-
L'ofici de demà
-
MIGUEL ANGEL GONZALEZ
- 15-04-2008 10:19
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
La proclamació de la Segona República, el 14 d’abril de 1931, comportà l’assumpció d’un nou Estat que volgué definir-se com democràtic, modern i igualitari. Avui, setanta-set anys després, els ciutadans i ciutadanes volem evocar aquell esperit republicà amb l’objectiu de projectar-lo en el present i, més encara, en el futur. Des d’alguns sectors molt propers a posicions reaccionàries, hi ha qui pensa que la Segona República fou quelcom menys que un bell propòsit als inicis i un desori caòtic al final. Aquestes mateixes persones, que encara avui malden per eximir el general Francisco Franco de la responsabilitat d’un cop d’estat –segons ells, un mal menor– que va interrompre la legalitat republicana, s’entesten sense pudor a situar l’origen de la guerra civil en un temps amb més llums que ombres. L’abril de 1931, els homes i dones de l’Estat espanyol van pretendre optar pel progrés, per l’avantguarda social, i pel reformisme igualitari. Les expectatives de promoció social de les classes subalternes van eixamplar-se perquè la societat es modernitzava, i les institucions democràtiques ho afavorien, conscients que aquella era la missió i que el moment ho permetia. Aquell propòsit inicial, que dissortadament fou molt breu i no va poder concretar-se completament a causa del bienni negre, l’aixecament militar i la dictadura franquista, generà en l’antifranquisme militant una sèrie aïllada de sinèrgies positives que han arribat a dia d’avui.
L’esperit republicà dels nostres dies, a més de vindicar una fórmula de govern justa i igualitària, emfasitza una manera plural d’entendre la societat, allunyada de les visions retrògrades. El sentiment republicà és, en l’actualitat, una forma de viure covada en el substrat de l’imaginari col·lectiu dels homes i dones defensors del compromís democràtic: apostar per l’educació i la cultura; per la investigació científica; per la igualtat real entre els homes i les dones; per acabar amb la ignorància, la pobresa i la submissió. Només aconseguirem el somni d’una Tercera República si els ciutadans i ciutadanes ens decidim a fer un pas per davant de la classe política, si ens apropiem del carrer i de tots els espais públics fent pedagogia de la igualtat entre els individus per damunt del seu origen o de la seva condició, obrint vies de diàleg i reclamant la solidaritat entre tots els pobles i nacions sense Estat –inclosos el poble gallec, basc i català– , que haurien de poder optar sense cap opressió a decidir el seu futur nacional en llibertat.
Exigim a les institucions públiques de l’Estat que trenquin de manera definitiva els vincles que encara vinculen Espanya amb un passat il·legítim i totalitari. Igualment, volem honrar la memòria d’aquells homes i dones antifeixistes que, malgrat la seva condició de vençuts, mai es van resignar a perdre la seva dignitat. Potser així, reparant la memòria d’un període il·lusionant i de les víctimes de la violència feixista posterior, podrem encetar un camí de futur cap a la III República, una reivindicació justificada i sentida avui dia per milers de ciutadans disconformes amb l’actual sistema democràtic espanyol, entestat a fer de la segona restauració borbònica imposada pel franquisme, i de la constitució monàrquica, l’eix vertebrador monolític de l’actual sistema polític espanyol. Els republicans i republicanes d’avui no ens hem d’aturar únicament en la nostàlgia de la Segona República, sinó que hem de treballar agitant consciències de manera persistent, per tal que el dia de demà es pugui celebrar un referèndum que qüestioni i superi la vigència d’un règim monàrquic il·legítim i obsolet, basat en el dret natural de la successió.
Comptat i debatut, defensem la vida republicana perquè ens és encara avui una opció natural, democràtica i legítima; perquè continua essent un fet a destacar que la bandera republicana no molesta a cap racó de l’Estat, encara que sigui una bandera “espanyola”, i perquè aquests mateixos colors d’optimisme i de progrés continuen molestant alguns sectors que mai han tingut la decència de defensar amb fermesa i compromís la llibertat, la igualtat i la fraternitat entre les persones i tots els pobles del món.
Salut i República!,
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!