Rescatades del vent de l’oblit

Miro la contra: aquesta és la història de dues navarreses avantguardistes, feministes i revolucionàries. Josefa i Elisa. Pioneres al començament del segle XX en la renovació pedagògica, en la defensa dels drets de dones i infants, compromeses social i políticament amb la República. Aquest llibre havia de ser per a mi. Mestres de mestres, republicanes, resistents, la llista és llarga. Me’l vaig llegir en una setmana! Un llibre amb 3 autories: Manuel Martorell, Salomó Marquès i Ma Carmen Agulló.

Les germanes Úriz Pi van exercir la seva professió de mestres de mestres a diferents localitats catalanes (Girona, Tarragona, Barcelona) i escandalitzaven les ments “benpensants” amb les seves posicions d’avantguarda. Celestin Freinet, Maria Montessori o Jean Piaget eren els seus referents.

Vet aquí que un dia veig al facebook de l’Institut Cervantes de Tolosa de Llenguadoc que s’organitza la presentació del llibre i s’inaugura una macro exposició sobre les germanes Úriz Pi. Dit i fet. 400km i em planto a Tolosa! Vostè ha vingut expressament de Barcelona? Sí! De Sant Pau d’Ordal! La gent flipava. Allà tots tres autors van fer la seva intervenció i a l’haver-me llegit el llibre, em sentia orgullosa de saber de qui estaven parlant. Després, mirant detingudament els plafons vaig tenir una sorpresa inesperada: en una de les fotos es llegia: les germanes Úriz Pi amb unes amigues a Postdam als anys 50. Però si és la Neus Català! És ella, n’estic segura! Li ensenyo a la Ma Carmen Agulló i comparteixo amb ella la meva alegria.

Aquest divendres 11 de gener a Ordal (18.30) tenim l’exposició de les Germanes Úriz Pi a l’Ateneu i la coautora Ma Carmen Agulló (professora d’Història de l’Educació a la Universitat de València) ve expressament per explicar-nos perquè les hem de conèixer i reconèixer. Més val tard que mai. Mestres, docents, formadores, historiadores, periodistes, feministes, totes tenim un deute moral amb elles i el seu compromís social i polític. Ajudeu-nos a omplir la sala!!