Contra la ignorància i la difamació: Coeducació per lluitar contra la violència sexual

El dijous 19 de març vaig fer una conferència a Vilanova i la Geltrú convidada per les Associacions de Famílies d’Alumnes de l’escola Ítaca i de l’IES Baix A Mar, que havia de tenir lloc a l’institut, adreçada a famílies i professorat de tota la ciutat. La invitació estava motivada per la profunda preocupació davant l’augment de la violència sexual entre menors, i la necessitat de fer-hi front i prevenir-la amb la millor eina que tenim des de l’educació democràtica, tal com marquen les lleis d’igualtat: la coeducació, és a dir, l’educació per a la igualtat entre dones i homes a totes les etapes educatives.

Des del moment que es va anunciar la meva conferència unes entitats de Vilanova, L’Esquerda LGTBi i Bullanga feminista, van començar una campanya pública i privada de difamació de la meva persona, amb tal impunitat que fins i tot aquest diari els va publicar una peça contra mi (1), acusant-me de delicte d’odi i citant-me amb noms i cognoms, que naturalment he adjuntat com a evidència a la denúncia presentada a Mossos d’Esquadra i Fiscalia. La campanya tenia l’objectiu de cancel·lar la meva xerrada i convèncer les famílies i el professorat que jo era una mala professional i una mala persona.

Al mateix escrit que van fer circular per tot arreu suggerien una sèrie d’entitats a qui contractar enlloc meu, cofundadora de l’associació DoFemCo, que aplega professores feministes especialitzades en Coeducació de tot l’Estat, des d’infantil fins a la Universitat. Totes les entitats que recomanaven (2) són conegudes defensores de la delirant i perniciosa ideologia transgenerista (vegeu la nostra crítica a La Coeducación secuestrada. Crítica feminista a la penetración de las ideas transgeneristas en la educación, Octaedro, 2022) i del què en diuen “educació sexual integral”, que promou coses com el ”Manifest-per una educació sexual integral per a totis” (3). Han sorgit com bolets, finançades per administracions incautes o ignorants i per grups polítics afins ideològicament, i campen per escoles i instituts exposant l’alumnat, el professorat i les famílies a continguts totalment aliens i contraris a la Coeducació i l’Educació Afectivo-Sexual feminista, de qui n’han usurpat els noms. Es presenten, això sí, com avantguardistes, defensores dels drets humans i feministes!

La realitat és que de poc poden servir els seus plantejaments per entendre i contrarestar el gravíssim problema que tenim. Ras i curt: cada vegada més noiets són captats com a consumidors de continguts sexuals violents contra les noies i cada vegada més noietes són captades per a la industria pornogràfica, porta d’entrada a l’explotació sexual. El missatge és clar: les dones som objectes sexuals al servei dels homes, les noies valen en la mesura en què s’hipersexualitzen i poden fer servir el seu “capital eròtic” per agradar i com a mode de vida, la sexualitat inclou gaudir amb dominació i violència envers les dones. D’això en diem procés de pornificació social, que enriqueix una indústria criminal global que ens està convertint a totes en mercaderia i no té res de progressista ni d’alliberador. Com vaig exposar a la xerrada, les formes de violència sexual que més creixen són les que més es visionen als continguts porno que els arriben gratuïtament a les criatures via pantalles, sovint des de primària, com a primer pas de la captació.

Davant d’això, aquestes entitats defensen a tallers i cursets, que ja estan començant denunciar les famílies, idees com aquestes: que el porno és ficció i que pot servir per educar; que l’heterosexualitat és una cotilla artificial repressora; que les persones no és que sentin atracció pel mateix o l’altre sexe, sinó que hi ha identitats de gènere en cossos diversos; que es pot néixer en un cos equivocat; o que el fet que hi hagi una edat de consentiment limita el dret al plaer sexual. A més, sostenen que la prostitució és una feina com qualsevol altra, per això l’anomenen “treball sexual”, i que és transgressora i apodera les dones. I afirmen que dir que tot això són falsedats o barbaritats és delicte d’odi.

En canvi, la Coeducació, la de veritat, consisteix en revisar i corregir els continguts, els materials, les activitats, les pràctiques docents, l’organització escolar, els espais i les instal·lacions, i les relacions socials i la participació al centre, amb tres objectius: superar l’androcentrisme i els estereotips sexistes a les institucions educatives; fer visibles les contribucions de les dones, incorporant les nostres experiències, perspectives i lluites; i eradicar les actituds i les pràctiques de violència envers les nenes i les dones prenent consciència activa dels mecanismes que les normalitzen i les reprodueixen. I això, pel què fa a l’Educació Afectivo-Sexual, vol dir: vetllar perquè nenes, nens i adolescents puguin gaudir d’un desenvolupament sa i natural, des de l’experimentació de l’afectivitat i el plaer sensorial fins la descoberta del propi cos, entenent el procés de despertar i iniciació a l’activitat sexual des de la igualtat i el respecte mutu. Sense interferències ni confusions inapropiades pel seu nivell de maduració que podrien malmetre la seva autoestima. La Coeducació sosté, per descomptat, que el porno i la prostitució són violència sexual, incompatibles amb la igualtat entre dones i homes.  

Per acabar, i pel què fa al meu currículum, només cal que consulteu el Portal de Recerca de Catalunya o el repositori internacional d’investigadors ORCID. És una llàstima que l’institut se sentís intimidat i es fes enrere, però per sort es va poder traslladar la xerrada a una sala de la Biblioteca Armand Cardona gràcies al suport de l’Ajuntament. Ens hi juguem molt, és essencial que no opteu per la ignorància i que no feu lloc a la difamació, i encara menys les escoles i les famílies.

A la xerrada vaig fer recomanacions específiques, però podeu consultar aquí informació contrastada i eines per a intervenir davant d’aquest gravíssim retrocés en igualtat que afecta directament les vostres filles i fills i el vostre alumnat de totes les edats:

https://dofemco.org/blog/2024/09/27/profesores-que-educan-a-los-chicos-contra-la-violencia-machista/

https://dofemco.org/recurso/diez-relatos-y-bulos-machistas-se-pueden-combatir-desde-las-aulas/

https://feministes.cat/industria-pornografia

https://feministes.cat/transgenerisme

Sílvia Carrasco, Docents Feministes per la Coeducació i Feministes de Catalunya, amb el suport de l’associació La Frontissa