Sí, alta tensió però no perill de mort

El Tsunami democràtic va esdevenir un moviment que sota els preceptes de la no violència i de la desobediència civil va intentar i en alguns cops aconseguir, portar a terme algunes accions importants per aturar part del país com a protesta per les sentències de procés. El col·lapse de l’aeroport, no de la circulació aèria, i també els talls de diverses autopistes són potser els actes més rellevants que portaven la signatura d’aquest col·lectiu del que a hores d’ara se’n desconeixen els responsables -tampoc interessa gaire ja- que  decidien i executaven les accions. Públicament el seu manifest el va llegir el Sr. Josep Guardiola, entrenador de futbol, Medalla del Parlament i aquell que va   dir allò de: si ens aixequem ben d'hora i treballem sense retrets ni excuses, som un país imparable”. (jo a Manchester tu a aquí).

Bàsicament les seves actuacions es van portar a terme al llarg del 2019 sense que es conegui, com hem dit, qui estava en la direcció de l’operatiu i ala  logística, però el que cal assenyalar és que tenien el suport dels partits independentistes i també algunes associacions de la societat civil de biaix  secessionista.

Tot plegat un moviment amb un cert protagonisme que va aixecar però la suspicàcia d’algun jutge primmirat i els va endossar una acusació de terrorisme, Poca conya!.

El cert és que la paraula tsunami era un terme tècnic que descriu el fenomen que generen els moviments sísmics que es produeixen al mar i generen onades anomenades tsunamis. Un tsunami és una sèrie d’ones en un cos d’aigua causades pel desplaçament d’un gran volum d’aigua, generalment en un oceà o un llac gran.

Vam començar a saber que era un tsunami, els independentistes i els dependentistes, els purs i els impurs, el més arrauxats i els més seriosos, els actius i el passius, els que anaven i els que venien i tot quisqui quan a l‘any 2004 es va produir una catàstrofe de grans dimensions que va arrasar bona part de la costa d’Indonèsia. El 26 de desembre de 2004 un terratrèmol de 9,1 en l'escala de magnitud a l'oceà Índic va provocar un allau damunt de les costes d’Indonèsia, Tailàndia i Sri Lanka, ara ha fet just vint anys amb una xifra de morts esfereïdora.

El concepte tsunami doncs està lligat a onada, a un massa potent que pot  destrossar en el cas de l’aigua, o paralitzar, col·lapsar o fer embús en cas de persones mobilitzades.

Un allau damunt l’aeroport.

Un corrua de gent taponat el pas de l’autopista.

Una gernació aturant els trens.

Van ser grans demostracions. Ara també cal dir que els objectius fixats tampoc es van aconseguir en la mesura desitjada tot i l’enrenou que es va provocar.

I tal com va néixer va desaparèixer.

La foto però és clara: alta tensió perquè certament la tensió ambiental va pujar aquells dies en els llocs de les concentracions però perill de mort ens sembla que no es pot atribuir ni de lluny al Tsunami.

Però ara potser es pot publicar aquesta foto, ara que el jutge Garcia Castellón ja està fora de joc perquè potser ho consideraria una nova prova en la seva obsessiva i inquisitorial imputació de terrorisme a la gent del Tsunami. Garcia Castellón es va dedicar a retòrcer els fets contra tots els informes possibles d’exculpació de terrorisme, va rebre tres vegades la negativa de Suïssa de donar determinades informacions ja que el país helvètic no veia terrorisme ni de lluny, va carregar un mort d’un atac al cor contra tots els informes possibles, i va trobar uns “polis” disposats a declarar el que fos… Però ai las! La va cagar amb un tema de terminis i tot plegat se’n va anar en orris, una mena de justícia de calendari davant la voluntat fèrria de veure allò que no hi havia en lloc, que ningú més recolzava. Que ningú avalava la seva tesi: Terrorisme.

En fi valgui la foto per recordar uns fets, unes accions que agradin, o no, formen part de la historia petita però sucosa del país.

I encara ens queda veure com es publica (si pot ser a prop de Sant Jordi millor) un llibre amb més o menys aquest títol: “El Tsunami sóc jo”, té garantida la venda i un lloc a les llistes dels més venuts que no vol dir els més llegits. Un llibre més del procés i ja en seran...

Però per acabar tinguem-ho clar, de perill de mort res de res, alta tensió la que vulguem.