Mitjans de comunicació locals: un estat de la qüestió

Tot i la minsa assistència d’un públic conformat majoritàriament per persones que treballen fent periodisme a la nostra ciutat o a les poblacions veïnes, les qüestions plantejades no van decebre els assistents. Carles Castro (director de Vilanova Digital), Bernat Deltell (periodista free lance), Jordi Martí (director de Canal Blau) i Guillem Mercader (director del Diari de Vilanova) van ser les veus protagonistes d’un acte moderat amb molt bon criteri per la periodista radiofònica Gemma Sánchez (cadena SER).

Tots els ponents subratllaren que l’actual conjuntura de crisi socioeconòmica que colpeja amb virulència els nostres municipis ha sacsejat notablement els projectes periodístics de la comarca. Mentre que Carles Castro afirmà no sense resignació que ara per ara no es pot viure del periodisme digital a la ciutat, Guillem Mercader argumentava que el present passava per la supervivència d’uns mitjans que, igualment, s’havien d’adaptar per trobar l’encaix en el món virtual i a les xarxes socials. L’única veu que traspuà un xic d’optimisme fou la de Bernat Deltell, que augurava amb certa provocació un futur esplendorós per a la premsa local si d’aquesta situació d’inestabilitat econòmica es generaven noves oportunitats.

Jordi Martí concentrà totes les mirades en participar a la trobada com a representant d’un mitjà públic amb un pressupost generós avalat pels diferents colors polítics que han administrat el passat i el present de Canal Blau Ràdio i Televisió. Martí defensà l’aposta pel periodisme de proximitat i destacà l’originalitat com un valor afegit del mitjà que dirigeix al temps que Guillem Mercader qüestionava el cost excessiu i la rendibilitat social dels mitjans públics vilanovins. Bernat Deltell tampoc no s’estalvià cap crítica en el moment de preguntar-se en veu alta si els actuals mitjans de comunicació públics responen actualment a les necessitats de la ciutadania. En aquest sentit, Deltell posà sobre la taula l’exemple Neàpolis, entès com un luxe excessiu alhora que infrautilitzat.

La ingerència de la política sobre els mitjans de comunicació va acabar d’encendre el debat que presagiava motius per a la polèmica. El fons de la qüestió cercava analitzar si l’existència de convenis i subvencions atorgades als mitjans per les diferents administracions públiques podien condicionar els seus continguts informatius. Carles Castro se sincerà reconeixent que les subvencions rebudes podien bascular la manera de fer d’un mitjà: “a tots se’ns ha anat la mà cap a un costat o cap a l’altre”. Guillem Mercader, per la seva part, negà aquesta possibilitat tot afirmant que la publicació que dirigeix pagava la seva independència amb un expedient de regulació. Preguntat per Deltell a propòsit de les subvencions que rep el Diari de Vilanova per part de les administracions local i autonòmica, Mercader –qui sap si eufemísticament– s’afanyà a justificar aquests ajuts com a conseqüència d’una prestació de serveis.

El debat cobrava volada i esgrima dialèctica en el moment en què Carles Castro i Jordi Martí abandonaren la taula per atendre obligacions professionals vinculades al món de l’hoquei sobre patins. Jordi Martí s’acomiadà defensant la independència dels mitjans de comunicació públics i reivindicant la professionalitat d’uns periodistes que mai no han rebut cap directriu política mentre ell ha estat director. Per la seva banda, Castro insistí en l’existència d’autocensura per part dels periodistes, tot reconeixent que Vilanova Digital sí que ha rebut trucades d’instàncies polítiques fent pressió. La resta de ponents recolliren el testimoni de bon gust. Guillem Mercader detallà que mai no ha rebut cap pressió política com tampoc les ha rebudes per part de l’empresa que administra la publicitat del Diari de Vilanova. Amb aquesta resposta, Mercader rebutjava amb contundència la insinuació de Bernat Deltell sobre una línia massa fina que en el marc de la passada campanya electoral municipal separava la informació política de la propaganda del PSC gestionada per aquesta empresa publicitària. Bernat Deltell continuà torpedinant subtilment el desenvolupament del debat argumentant que, en comptes d’autocensura, caldria parlar d’oblits intencionats: “Per què cap mitjà de comunicació, a excepció del Diari de Vilanova, no va entrevistar l’exregidor socialista Joan Benet després de dimitir poc després que Joan Ignasi Elena substituís Sixte Moral a l’alcaldia de Vilanova i la Geltrú?”

L’ombra allargada del polític que fa i desfà a cop de telèfon s’esdevé versemblant, gens estranya. Qualsevol govern municipal redoblaria esforços per tal de disposar de mitjans i gabinets de comunicació potents que difonguin l’acció de govern amb una intencionalitat determinada. En el cas de la capital del Garraf, el govern municipal manté en plantilla set persones que integren el departament de comunicació malbaratant recursos en passejades i publicant l’agenda dels regidors. Amb tres persones més, sosté Guillem Mercader, el Diari de Vilanova afronta la tasca de contrastar setmanalment les seves informacions. Amb la pervivència econòmica amenaçada es fa difícil mantenir un nivell òptim de qualitat. I la qualitat debilitada repercuteix directament sobre la credibilitat de qualsevol mitjà.

El dilema moral d’oferir informacions relacionades amb partits de caire xenòfob i les denominades quotes d’aparició política van ser subjectes de breu discussió. Tot seguit, el paper del Diari de Vilanova, del qual el seu director en volgué ressaltar el seu esperit de cohesió i mediació ciutadana, centralitzà els últims minuts del debat. Hom volgué presentar la premsa local com a pedrera del periodisme d’abast nacional; el cas de Vilanova i la Geltrú no n’havia de ser cap excepció. Bernat Deltell justificà els espais d’opinió i d’interpretació rigorosa com una aposta de futur que diluiria l’habitual sobredosi d’informació intranscendent. Seguint aquesta línia i reivindicant l’herència del passat, Deltell emplaçà Guillem Mercader a aconseguir que periodistes vilanovins de la vàlua de Francesc Escribano, Oriol Pi de Cabanyes o Francesc-Marc Àlvaro disposessin d’una tribuna a les pàgines del Diari de Vilanova amb una periodicitat regular. Una darrera reflexió a tall d’anècdota il·lustrativa va servir per cloure l’acte: Bernat Deltell explicava la importància de la premsa local, especialment el paper de les cartes al director publicades als mitjans que recolzaven durant la dècada dels noranta la candidatura d’un candidat demòcrata aleshores gairebé desconegut, anomenat Bill Clinton, en el seu camí cap a la Casa Blanca.

Més enllà dels titulars de la premsa estatal o internacional, ens continua interessant què és el que passa prop de casa, la transcendència dels afers domèstics que ens envolten. La informació local continua atraient uns ciutadans cada vegada més desinformats i allunyats, per ignorància o indiferència, de la realitat social i política dels nostres municipis. Heus aquí un doble repte a mig termini: sortejar els efectes d’una crisi econòmica que sembla inacabable sense perdre un llençol a cada bugada així com reconsiderar entre tots el paper dels mitjans de comunicació per tal que abandonin la crònica supèrflua, el costumisme i la degradació informativa. Potser aleshores guanyarem en pluralitat i arguments crítics.