Un polzet cerveser

Brutícia, merda que no correspon a la natura sinó que l’acció d’alguns petits monstres ens deixa la mostra d’incivisme sense cap mena de recança.

S’ha de ser molt tanoca per anar deixant la merda que generes en el lloc on et trobes. Què costaria recollir les deixalles que has produït i guardar-les fins a trobar el lloc adient -que n’hi ha i molts per deixar-la-.

No. És més fàcil, còmode i pretesament transgressor que tothom vegi que ha passat un porc en forma humana pels indrets i ens ha obsequiat amb el seu detall.

Marca de la casa.

Costum de mal educat.

Caprici de consentit deixar la merda on no correspon.    

Ja veieu que ens surt tota la mala llet de l’anima perquè no ens entra al cap aquesta mena de desídia, de tantsemenfotisme, de manca de respecte cap els espais natural que en el fons -i no tant al fons- és un patrimoni que podem gaudir tots i per tant encara mereix més respecte.

Un cop hem buidat el pap se’ns ha ocorregut una altra possibilitat que no trauria la gravetat dels fets però alleugeraria en part la nostra indignació,

Recorden: Fa molts i molts en un indret desconegut, hi havia un llenyataire que tenia set fills, tots nens. El més petit i espavilat era tan alt com un polze, i per això li deien Polzet. La família cada cop era més pobra i no tenien prou menjar per a tots. Així va ser que el llenyataire va decidir d’abandonar els fills. Un matí els va portar al bell mig del bosc, i els hi va deixar (ja és bèstia, ja), va trobar el camí de tornada a casa gràcies al fet de que havia deixat un camí d’engrunes de pa (o segons la versió, de pedretes blanques). El nostre polzet ja una mica crescudet va deixar tot uns seguit de llaunes de cervesa per poder tornar al lloc que li convenia. De fet, vam trobar un seguit de llaunes de cerveses a una certa distància l’una de l‘altra com si de veritat es tractes de deixar, pistes i fites per poder retornar.

Val. Ja sabem que aquesta és una versió edulcorada de la realitat perquè el camí (de Mas Solers a Mas Martí) no té cap mena de pèrdua però no volem perdre l’esperança que tot plegat serviria per ajudar a algú a tornar a casa seva per molt tosquejat que anés.

La llauna que hi ha a la foto és de la cervesa Karlsquell venuda pels súpers ALDI, alemanya de procedència i marca blanca però paradoxalment ara diuen que no se’n ven a Alemanya. La descriuen com molt suau i de gust acceptable, es ven per 0,40 € per tant pots tirar de veta i consumir-ne unes quantes de manera barata, per tant adequada per quan la intenció és engatar-se per oblidar, per passar un tràngol o perquè et dóna la gana simplement. Sembla que és la cervesa més consumida pels punkis (no sabem si en queden encara, ni que la seva ingesta provoqui efecte erèctil en el pèls). Impressió General. Un web especialitzat en cerveses diu: Cervesa de baixa fermentació, molt clara i amb bona carbonatació. Molt suau i força neutra. Amargor escàs. Molt refrescant.

Però per més punki que un sigui (o no) no justifica que vagin penjant llaunes entre els arbres. El conte re-versionat del polzet cerveser no cola, però encara hi ha la possibilitat que es tracti d’un muntatge artístic que en la nostra gran ignorància no hem sabut interpretar.

La vinya del senyor (entenguis, imaginació, creativitat pertorbació anímica i cromàtica, dóna fruits diversos, complexos i incomprensibles per gent normal i corrent com naltros.

I bon profit si decidim provar la karlsquell...

P.S. algun tenia més bon gust i va optar per la clàssica Damm, sobre gustos no hi ha discussions.