!