Resposta a l'article de La Frontissa

Després del darrer article publicat, titulat “Coeducació, violència i llibertat d’expressió”, l’Esquerda (Assemblea per a la Dissidència Sexual i de Gènere de Vilanova i la Geltrú), juntament amb Bullanga Feminista, ens veiem amb la necessitat d’explicar el nostre relat dels fets i el motiu pel qual hem denunciat la realització de la xerrada del dia 19 de març a càrrec de Sílvia Carrasco.

En primer lloc, en cap moment ens hem oposat a la temàtica de la xerrada. Com a entitats feministes, considerem molt necessària la implementació efectiva de la coeducació a les aules i l’abordatge de la violència sexual, especialment entre menors. Són temes que ens preocupen i que sabem que encara queda molt camí per recórrer. De fet, com Frontissa, som entitats i col·lectius que treballem amb l’objectiu d’erradicar aquesta violència simbòlica i sexual a l’aula i als carrers.

Ara bé, des de l’anunci d’aquesta xerrada ens va alarmar que la ponent escollida fos la Sílvia Carrasco, aquest i només aquest, ha estat, i encara és, el motiu pel qual vam alertar les AFAs i els centres educatius, així com l’Ajuntament i, més recentment, les biblioteques del nostre municipi. La raó de la nostra oposició és clara: el seu discurs és obertament transfòbic, està ple d’atacs contra el col·lectiu LGTBIQ+ i ha arribat a negar l'existència de les persones trans i queer. Si en teniu dubtes, només cal teclejar el seu nom en qualsevol cercador d’internet. Amb aquest historial, la presència d’aquesta ponent en una xerrada per a famílies suposa, per a nosaltres, una amenaça per a moltes de les diverses famílies de la nostra ciutat, i així ho vam transmetre.

D’altra banda, no ens ha sorprès gens la reacció davant les nostres accions, ja que estem més que acostumades que la nostra posició transfeminista incomodi un cert sector del feminisme més clàssic. És curiós com un correu en què explicàvem els motius pels quals ens oposem al discurs transfòbic de la Sílvia Carrasco, i on alhora oferíem un seguit d’alternatives perquè la xerrada es pogués dur a terme tot salvaguardant el dret de les persones trans a existir, es rebés com un missatge de coacció i censura.

Per sort, no ha estat només Bullanga i l’Esquerda qui ha defensat aquesta postura. En tot moment ens hem sentit amb el suport i la legitimitat de frenar la ponència tal com s’estava plantejant. Per què? Doncs perquè la majoria d’AFAs de Vilanova s’han desvinculat de la xerrada, i només dues hi han donat suport. A més, algunes d’elles ens han manifestat el seu suport i ens han encoratjat a continuar defensant la nostra postura. Finalment, i no menys important, el professorat de l’institut on s’havia de realitzar la xerrada s’hi ha oposat radicalment, així com la direcció del centre, que ha demanat que, si no es canviava la ponent, la xerrada no tingués lloc.

No hem d’oblidar que l’acte s’havia de fer en un centre educatiu públic i que s’estaven utilitzant recursos públics, com el servei “Curavila”. Nosaltres, com a entitats que ens autofinancem en gran manera, ens oposem que es destinin recursos públics per garantir la realització d’una ponència amb un discurs ideològic que vulnera els drets de les persones trans.

Tampoc ens ha sorprès la inacció de l’Ajuntament, o millor dit, la seva postura còmplice. Amb la seva actitud evasiva davant del conflicte i el seu silenci davant una qüestió política com són els drets de les persones trans, ha avalat en tot moment la realització de la ponència, oferint en última instància la Biblioteca Armand Cardona com a espai després de la negativa del centre educatiu, i tot i la clara oposició dels diferents agents educatius i culturals implicats. 

Com a entitats feministes volem deixar clar que la transfòbia és un discurs d’odi i que perseguir-lo no és censura, sinó una lluita pels drets de les persones trans.

Malgrat tot, no ens ha sorprès gens la seqüència dels fets. El conflicte polític latent entre les entitats feministes de la vila no és novetat, i segurament a cap persona vinculada al teixit associatiu de la ciutat li ha vingut de nou. De fet, és un conflicte que va més enllà del pla local, és d’abast nacional i mundial. Davant l’auge reaccionari que vivim, també es tracta de com entenem els feminismes, si en singular o en plural, com excloents o inclusius, si els arrelem al passat o avancem cap al futur.

Nosaltres ho tenim clar, per una ciutat per a totis, totes i tots: feminismes.

L’Esquerda i Bullanga Feminista