Hem participat a la Vilanova És Sàtira

Un dels recursos més emprats per la sàtira és l'accepció; i des dels inicis d'aquest diari, aquell Carnaval de 1849, els seus diferents equips n'hem tingut especial predilecció. A mode d'exemple, per poder pair la desgràcia que suposa una guerra, personalment em m'agrada igualar-la amb la nostra guerra dolça; i en els últims anys n'hem tret notícies cada Carnaval. Enguany, amb la publicació ja a punt de sortir, un amic em va recordar que La Casa de la Festa organitza una mostra de versos satírics, i que enguany, a més a més d'estar dedicat a les Comparses, oferia la possibilitat d'estar escrit en prosa i que fos creat expressament per l'ocasió. Va ser aleshores quan vaig decidir enviar-la a la Casa de la Festa.

Som conscients de que això ha suposat un debat intern en l'organització d'aquest esdeveniment, i volem agrair l'aposta que han fet per incloure la notícia satírica com a gènere participant. Aquest acte no deixa de ser un reconeixement a la llarga història d'informatius satírics locals, entre ells el Cròniques Vilanovines (2009), el Moixó Foguer (1976), l'Àngel del Campanar (1883), lo Carril de Vilanova (1879) o el mateix diari Foll (1849).

Arribats fins aquí feia falta una peça molt important; algú que llegís la notícia en el certamen. I volíem dues coses: que fos dona, per reivindicar el feminisme dins el carnaval i la sàtira, seguint precisament la línia del video d'enguany de les bullangues; i que fos periodista, ja que el Foll no deixa de ser un diari. I de seguit ens va venir al cap la mateixa persona, follonera de mena, i qui, entre d’altres obres, ens va dur la primera reina Carnestoltes a la ciutat. 

Des d'aquestes quatre línies pretenem agrair la predisposició màxima que ha tingut a ser "el braç executor" en aquest acte, com es va definir ella mateixa, i al mateix temps desvincular-la de l'equip del Foll. Sabem que amb un senzill vincle, el vinagrisme ja té amb què aferrar-se, i encara que diguem que no té res a veure amb el Foll, l'ombra del dubte ja l'empaitarà tota la vida. Així doncs que, gràcies Laura Marin per aquest sacrifici!

El dimecres previ a Carnaval hi ha dos actes per anar obrint boca. Un és el "Vilanova és Sàtira". L'altre "La Màscara d'Or". Segurament poden ser complementaris, però enguany ens hem sentit més còmodes amb el primer. Esperem que n'hagueu gaudit, que en poguem seguir formant part, i que cada any augmenti la participació.

Gràcies a la Casa de la Festa per fer-ho possible. Visca el Carnaval de Vilanova i la Geltrú!